OPUS (temp. 17/18 – espec. nº 279)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir vam tenir l’enorme sort de poder repetir aquest espectacle que havíem vist al Teatre Grec, en la inauguració del Festival Grec 2013. Un espectacle que podríem qualificar de brillant i espectacular i al mateix temps, dotat d’una sensibilitat i una bellesa plàstica “fora mides”.
OPUS és una creació de Yaron Lifschitz que ens ha ofert novament un espectacle amb una coreografia pensada fins al últim moviment i incardinada perfectament amb els components del QUARTOR DEBUSSY que interpreten, des de l’ànima, els quartets de Xostakóvitx.
CIRCA CONTEMPORANY CIRCUS, una de les principals companyies del món, tenen la seva seu a Brisbane (Austràlia) des del 2004. CIRCA és pionera en crear espectacles poderosos i commovedors, els seus acròbates són autentiques “màquines” executant els exercicis acrobàtics d’extrema força, i al mateix temps sembla que siguin eteris, dúctils i absolutament elàstics. Una companyia que continua empenyent els límits de l’art, esborrant les línies entre el moviment, la dansa, el teatre i el circ, amb creacions com OPUS, absolutament emocionants.
Els seus artistes circenses són excepcionals i multidisciplinaris i, sota la direcció de Yaron Lifschitz han participat regularment a Nova York, Londres, Berlín i Mont-real en temporades a l’Acadèmia de Música de Brooklyn, The Barbican Centre, Les Nuits de Fourvière, Chamäleon Theatre i als principals festivals Australians.
QUARTOR DEBUSSY és un quartet de corda fundat l’any 1990 a Lió. S’hi ha consolidat amb un estil que combina la tradició i l’audàcia, la riquesa del repertori clàssic i la voluntat de renovació. Els músics que l’integren són Christophe Collette i Marc Vieillefon als violins, Vincent Deprecq a la viola i Cédric Conchon al violoncel. És la primera formació francesa que va enregistrar íntegrament els quinze quartets de Xostakóvitx i els va interpretar a París, d’una tirada, en un concert que va durar més de deu hores.
A OPUS tres dels quartets de Xostakóvitx, un dels compositors més grans del segle XX, formen la columna musical i dramàtica d’una fusió d’acrobàcia extrema, moviment líric i coreografia de grup.
A OPUS música i cossos es fusionen. Segons la companyia, argumentalment, el muntatge explora “les complexes relacions entre l’individu i el grup, entre el curs de la història i els dictats del cor, i entre la tragèdia i la comèdia”.
Ahir eren deu els acròbates que ens van deixar absolutament meravellats pels seus moviments, la seva elasticitat i la seva força. OPUS comença amb un solo d’una artista penjada d’una corda acompanyada pels músics, i després transita, alternant ràpidament escenes de quietud desencaixada i explosions violentes cap a geometries d’acròbates que es creuen en una extrema fisicalitat, fins a arribar a coreografies en l’aire, gronxant-se i aterrant, exquisidament detallades.
Unes seqüències acrobàtiques d’una perfecció i bellesa extrema amb una magnífica coreografia i un vestuari d’una gran delicadesa i elegància que es va simplificant, de mica en mica, per acabar mostrant els cossos dels artistes en tota la seva plenitud.
Afegir que la interpretació musical dels quartets ha estat exquisida, amb moments melancòlics i moments d’extrema violència, i amb uns músics que es deixen portar i s’integren perfectament a la coreografia.
Un espectacle que ens ha emocionat, ens ha meravellat, i ens ha omplert l’ànima. Potser, és el millor espectacle que hem pogut veure aquesta temporada i precisament ha estat al Teatre Lliure, en la seva temporada excessivament farcida de reposicions.