EL RÈQUIEM DE DVORÁK (temp. 17/18 – espectacle nº 288)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
No podia acabar la temporada de concerts de l’OBC de la millor manera de la que ho va fer diumenge passat, amb la primera audició per part de l’OBC del RÈQUIEM DE DEVORÁK.
Un concert de cloenda realment extraordinari per una magnífica temporada; novament l’orquestra en aquesta ocasió ha estat dirigida pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb la participació de 4 solistes i 107 cantants participants de tres cors; en total doncs 111 veus a l’escenari de l’Auditori. Realment espectacular.
El RÈQUIEM DE DEVORÁK, es tracta d’una obra magna del Romanticisme, potser l’obra espiritualment més profunda del compositor, on afronta la pregunta fonamental del sentit de l’existència humana. La peça va més enllà del text religiós i és una reflexió sobre la vida, la mort, l’ésser humà i l’esperança en què la música esdevé protagonista.
– ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)
RÈQUIEM, op. 89(🐌🐌🐌🐌🐌)
Quan el director Kazushi Ono va proposar interpretar a Barcelona aquesta obra colossal es va adonar que l’OBC no l’havia tocat mai i ho va voler resoldre ràpidament. Aquest cap de setmana s’ha interpretat en la seva versió íntegra. Més de 90 minuts de música simfònic-coral de primer ordre. El rèquiem que, juntament amb els de Mozart, Verdi, Brahms i Fauré, completa el repòquer de “rèquiems”.
L’any 1890 Dvořák es trobava en el punt àlgid de la seva carrera quan va rebre un encàrrec del Festival de Birmingham i va compondre aquesta peça sense escatimar recursos: una obra gegantina que combina fragments recollits i tendres amb grans explosions dramàtiques.
Valorem molt positivament que aquesta vegada s’ha comptat amb solistes de prestigi de “proximitat” i no com acostumem a veure, contractant innecessàriament a solistes internacionals. En aquest concert hem gaudit de les veus de la soprano Marta Mathéu, de la mezzo Gemma Coma-Alabert, del tenor Roger Padullés i del baríton José Antonio López.
Però la gran protagonista de la vetllada ha estat la massa coral que ens ha arribat a emocionar en molts moments en una interpretació que recordarem per molt de temps. Han estat els cors següents: Cor Lieder Càmera – Cor Madrigal – Cor Anton Bruckner.
Les enormes dimensions d’aquesta obra fan que no sigui apta per al culte, i tampoc era la intenció del compositor. Dvorák va escriure el rèquiem per a quatre solistes vocals, un cor mixt i una orquestra simfònica molt fornida, amb instruments de corda, vent i percussió, entre els quals, quatre trompes, quatre trompetes, tres trombons, tuba baixa, timbales, tam tam, arpa i orgue.
És sense cap mena de dubte, una obra monumental ideal per tancar la temporada de l’OBC.
Nosaltres hem d’esperar fins al 30 de setembre, per tornar a escoltar en directe a l’OBC i ho farem en el concert inaugural, on s’interpretarà la cinquena de Mahler.
