– Teatre – OTHELLO (Les Antonietes) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 2018.06.06 (temp. 17/18 – espectacle nº 291)

OTHELLO (Les Antonietes) (temp. 17/18 – espectacle nº 291)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I de la sala Palau i Fabra a la Sala Joan Brossa de La Seca. Del conte de contes a l’adaptació d’un clàssic, OTHELLO de William Shakespeare.

OTHELLO és una producció de Les Antonietes adaptada i dirigida per Oriol Tarrasón. Una singular proposta on observem la transformació d’aquest clàssic en un thriller, una peça contemporània que ens parla de racisme, de la violència de gènere i de la manipulació.

Un Othello que amb només tres personatges a escena i vuitanta-cinc minuts de durada ha estat capaç de condensar l’obra de Shakespeare sense perdre cap detall important.

La ciutat de Venècia atorga plens poders a Othello per governar, ja que ha demostrat que ningú està més preparat per aquest càrrec que ell. La primera decisió que aquest pren és anomenar conseller al seu amic Cassio. Tothom hi està d’acord. Tothom menys Iago que amb l’únic propòsit de despertar la gelosia d’Othello s’inventarà una història d’amor entre Cassio i Desdèmona, acabada de casar amb Othello, per enemistar els seus dos rivals.

Les Antonietes és una companyia que pretén reflexionar sobre l’home i el món que ens envolta i que van iniciar la seva singladura el 2009 amb “EL MAL DE LA JOVENTUT”  (Brückner), després van seguir “MOLT SOROLL PER RES” (2011- Shakespeare), “STOCKMANN” (2013-Ibsen), “VANIA” (2014- Txèkhov), “SOMNI AMERICÀ” (2015- autoria pròpia),”UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG” (2015- Tennessee Williams) i “MAMBO” (2016-autoria pròpia).

OTHELLO, tres actors en una posada en escena minimalista i captivadora que ens hi ha hipnotitzat.

Iago és el narrador de la història, el fals amic que ordeix un maquiavèl·lic pla per venjar-se d’Othello sota l’aparença de la seva absoluta lleialtat. Una persona que menteix per treure profit personal. El manipulador, educat i fals que guarda les aparences mentre va deixa’n anar les dosis justes del verí de la gelosia. El seu pes en la història i la magnífica interpretació de l’Arnau Puig, és tan brutal, que quan no hi és a escena el busquem pels racons ….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una posada en escena que mostra un espai obert, amb terra i parets blanques on els actors no poden amagar-se. Una estora vermella condueix a un faristol i un micròfon des d’on Othello parla als seus consellers i al poble. Un home que ha de lluitar cada dia per demostrar que malgrat el color de la seva pell, és mereixedor del reconeixement i el poder. Un home feliç i enamorat de la seva dona, al que les insinuacions del seu amic, van prenent cos en la seva ment convertint-lo en un monstre incapaç de raonar i que acaba matant la persona que estima. Absolutament convincent la interpretació de l’Òscar Intente que passa de l’alegria vital a la més absoluta desesperació.

Desdèmona absolutament enamorada d’Othello i de la vida, es mostra tan submisa, que per amor és capaç d’acceptar i justificar la violència creixent del seu marit, tant verbal com física, violència que acabarà amb la seva vida. Annabel Castan fa una entrada senzillament deliciosa (utilitzant una destresa que ens tenia amagada), i ens transmet una gran tendresa, amb la seva incapacitat de veure la maldat en Iago i la seva incredulitat davant la transformació del seu home.

I també, un quart personatge absent, Cassio….. potser amagat entre el públic.

En paraules del director “manipulació, mentida, enveja, racisme, violència, menyspreu, odi, gelosia i masclisme són alguns dels sentiments que utilitza Shakespeare per explicar la gran tragèdia de l’amor que és Othello, o més ben dit de l’amor mal entès“.

Volem que la nostra Desdèmona sigui la darrera víctima d’aquesta xacra que és la violència de gènere. I Othello la darrera, d’aquesta pràctica política que s’estén com la pesta dels nostres dies que és la manipulació des del poder. Necessito explicar històries que sacsegin la meva apatia, perquè jo no vull fer teatre per somiar amb un món millor. Jo vull viure en ell.”

Una proposta extraordinària, una proposta imperdible tant per l’adaptació i el muntatge com per les interpretacions absolutament brillants i plenes de matisos.

Autor: William Shakespeare
Direcció i adaptació: Oriol Tarrasón
Repartiment: Annabel Castan, Òscar Intente, Arnau Puig
Disseny d’il.luminació: Iñaki Garz \ Disseny d’espai i vestuari: Joana Martí \ Confecció vestuari: I.T. \ Construcció mobiliari: Oscar Fernandez \ Caracterització: Txus González \ Fotografia: David Tarrasón \ Vídeo i fotografia portada: Joan Gastó \ Disseny gràfic: Assad Kassab \ Comunicació: Anna Parnau-Oh la là Comunicació \ Producció executiva: Raül Perales \ Distribució: Xavier González-Escenapart \ Producció: Les Antonietes
Idioma: català – Durada: 1 h 25 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.