Roda de premsa – ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA i EL CAS DE MARINA PRADOS – (temp. 17/18 – RdP nº 85)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dilluns vaig poder assistir a la RdP de presentació de dos espectacles que es representaran al Teatre La Gleva; es tracta de dues creacions realitzades en residència en aquest teatre, concedides a propostes de dones creadores emergents.
El primer d’aquests, ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA és una proposta de la Cia. La Chacha del Rey, amb text de Laia Alberch i Eduard Tudela. A partir de la idea del “conflicte” els seus autors han volgut desenvolupar una mena d’imatges encapsulades que ens mostren com en un mirall, la societat on vivim amb detalls quotidians, accions íntimes, moments concrets.
Són els mateixos autors els que la protagonitzen a l’escenari, que pren la forma simbòlica d’un ring de boxa, on cada dia puja una persona diferent (totes interpretades per Laia Alberch) per explicar les seves pors i conflictes interns. Eduard Tudela sempre present, és l’àrbitre del combat des de l’escenari o entre el públic, que intervindrà en moments puntuals.
Entre els conflictes personals que s’exposaran, podem trobar el tema de la religió que voguem o no tenim gravada en la nostra educació; la dona davant de la seva immediata boda, on ella es planteja si ho fa realment perquè ho vol … o bé perquè la societat on viu li exigeix; també es parlarà del masclisme que la dona ha patit en la seva educació familiar des de ben petita ….
En definitiva, es vol mostrar, en petites càpsules en forma de monòlegs, el que tots nosaltres veiem que no funciona, allò que està malament, però que no som capaços de donar un cop de puny sobre la taula per dir “fins aquí”.
Un exercici d’honestedat per a tots, que pretén alliberar i donar una mica de llum, així com preguntar-se per què la lluita cos a cos, és un dels esports més antigament practicats per l’ésser humà.
El primer espectacle de la companyia va ser “YO QUERÍA SER UNA CHICA ALMODÓVAR PERO DEJÓ DE TENER SENTIDO” que nosaltres vàrem poder veure la temporada passada a l’Àtic22.
Aquesta segona proposta, ha estat un treball de residència que ha durat uns tres mesos al Teatre La Gleva. Tindrà una durada d’uns 55 minuts i es podrà veure a partir d’aquest dijous 7 i les seves representacions es prolongaran tres setmanes fins al 24 de juny.
El segon projecte presentat és IT’S ALL ABOUT THE HAIRSTYLE. EL CAS DE MARINA PRADOS, una obra de teatre a mig camí del documental on la direcció, la dramatúrgia i l’autoria van a càrrec de la pròpia Marina Prados i la seva companya, Paula Knüpling.
Volen portar a l’escenari, fets que han passat realment, però sense voler ficcionar-los, utilitza’n els mitjans en el que treballen, dins de les Arts Escèniques, per mostrar la realitat que no mostren els mitjans de comunicació convencionals. Creuen que s’han de desfer les “etiquetes” que encasellen el Teatre, el cinema o la performance, perquè per explicar una història pot ser útil una fusió de totes elles.
El matí del 23 d’abril del 2018, Barcelona es desperta amb una pintada a la plaça de la Virreina, Gràcia. Un grafiti on apareixen Puigdemont, Merkel i Rajoy. La Marina Prados passa una nit a comissaria com a possible culpable material. Per falta d’evidències la deixen lliure fins a la pròxima citació, a l’octubre. Alguns estan molt orgullosos d’ella, altres fan burles de la seva imatge. Ella nega haver fet aquest grafiti.
Però qui té una evidència més sòlida? Ningú.
Té límits d’expressió l’art? L’art urbà és vandalisme? i per què aquesta notícia ha estat tapada pels grans mitjans de comunicació? Hi ha acusacions que no es poden dir en veu alta ? Qui ha fet què?.
La Marina Prados, juntament amb la seva parella, Paula Knüpling, decideixen explicar la seva versió dels fets i escriure la seva experiència personal abans de marxar a Berlín, vista a través de la càmera de l’Adrià Botella i l’Oriol Guanyabens. Amb les seves imatges reconstrueixen la història i editen el seu primer documental junts, donant a conèixer al públic nous indicis, i proves que condueixen a conclusions compromeses per a l’Estat.
A Berlín, on Paula Knüpling i Marina Prados treballen sovint, a moltes de les petites sales de Teatre, es fa Teatre polític i sobretot molt actual; s’expliquen i la gent jove debat fets que han passat fa pocs dies o setmanes; una manera de fer teatre que malauradament a Barcelona encara ha arribat.
Aquesta engrescadora proposta es podrà veure al Teatre La Gleva, del 4 al 15 de juliol.
Us deixo l’àudio del que es va dir a la RdP …
