HUMAN (temp. 17/18 – espectacle nº 287)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dissabte vam anar a La Vilella per tal de veure la nova producció de la companyia Dactilar Teatre, HUMAN dirigida per Ana Mirtha Sariego i amb dramatúrgia de Pepe Castejon.
Una proposta que ens parla sobre el fracàs de la comunicació i la ineficàcia de les paraules. Ens parla també de la solitud del dramaturg, quan està en plena creació dels seus relats i de la relació que arriba a tenir amb els seus personatges.
Dactilar Teatre és un col·lectiu de creadors amb base itinerant entre Barcelona, Londres, Madrid i Buenos Aires. Companyia nascuda en 2011 ha signat treballs com “Wracks” (teatre documental) o “Showman” (cabaret i performance).
HUMAN és el tercer treball de Pepe Castejón com a dramaturg i, segons indica a la pàgina web de la companyia, les seves referències dramatúrgiques per a la construcció de la peça han estat Samuel Beckett, Harold Pinter, Federico García Lorca (hem detectat frases que ens recorda a Yerma), David Harrower, Martin Crimp, Anton Chejov, Caryl Churchill i Pascal Rambert.
Un escriptor cansat es refugia entre papers, ampolles buides i penombres en un apartament atrotinat. El seu amic, un actor que pateix insomni, guarda un secret que no pot esperar més temps a ser confessat. Una dona tancada en un espai buit i sense memòria reclama respostes i llibertat. Tres personatges i alguns més es troben durant una nit durant la qual les fronteres de la realitat i la ficció es fonen i els secrets adquireixen cos propi.
Un esplèndid i sorprenent espai escènic, amb les cadires disposades al voltant de la sala i dos espais perfectament delimitats. D’una banda, una granja, una parella que viuen de la terra i de l’aigua que els hi proporciona el riu. A l’altra banda del riu, un home. Gelosia. Una baralla. Una mort.
D’altra banda un apartament on tot és desordre i les ampolles buides ocupen tot l’espai. Llibres, molts llibres. Un escriptor, en plena crisi de creació, està tancat en solitud, no vol parlar amb ningú, ni tan sols amb el seu amic, un actor mediocre que no pot dormir perquè guarda un secret que hi ha de confessar. Oblida el seu passat després d’una escriptura caòtica i desordenada i un aïllament social que augmenta a cada dia que passa.
Els personatges dels seus llibres habiten el seu cap, i lluiten per revelar secrets amagats. Júlia, un personatge de ficció que ha comès un crim, no accepta el càstig que l’autor del text, del qual forma part, li ha imposat. Les fronteres entre realitat i ficció desapareixen.
Human parla de la frustració que acompanya els canvis, abruptes o quotidians, de la crisi de creativitat, del fracàs de la comunicació, del fracàs de les paraules.
Human és la història dels que tenim secrets a confessar, però preferim parlar amb ells entre murmuris, a altes hores de la matinada.
Una esplèndida posada en escena i magnifiques interpretacions de Cinta Ballbé, Jorge Velasco, i molt especialment de Joel Minguet, que ens ha tornat a emocionar gairebé com l’última vegada que el vàrem veure treballar a LORCA al Off del Romea.
Molt, molt i molt recomanable.
Autor: Pepe Castejón
Direcció: Ana Mirtha Sariego
Intèrprets: Cintia Ballbé, Joel Minguet , Jorge Velasco
Ajudant de producció: Aina Juanet \ Espai escènic: Jordi Rovira i Ana Mirtha Sariego \ Escenografia: Jordi Rovira \ So: Ross Flight \ Comunicació: Helena Gràcia \ Fotografia: Ana Zaragoza \ Vídeo: Guillem Manzanares \ Ajudant de direcció: Nicolás Greco
Idioma: castellà
Durada: 75 minuts
