NIEBLA EN TÁNGER de Cristina López Barrio – (temp. 17/18 – llibre nº 037)
Per Imma Barba –
Un llibre que va acabar finalista del Premi Planeta 2017 i que de nou la meva neboda m’ha facilitat. Una història d’amor i misteri que té lloc en una ciutat màgica on passat i present conviuen. I la protagonista porta el cognom Gascón …..
El 24 de desembre de 1951 Paul Dingle va desaparèixer en el port de Tànger sense que s’arribés a saber què va ser d’ell. Seixanta-quatre anys després, Flora Gascón sospita que és el mateix home amb el qual ha tingut una aventura a Madrid i del que s’ha enamorat. El nexe entre ells: Niebla en Tànger, la novel·la que Paul tenia sobre la seva tauleta de nit.
Ella decideix viatjar a Tànger per parlar amb l’autora de la novel·la, Bella Nur, i esbrinar on pot trobar el seu amant. Porta un penjoll que va caure accidentalment de la cartera de Paul Dingle. Una fugida de la seva rutina domestica amb un marit que veu la televisió i de la seva rutina laboral de traductora d’instruccions d’electrodomèstics.
Una novel·la que barreja realitat i fantasia, que ens parla de la recerca d’identitat de la protagonista que decideix emprendre aquesta aventura en un moment confús de la seva vida. Està vivint la vida que la seva mare i el seu marit desitgen, però és la vida que ella vol viure?
Dues narracions simultànies, una novel·la dins d’una altra. La història de Flora en 2015 es retroalimenta de la novel·la Niebla en Tànger que ella va llegint, i on la protagonista, Marina, també va perdre el seu amant Paul Dingle la nit de Nadal del 1951. Els personatges es barregen. S’intercalen capítols de la recerca de Flora narrats en tercera persona, amb els capítols de la novel·la que està llegint narrats en primera persona.
La literatura és també protagonista del llibre i les referencies són constants: el Quixot, Penèlope, els contes tradicionals del Rif i “La decadència de la mentida” d’Oscar Wilde. Una reflexió sobre el paper de la literatura a les nostres vides.
Un amant fugaç. Una ciutat màgica. Un misteri oblidat en el vent.
NIEBLA EN TÁNGER m’ha semblat una novel·la àgil que integra diferents gèneres literaris i conjuga perfectament dues històries que conflueixen en un únic final.
Cristina López Barrio va néixer a Madrid en 1970, i és una advocada enamorada de la literatura, que després de treballar durant tretze anys en un bufet d’advocats, va decidir deixar-ho per dedicar-se en exclusivitat a la literatura.
En 2009 va publicar la novel·la juvenil El hombre que se mareaba con la rotación de la Tierra i es va donar a conèixer amb La casa de los amores imposibles (2010), un èxit editorial que va vendre més de 100.000 exemplars en vint-i-dos països.
Ha publicat també el llibre de relats El reloj del mundo (2012) i les novel·les El cielo en un infierno cabe (2013) i Tierra de brumas (2015).
Esta novela la leí hace un par de semanas y, aunque está bien, no me entusiasmó. Quizás tiene un desarrollo bastante previsible. Pero ¡se deja leer!
Más besos de la tercera
Yo es que sigo con mi teoría de los premios literarios. Tienes razón, esta bien pero demasiado evidente todo. Más besos de la primera.