– Teatre – MORT A LES CUNETES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Aquitània – 2018.06.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 285)

MORT A LES CUNETES (temp. 17/18 – espec. nº 285)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La casualitat ha volgut que en la mateixa setmana veiéssim dos espectacles que parlen de la repressió franquista immediatament després de la Guerra Civil espanyola. Dimecres passat veiem el magnífic espectacle de MEMÒRIA DE LES OBLIDADES a la Sala Versus Glòries … i ahir divendres aquesta altre proposta de MORT A LES CUNETES, dirigida per David Pintó, al Teatre Aquitània.

Actualment s’està celebrant la primera edició del Festival “Perles” al Teatre Aquitània, amb un seguit d’espectacles que es podran veure fins al 29 de juliol. Es tracta d’una programació eclèctica, amb la voluntat de donar la possibilitat de repescar espectacles que han obtingut èxit en diferents teatres de Catalunya, però que malauradament molts espectadors no els van poder arribar a veure.

MORT A LES CUNETES, és un emotiu espectacle basat en la història real de vuit persones que van morir per les seves idees. La fossa comuna amb aquests vuit afusellats encara no ha estat localitzada el dia d’avui. Sis monòlegs de personatges que giren al voltant d’aquelles tristes morts i tots ells interpretats magníficament per l’actor igualadí Joan Valentí “Nan” i l’acompanyament musical de l’acordionista Martí Marsal.

Un homenatge als vuit republicans de Súria i Valls de Torroella: Joan Badia Ibarz, Amadeu Casserres Gassó, Jaume Claret Sató, Lluís Fàbrega Planas, Camil Pujol Playà, Maurici Sivila Alsina, Josep Talleda Cordomí i Juli Zegri Assens, que havien estat detinguts i tancats a la presó de Manresa a començaments de febrer de 1939, abans de ser afusellats a les proximitats del quilòmetre 2,5 de la carretera entre El Bruc i Manresa.

També un homenatge a persones com la Teresa Mabras, “La Maciana” de Castellolí, que tapaven amb terra i pedres les restes que sobresortien dels cadàvers mal enterrats vora de la carretera. En definitiva, un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La mitjanit del 9 de febrer de 1939, nou republicans civils van ser traslladats de la presó de Manresa per ser afusellats a Can Maçana, al peu de la muntanya de Montserrat. Havien estat detinguts sense acusacions polítiques clares. Un d’ells, Josep Nin, va sobreviure, va fugir i és el que ho va poder explicar.

Al llarg de l’ocupació de Catalunya les tropes franquistes van posar en marxa una autèntica maquinària de repressió sistemàtica. Els intel·lectuals, sindicalistes i polítics del bàndol derrotat van ser empresonats, torturats o executats (la majoria sense judici previ).

Sovint les persones que s’adherien a l’exèrcit guanyador van esdevenir delators i informadors sobre les activitats polítiques dels seus veïns durant els anys de guerra. L’objectiu era clar: eliminar físicament qualsevol mena de dissidència política futura i implantar la ideologia oficial.

Durant aquesta proposta escènica, l’actor Joan Valentí, interpreta de forma extraordinària un munt de personatges masculins i femenins, en un arriscat canvi de registre, recolzat amb un rapidíssim canvi de vestuari; ell mateix és l’autor de l’obra conjuntament amb en David Pintó.

L’espai escènic, el vestuari i l’attrezzo són d’Albert Pascual “Pascu”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle construït a partir del llibre “Mort a les cunetes” d’Albert Fàbrega (1951), del “Diari d’un emboscat” de Jaume Ollé (1918-2008), dels relats d’en Pere Guixà (1974) i de l’article “La capsa de fusta” del periodista Toni Cortès, editor de l’AnoiaDiari.

Sis monòlegs, cinc d’ells corresponents a persones que d’una manera o altra van estar relacionats amb aquella nit i que permeten reconstruir els fets amb la paraula i la música.

Volem fer reflexionar des de l’humor i la tendresa. Jugar a fer riure i a fer emocionar.

Volem donar a conèixer el passat que encara és tan present i influeix en la nostra societat.

Un espectacle per la reflexió, en un moment en el qual la dignitat de la memòria històrica està en entredit.

“La guerra no ha acabat. No acabarà fins que totes les families puguin enterrar els seus morts. No haurà acabat fins que no es repari la memòria i la dignitat de totes les víctimes. Fins que no es demani perdó a les seves families”

Un espectacle que ens ha colpit fortament, malgrat que per sort en algun moment ens ha deixat respirar amb escenes en clau d’humor.

La proposta ens ha agradat força, encara que també hem de dir que alguna escena no ens ha semblat gaire creïble, com per exemple quan la professora falangista explica a les seves petites alumnes, com va ser “grapejada” sexualment per un membre de la benemèrita… i és que en aquella època aquestes confessions no es feien públiques i molt menys a unes alumnes.

Direcció: David Pintó
Intèrpret: Joan Valentí
Músic: Martí Marsal
Espai escènic i vestuari: Albert Pascual “Pascu”
Idioma: català – Durada: 70 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.