– Teatre – MASTICAR HIELO (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.05.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 277)

MASTICAR HIELO (temp. 17/18 – espec. nº 277)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’Imma i jo quan viatgem som molt de visitar museus, especialment de pintura; ens agrada molt l’època del noucentisme, l’art déco, el modernisme … però també ens agrada qualsevol tipus d’art i sovint ens parem davant d’alguna pintura híper realista, perquè s’assembla molt a una fotografia per la seva perfecció i meticulositat.

Aquesta tirallonga inicial be a conte, perquè creiem que cada persona te el seus gustos i no hauria de ser lògic que cap opinió fos més vàlida que les altres; en el cas d’aquesta proposta teatral de MASTICAR HIELO, curiosament ha provocat un abisme entre els seus detractors i els seus entusiastes, precisament per la seva posada en escena arriscada, on els crits i la violència es palpa des del minut zero.

La nostra opinió sobre aquest MASTICAR HIELO, la basem en creure que aquesta exageració en els gestos, en els “colors” i en les formes, no intenta fer una fotografia veraç i “híper realista” de la societat en què vivim, sinó que les exagera fins a límits gairebé insuportables i de forma expressa, per fer una caricatura explosiva de les actituds que sovint tenim amb la gent que ens envolta i potser encara més accentuades amb les persones que més ens estimem.

Curiosament la seva estrena ha estat precedida per l’escàndol de la censura de la pàgina del teatre Tantarantana a Facebook, conseqüència del cul del seu cartell anunciant.

MASTICAR HIELO, és una producció de EL EJE, i forma part d’EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents en Residència), programa artistic de creació i residències del Tantarantana. Es tracta de la primera producció de la companyia dins d’El Cicló.

El que si està clar que aquesta és una versió lliure, molt lliure de “Qui té por de Virginia Woolf?” d’Edward Albee.

Un  espectacle adaptat i dirigit  per Marc  Ribera  i  sobretot magníficament interpretat  per  Eric  Balbàs,  Maria  Hernández,  Mar  Pawlowsky  i  Jordi  Samper.

EL EJE és una companyia fundada el 2013 amb la finalitat de no ser únicament una companyia de teatre, ja que tenen molt clar que el seu present i el seu futur passa per la producció. Treballa amb textos de nova creació de dramaturgs catalans contemporanis i una nova línia d’espectacles d’adaptació de textos internacionals. Una companyia que compta amb set produccions i de les que nosaltres hem pogut veure “SACRIFICI” l’estiu passat a l’off de la Villarroel i “SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ” a la Seca, el novembre de 2015.

MASTICAR HIELO és una proposta desfermada des del primer moment, on els actors de la companyia es deixen la pell i es buiden literalment dalt l’escenari. Una aposta escènica passada de revolucions des del minut zero i que porta a una autèntica disbauxa, esbojarrada, sobre revolucionada i que només sembla autocontrolar-se en els moments finals on ens quedem impactats per la raonabilitat o l’irraonabilitat de tot plegat.

La escenografía molt impactant, de Sergi Cerdan, presenta la sala de la casa de la Martha i el George amb les parets plenes de quadres com si es tractés d’una mostra d’art contemporani. Segons el director “un art que no entenc. Per això he volgut tancar els protagonistes en un espai de mentides, amb algun quadre en blanc. És una crítica al món cultural des de El Eje“.

Marc Ribera compara l’art amb la seva proposta: “Una obra d’art no necessita explicacions complicades ni cartells que la descriguin. Una obra d’art t’ha de tocar. Nosaltres, des d’El Eje, intentem fer teatre que toqui tothom, el fem per a la gent quotidiana”.

La Martha (Mar Pawlowsky) i el George (Eric Balbàs) són dues persones que es maltracten mútuament, física i verbalment, mentre beuen una copa darrera l’altra. Acaben de tornar de la inauguració d’una exposició en una galeria del pare d’ella (el viejo) i se’n riuen dels assistents als quals anomenen “los cuanto matiz“. L’exposició de la pintora Nuna (Maria Hernandez) ha estat batejada com “Esta soy yo“.

Són la parella amfitriona i han convidat a la Nuna i la seva parella Nick (Jordi Samper) a fer una copa. El que havia de ser una trobada de compromís es converteix en un malson, en una espiral de bogeria on tots quatre són arrossegats irremeiablement.

Violència, sexe i alcohol que es transformen en dolor i patiment. Una mentida de gran poder corrosiu que intenten amagar, emocions que l’alcohol tapa però que a poc a poc es deixen anar.  Totes les emocions acaben sortint a la vista.

Marc Ribera considera que ambdues parelles es mouen en un món ple de mentides, que s’acaben creient i que es torna addictiu com el fet de masticar gel. Una proposta que pretén radiografiar la doble moral d’una societat amb moltes coses a amagar. Una societat que fa una reconstrucció d’una realitat per apaivagar el dolor de la realitat real. Una reflexió sobre el patiment psíquic de les persones.

Ficció i realitat es confonen. Qui diu la veritat? Quan la mentida es converteix en un joc, el joc es transforma en un dogma.

Masticar hielo és un ensurt a l’amor romàntic. És una comèdia àcida que corroeix per dins a qualsevol, és literalment una bogeria.

Una proposta dura, que no deixa indiferent ningú (fins i tot hem vist a dues persones abandonar la sala a mitja representació) amb una posada en escena i unes interpretacions magnífiques.

Cal destacar especialment els dots de ballarí d’en Jordi Samper …… brutal !!!

…. I una pregunta que segurament quedarà en l’aire: perquè en castellà ???

Direcció i adaptació: Marc Ribera
Intèrprets: Eric Balbàs, Maria Hernandez, Mar Pawlowsky i Jordi Samper 
Ajudantia de direcció: Beatriz Bonet i Joana Mora \ Disseny d’espai i il.luminació: Sergi Cerdan Aguado \ Vestuari: Alba Thompson \ Coreografía: Blanca Tolsà \ Becari: Rafa Valls
Producció: El Eje i Tantarantana
Idioma: castellà
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.