LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK (temp. 17/18 – espec. nº 284)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Malgrat que les comèdies d’embolics no és potser el tipus de Teatre que més ens apassiona, aquesta obra l’hem vist diverses vegades al llarg de la nostra vida i l’última fa relativament poc temps al Teatre Akadèmia, al desembre del 2015, en una versió que ens va satisfer força.

Dijous passat vam fer cap a la Sala Petita del TNC, per poder veure una nova versió de La Brutal, amb unes expectatives molt altes, les entrades exhaurides des d’abans de començar les representacions, i uns comentaris llegits a les xarxes, que ens feien preveure una gran nit de teatre.

“The Importance of Being Earnest” va ser l’última comèdia que va escriure Oscar Wilde i és considerada com un dels seus millors treballs. Va ser estrenada el 14 de febrer de 1895 en el St.James’ Theatre de Londres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde (1854-1900) va quedar arruïnada sobtadament en sortir a la llum la seva condició homosexual, que havia mantingut amagada, amb la condemna a dos anys de presó, acusat d’indecència per la seva relació amb Lord Alfred Douglas, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

Recobrada la llibertat, va canviar de nom i cognom (va adoptar els de Sebastian Melmoth) i va emigrar a París, on va romandre fins a la seva mort. Els seus últims anys de vida es van caracteritzar per la fragilitat econòmica, els problemes de salut derivats de la seva afició a la beguda i un acostament d’última hora al catolicisme.

David Selvas ens presenta una versió lliure de LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, convertint-la en una fabula, i incorporant melodies originals interpretades en directe pels mateixos intèrprets. Paula Jornet és la responsable de la composició musical i ella mateixa canta i toca la guitarra. Durant la representació s’interpreten set temes musicals.

Una comèdia que en el seu temps volia ser una denúncia contra la hipocresia de la classe acomodada de la societat conservadora de l’època victoriana, una societat on calia cuidar les formes. Un joc de mentides per permetre als protagonistes ser el que volen ser o aconseguir allò que desitgen. Una hipocresia que és també extrapolable a la societat actual amb els dobles perfils que permeten les xarxes socials.

Un dels retrats més àcids i divertits que s’han fet mai sobre la hipocresia social.

Amb les seves rèpliques desacomplexades fa que la veritat exploti a la cara dels espectadors que se senten constantment interpel·lats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I com passa en les millors comèdies d’embolics, aquesta és summament hàbil en enredar i desenredar, sempre amb la intenció que el públic no deixi de somriure. Trivialitzar el que és seriós i tractar el que és seriós amb trivialitat és l’objectiu.

Miki Esparbé i David Verdaguer són John Worthing i el seu amic Algernon Moncrieff, dos joves de l’alta societat que porten una doble vida per tal de conserver les aparences. S’enamoren de Gwendolen Fairfax (Paula Malia) i Cecily Cardew (Paula Jornet). Lady Bracknell (Laura Conejero), la mare de Gwendolen, Norbert Martinez que interpreta dos papers i Mia Esteve, la institutriu de Cecily completen un esplèndid repartiment.

L’adaptació de la peça ha estat efectuada per David Selvas i Cristina Genebat que és també qui ha efectuat la traducció. Han abordat la proposta desempolsant-la de l’excessiva pols acumulada pel pas del temps, apropant-la a la realitat actual, amb un caire despreocupat i fresc.

Una posada en escena brillant, atemporal, amb molta lluminositat i color. Un text que ens proposa, malgrat els anys de vida que ja té, una reflexió sobre les aparences socials en qualsevol època o societat on es fa imprescindible semblar un altre per sobreviure, o viure amb aparent normalitat. Una direcció acurada i un gran treball coral de tot el repartiment que interpreten unes senzilles però efectives coreografies.

Una producció del Teatre Nacional de Catalunya i La Brutal, productora teatral que va neixer en 2011 dirigida i coordinada per David Selvas, i de la que nosaltres hem pogut veure obres com DON JOAN de Molière, SACRIFICI de Sergi Pompermayer, LA TREVA de Donald Margulies, VIDES PRIVADES de Noël Coward ó WOHNWAGEN de Rémi Pradère, per relacionar algunes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Oscar Wilde

Direcció: David Selvas

Traducció: Cristina Genebat

Versió: David Selbas i Cristina Genebat

Intèrprets: Laura Conejero, Miki Esparbé, Mia Esteve, Paula Jornet, Paula Malia, Norbert Martínez, David Verdaguer

Escenografía: Jose Novoa \ Vestuari: María Armengol \ Il.luminació: Mingo Albir \ So: Lucas Ariel Vallejos \ Direcció musical i arranjaments: Pere Jou \ Composició musical: Paula Jornet \ Ajudant de direcció: Sandra Monclús \ Caracterització: Paula Ayuso \ Coreografía i moviment: Pere Faura \ Ajudant de vestuari: Raquel Ibort \ Construcció escenografia: Carles Hernández “Xarli” i Òscar Hernández “Ou” \ Cap técnic de la Brutal: Arnau Planchart

Producció: TNC i la Brutal

Idioma: català – Durada: 1h 45’