– Teatre – SIS PERSONATGES – HOMENATGE A TOMÁS GINER (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.06.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 286)

SIS PERSONATGES – HOMENATGE A TOMÁS GINER (temp. 17/18 – espectacle nº 286)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

NOSaltres, Mostra de Teatre Inclusiu, és un projecte del Teatre Lliure nascut amb la intenció de mostrar al públic una part de la societat que s’ha volgut amagar, utilitzant el teatre com a mitjà per donar veu als que habitualment romanen invisibles.

Dins d’aquesta Mostra s’han programat 4 espectacles teatrals : “TRANS (MÉS ENLLÀ)“, “CINEMA“, “HISTÒRIES D’ISTANBUL, A CONTRAPEU” i aquest “SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER“, tot seguint els quatre eixos vertebrals proposats: persones amb diversitat sexual i afectiva, persones amb diversitat funcional, persones refugiades i persones sense sostre.

SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER és la història d’una persona sense llar amb una personalitat única. Una persona que va captivar tothom.

El text, escrit per Joan Yago, sorgeix d’un procés de creació col·lectiva en què han participat els cinc protagonistes d’Arrels, en un procés que ha durat més d’un any, i que ha sorgit després de nombroses reunions, entrevistes i exercicis d’improvisació teatral; podeu veure el procés de creació en aquesta web  www.sispersonatgesblog.wordpress.com

Amb l’aparença d’un documental, l’obra està dirigida per Juan Carlos Martel Bayod  i conduïda magistralment per l’actor Marc Rodríguez. Té com a protagonista a una persona absent, Tom Giner, també conegut com a Tomasín o Tom “l’americà”, al que coneixem a través dels testimonis de persones que van compartir vivències amb ell. La vida, els retalls de vida, de vegades increïbles, no acabes de saber mai què és realitat i que és ficció, d’un home que va viure i morir al carrer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tom Giner era una persona, real ? fictícia ?, que, abandonada en néixer va viure fins als 16 anys en un orfenat a la província de Madrid. Actor frustrat, no va aconseguir el seu paper en l’obra de “Sis personatges en cerca d’autor” de Pirandello, que dirigia Ricard Salvat al Romea, per desavinences amb el director al qual no va voler escoltar. Aquest episodi de la seva vida ens ho explica la Carme Sansa en una entrevista gravada.

Tomás Giner va malviure als carrers del Raval i la Ribera, a partir del moment en què es van trencar els seus somnis.

Jesús Marco, Enric MolinaValerio N’Dongo, Martí Ruiz Carreras i Hans Üdo Braendle són persones que viuen o han viscut al carrer i són o han estat usuaris de la fundació Arrels (www.arrelsfundacio.org).

La veritat d’aquests NO actors està present a escena, sense tècnica i no acostumats a ser vistos, mostren una sinceritat que ens aclapara, tot i que sabem que estan seguint un guió. Són persones que viuen o han viscut en l’espai públic, que nosaltres ens hem acostumat a no veure, i que la nostra mirada ha situat com un element més dins el paisatge urbà.

Els testimoniatges de Jesús, Enric, Valerio, Martí i Hans Üdo dibuixen a un personatge de pel·lícula i alhora perfilen un retrat de gairebé tres dècades de Barcelona. Des dels anys que van seguir a la mort del dictador, on van aparèixer personatges com Nazario i Ocaña, als anys que van precedir les Olimpíades del 92, Cobi inclòs, amb la renovació urbanística que va suposar i l’enderrocament de més de 500 edificis del barri del Raval.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També donen testimoni, en gravació, Jaume Sisa i Javier Mariscal, que van coincidir amb Tomàs Giner, les nits boges de la Barcelona preolímpica.

Segons comenta Juan Carlos Martel, en el programa de mà ha estat realment fascinant aprendre que, surti el que surti, no dependrà d’una persona només sinó de tot un equip i, en especial, dels actors. Un equip d’actors que va anar variant en els primers dies S. no va tornar als assajos per problemes amb l’alcohol; un brot esquizofrènic va apartar L. del projecte. La realitat arracona d’un cop la fantasia pirandelliana de fer teatre. Teatre amb majúscules, d’aquell transformador.

Un procés de creació on finalment els cinc actors han explicat el relat que volien, el seu, el nostre i el de Pirandello. Testimonis imaginats, inventats o veritables.

Una proposta que nosaltres considerem una autèntica joia, un regal, amb un muntatge realment magnífic i un magnífic treball videogràfic de Joan Rodon. Una proposta que aconsegueix apropar a les nostres consciències el món de les persones que anomenem genèricament “els sense sostre”. Una barreja d’humor i serietat, de realitat i ficció, que ens ha agradat molt i que hem aplaudit amb ganes.

Sempre hem pensat que una de les grans funcions del teatre era fer de mirall. Mirall d’una societat.

Idea i direcció: Juan Carlos Martel Bayod
Text: Joan Yago
Amb: Jesús Marco, Enric Molina, Valerio N’Dongo, Marc Rodríguez, Martí Ruiz Carreras i Hans Üdo Braendle
Amb la col.laboració: Javier Mariscal, Carme Sansa, Jaume Sisa i la veu en off de Lluís Pasqual.
Espai escènic i vestuari:  Xesca Salvà \  Il·luminació: Marc Lleixà \ So: Lucas Ariel Vallejos \ Vídeo: Joan Rodon \ Ajudanta de direcció: Georgina Oliva \ Assessorament i entrenament actoral: Alicia G. Reyero \ CoordinacióArrels Fundació: Juan Lemus
Idioma: català, castellà i angles
Durada: 1h 15’

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a – Teatre – SIS PERSONATGES – HOMENATGE A TOMÁS GINER (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.06.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 286)

  1. Imma C. ha dit:

    Quin espectacle tan humà, tan real, el teatre com a mirall d´ una societat.
    Organitzar-se mentalment per passar un dia rera un altre al carrer.Com resistir.
    I la vida és molt fràgil, els sense sostre també podem ser nosaltres.
    Ens va arribar a l´ànima.
    El tema en qüestió i l´estructura de l´obra conduïda per l´actor Marc Rodríguez la fan imperdible.
    Gràcies LLIURE pel cicle NOSaltres. Mostra de Teatre Inclusiu.
    I també a la Fundació Arrels per tota la feina que van fent.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Un espectacle que en principi nosaltres no havíem escollit, dins del nostre abonament i per sort quan faltaven pocs dies per l’estrena vàrem decidir veure’l. Segurament per això ens va sorprendre tant la seva humanitat i la seva “veritat”.

      Com a tu, ens va arribar a tocar l’ànima.

      M'agrada

  2. MONTSE ha dit:

    Bon dia, està previst que feu més funcions arreu de catalunya ??

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Bon dia Montse

      No en tenim ni idea; no vaig poder assistir a la Roda de premsa on s’acostuma a explicar si després l’espectacle girarà i per tant no tenim informació al respecte.

      El que et recomanaria és que enviessis un correu electrònic a la següent adreça direccio@teatrelliure.com

      Estic segur que et contestaran ràpidament.

      Una abraçada

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.