– Voltar per la Literatura – DIECIOCHO MESES Y UN DIA de Paz Castelló (🐌🐌🐌🐌) – 2018.05.28 (temp. 17/18

DIECIOCHO MESES Y UN DIA de Paz Castelló – (temp. 17/18 – llibre nº 036)

Per Imma Barba –

Aquest és el segon llibre que llegeixo d’aquesta autora després de “Mi nombre escrito en la puerta de un váter”, llibre que em va sorprendre i agradar.

DIECIOCHO MESES Y UN DÍA parla de la violència de gènere, explicada a través de la protagonista de la novel·la, Sabina Lamer. L’autora ens convida a reflexionar en la manera en què aquesta violència afecta més persones, el que podríem anomenar víctimes col·laterals de qualsevol agressió. Víctimes que no són reconegudes ni pel sistema judicial ni per la societat.

També planteja el deficient funcionament del sistema judicial desbordat davant d’aquests fets.

Dieciocho meses y un día és el temps que Sabina Lamer, una famosa pintora establerta a Peñíscola, porta tancada en l’àtic on viu. Sofreix d’una greu agorafòbia fruit de l’estrès posttraumàtic que va desenvolupar després de ser l’única testimoni de l’assassinat de la seva millor amiga, en ple carrer, a les mans del seu exmarit. Espera el judici que l’hi ha de condemnar i pensa que aleshores podrà superar la seva angoixa i tornar a pintar, però el presumpte assassí queda en llibertat. A partir d’aquest moment, l’obsessiva i recurrent idea de Sabina, és la de fer justícia, desemparada com se sent pel sistema judicial, buscant la forma de venjar la mort de la seva amiga, amb la dificultat afegida de no poder sortir de casa.

Narrada en tercera persona, amb una prosa senzilla, és una novel·la inquietant, que no claustrofòbica, tot i que la vivim dins de les quatre parets de l’àtic. L’entrada i sortida de la resta de personatges dona el respir necessari a la narració. Sabina és incapaç de travessar el llindar de la porta del seu pis des d’on contempla el mar i els carrers del centre històric de Peñiscola i que l’autora ens descriu de tal manera, que podem sentir l’olor del mar.

Sentim el dolor i la impotència de Sabina i el seu desig de fer justícia. Sentim la seva desesperació i la vivim en primera persona. I sentim amb ella l’angoixa d’estar tancada entre quatre parets.

Una novel·la entre el drama i el thriller amb un ritme creixent i un final sorprenent, imprevisible, que m’ha deixat absolutament descol·locada. Paz Castelló ha escrit una novel·la complexa i valenta, amb un doble argument, el de la violència de gènere i el de les fòbies, que condicionen la vida de qui ho pateixen.

Una novel·la que m’ha agradat molt.

Paz Castelló va néixer a Novelda (Alacant) l’agost del 1970 i ha viscut quasi sempre a la ciutat d’Alacant. Llicenciada en dret, ha treballat en el sector de la comunicació, però la seva passió per la literatura l’ha convertit en un referent de les lletres alacantines.

Autora de la novel·la “La muerte del 9” (2013) que parla de la sordidesa amagada en el món del futbol i de “Mi nombre escrito en la puerta de un váter” (2017) que parla de la ética en el món editorial.