VA COM VA (temp. 17/18 – espec. nº 278)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir, divendres vam tornar al Casino La Floresta per veure l’última representació de la segona Mostra de teatre alternatiu dins del Cicle Altre-Teatre.
Es tracta de VA COM VA una proposta dirigida per David Maqueda, una creació col·lectiva basada en poemes de Vicent Andrés Estellés, textos obtinguts a partir de llargues converses amb les àvies i amb música, cançons d’Ovidi Montllor i cançons tradicionals valencianes.
Un viatge a cavall entre dues generacions que posa sobre la taula la pèrdua, el menjar, el sexe i l’amor per la terra. Reivindicant la força escènica del poeta.
Baixem l’escala que ens porta a fer un recorregut pel jardí del recinte del Casino, ens ve a rebre l’Anna Berenguer que ens ofereix beguda, cacauets i tramussos, “productes de la terra”. Una mica més avall, a la font ens trobem a l’àvia, la Marina Mulet, que ens diu que el “cullerot ja està plantat” (expressió valenciana que sembla indica que la paella ja està feta).
Les cadires estan disposades a banda i banda d’una gran catifa vermella. Als dos extrems dos reclinatoris. Sobre un “altar” una Verge (Sandra Monfort).
Un espai que es converteix en molts espais, una església, una cuina, la casa de la “uela”, un camí … un espai que es transforma amb els records.
Comença la representació, un homenatge a la cultura valenciana, un viatge que s’articula a través de la relació d’una àvia i la seva néta. Magnífiques ambdues intèrprets que obtenen un alt grau de connexió amb el públic.
VA COM VA vol ser la reivindicació d‘un llegat que avui, més que mai, ens cal cuidar enmig d‘un món que camina aliè als ritmes de la terra que ens va veure nàixer.
Un recorregut pel present i el passat on la vida i la mort conviuen amb la festa i el menjar. L’àvia vol ensenyar a la neta a fer l’arròs amb fesols i parla de l’avi, de com es van conèixer, enamorar i finalment casar. I parla de com s’estimaven més a mesura que el temps anava passant. I parla de què vol que la banda toqui en el seu enterrament. I li diu a la neta que li ho recordi a la mare. I parla de què morir és llei de vida i que ella el que no voldria és patir
M’agrada molt recordar, rememorar coses que m’han passat. De tant en tant, tinc la mania inconscient, la necessitat, de fer un breu repàs a la meua vida. Això em passa des de menut, des dels vuit o nou anys. Determinats dies m’agafen ganes de seure i anar repassant. Ovidi Montllor
I això és el que han volgut fer la Sandra, l’Anna, la Marina i el David, explicar una manera de fer i entendre la cultura. Una reflexió sobre allò que estem perdent i la necessitat de cuidar-ho i estimar-ho.
Un espectacle que es construeix combinant diferents disciplines com el teatre físic, la dansa, la música i la paraula.
Un espectacle que esdevé poètic i que embolcalla a l’espectador d’una enorme tendresa.
Un espectacle crític que se serveix de les tradicions per posar el focus en el perill de perdre tot allò que ens defineix com a poble.
I ells ho expliquen molt bé:
La lluita per mantenir o retrobar els valors d’un país, d’unes arrels, dins un món que s’allunya de la terra, que no sap ja distingir les diferents espècies d’ocells i plantes de les nostres serres, d’apreciar el temps que necessita el menjar per a coure’s i, que veu com els mots més ancestrals van esborrant-se junt amb les cançons que ens cantaven les nostres àvies i que troben les arrels en la cultura valenciana primigènia (dels repobladors cristians que fundaven un nou regne però també dels vençuts moriscos….) Lluny de tot això el món avança cap a un altre cantó i, nosaltres, des d’allò que sabem fer, volem crear aquest espai de recuperació i reflexió; de vivència de totes aquestes coses amb les quals hem crescut i que formen part de nosaltres.
La música és un element fonamental de l’espectacle que la Sandra Monfort interpreta amb la guitarra i el pandero i la seva magnífica veu. Cants de batre i de bressol, jotes, masurques o polques. Les dues actrius ballen.
Una història que acaba amb la mort de la “uela” i l’aparició de la banda (Banda Moderna de l’escola de fusió Sant Cugat) tal com ella volia i havia demanat un munt de vegades.
Una proposta que mereix sens dubte una llarga vida i també trobar un espai idoni per a ser representada. Una proposta que ens ha agradat molt.
Des d’aquí tornem a agrair al Carles i la Maria l’oportunitat que ens han donat de conèixer aquest espai màgic i aquesta Mostra a la que esperem tornar l’any vinent.
Creació col·lectiva de: Sandra Monfort, Anna Berenguer i Marina Mulet
Direcció: David Maqueda
Guitarrista: Sandra Monfort
Intèrprets: Marina Mulet i Anna Berenguer
Escenografia: Joan Fortuny
Banda Moderna de l’escola Fusió de Sant Cugat: Emma Padrós (flauta)\ Helena Colom (clarinet) \ Éric Astrue (saxo) \ David Menéndez (trompeta) \ Adrià Tejedor (bombardí) \ Óscar Jorba (caixa) \ Carlos Gàlvez (bombo) \ Carles Rambla (director)
Idioma: valencià – Durada: 70 minuts
