ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS de Ramon Solsona – (temp. 17/18 – llibre nº 038)

Per Imma Barba –

Aquest ha estat un llibre que m’ha encantat, tal qual.

Un llibre entre la realitat i la ficció que retrata una època molt fosca i convulsa de la nostra història.

Un assassinat a la Vall de Cardós l’any 1965, és l’eix del relat de Ramon Solsona. És de nit, els carrers són buits i comença a caure la neu, una persona segueix un altre totalment engelosit, la imatge del patiment de la dona que estima al cap, una piqueta a la mà.

La víctima és un guàrdia civil, l’assassí, el protagonista de la nostra història, en Santi Vallory, un topògraf de l’empresa Cohisa. La dona que estima es diu Rossita i és la mestressa de Casa Sebastianet on ell s’allotja.

Són els anys 60 i la vall de Cardós està envaïda per milers de treballadors implicats en un projecte gegantí, la creació d’un gran complex hidroelèctric que suposa l’excavació de quasi vuitanta quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals. Els treballs s’iniciaren el 1959 i van acabar el 1974 i es tractava de connectar una sèrie de llacs pirinencs que proveïen d’aigua diverses centrals elèctriques.

Els treballadors que hi han arribat d’arreu del territori s’allotgen en campaments i pobles. La vida dels habitants de la vall es transforma. La població s’ha multiplicat per tres i la repercussió en els hàbits i tradicions és immediata.

El llibre està estructurat en petits capítols, un munt d’històries i un munt de punts de vista de les condicions de vida, els problemes de convivència, els accidents laborals, el contraban, el desarrelament, els enamoraments, franquistes i antifranquistes … el capellà Mossèn Antonino i la guàrdia civil. L’assassinat narrat en el primer capítol és l’eix conductor dels testimonis i les investigacions.

Històries inicialment inconnexes que acabaran encaixant com en un trencaclosques. Anem coneixent als personatges i les relacions entre ells pel que ens van explicant. Una novel·la amb dosi d’intriga i amb moltes dades històriques que coneixem gràcies als articles periodístics que apareixen intercalats amb els relats dels diferents personatges.

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÒS és un magnífic relat d’una època posant l’accent en les persones que ho vivien directament.

Extraordinàriament ben narrada, la gran varietat de registres lingüístics m’han atrapat des de la primera línia.

RAMON SOLSONA (Barcelona, 1950) és escriptor i periodista. Llicenciat en Filologia Romànica Hispànica ha exercit durant vint-i-dos anys de professor de secundària. L’any 1992 va decidir dedicar-se en exclusivitat a la literatura i el periodisme.

Ha publicat les novel·les “Figures de calidoscopi” (1989), “Les hores detingudes” (1993), “DG” (1998), “No tornarem mai més” (1999), “Línia blava” (2004) i “L’home de la maleta” (2010)

També ha escrit els llibres de relats “Llibreta de vacances” (1991) i “Cementiri de butxaca” (2006). Amb el pseudònim de «Lo gaiter del Besòs» ha publicat els reculls de poesia satírica “Sac de Gemecs” (1989) i “Botifarra de pagès!“(2013).

Ell mateix diu “Tot i que he tocat diversos gèneres, em sento bàsicament novel·lista. La novel·la permet expressar una visió del món, permet manipular la realitat i projectar el món interior de l’escriptor”.

Títol: Allò que va passar a Cardós

Autor: Ramon Solsona

Editorial: Proa

Data de publicació: setembre 2016

Idioma: Català – Pàgines: 464