Roda de premsa TOT EL QUE NO ENS VAM DIR – (temp. 17/18 – RdP nº 84)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Algun dia havia de passar. Ahir vaig arribar a El Maldà mitja hora tard, malgrat que aquesta roda de premsa em feia especial il·lusió, en tractar-se d’un espectacle de teatre Musical; per una simple distracció meva a l’agenda, em vaig equivocar en l’horari i evidentment vaig arribar quan aquesta ja estava més que començada.

Per sort un company de premsa, en Roger Cuartielles, em va passar còpia dels seus apunts, i gràcies a aquest gest, puc fer aquesta petita ressenya; malauradament l’àudio de la presentació, que acostumo a penjar, aquesta vegada no serà possible.

TOT EL QUE NO ENS VAM DIR és una proposta de Teatre Musical de petit format, amb llibret i lletres d’Alícia Serrat i música de Miquel Tejada, amb producció artística de Daniel Anglès.

A la presentació han estat presents tot l’equip artístic, incloent-hi als intèrprets: Carles Alarcón, Víctor Arbelo, Sonia Catot, Clara Solé i Estel Tort.

Han explicat que aquesta vegada han optat per fer un Musical amb música pop, i que tot va començar l’any passat quan van escriure un parell de cançons; la resta, fins a una desena de cançons ha sorgit relativament en poc temps.

La història neix d’un projecte anterior fet l’any passat al mateix teatre “Per si no ens tornem a veure”. L’Alícia va escriure llavors una història que parlava d’enamorar-se de l’amor; ara ha creat una nova peça, que també parla de l’amor però des d’un altre punt de vista, i que formarà part d’una trilogia d’espectacles que tractaran aquest tema universal.

TOT EL QUE NO ENS VAM DIR, parla sobre els amors que fan mal. Però un cop vist l’espectacle, t’adones que les històries fan mal en un moment puntual, però que després et milloren com a ésser humà. No és un espectacle escrit des del rancor.

Mentre alguns es preparen per a les possibilitats que ofereix el canvi de mil·lenni i d’altres pensen que el món està a punt d’acabar, un grup d’alumnes de la Facultat de Filosofia es reuneixen per fer un treball d’ètica. L’única condició que els ha posat la seva professora, és que han d’estar d’acord en les respostes, fet que els portarà a qüestionar-se des de diferents punts de vista la seva pròpia moral.

Aquesta és una història que parla sobre l’amor i els seus límits, sobre l’amistat i els secrets i parla també sobre aquelles coses que no som capaços de dir.

L’any passat parlaven de l’amor ideal, de l’amor romàntic. I aquest any volen explicar l’altra cara. L’obra està situada el 1999 i tota l’estona juga amb salts temporals en relació a aquest any. És una història explicada a partir de records i en el moment en què aquests s’intenten endreçar; malgrat aquests salts en el temps, els espectadors no tindran dificultats per entendre l’argument.

Ja tenen una idea sobre què han de fer l’any vinent. Aquest espectacle que s’estrena ara, serà un entremig, i no serà ni la cara amable ni la cara amarga de l’amor.

Es tracta d’un Musical original i els seus autors volen agrair a El Maldà per voler apostar per aquest gènere, ja que l’autoria catalana gairebé sempre és únicament de text, i al gènere de teatre Musical li costa molt trobar forats a l’espai escènic a casa nostre. Per sort actualment existeix una generació d’intèrprets que són al mateix temps bons actors i cantants.

Aquesta vegada es representarà a dues bandes i en principi es podrà veure des del 30 de maig al 10 de juny a El Maldà.

En finalitzar, ens van obsequiar amb un parell de cançons que vaig poder gravar per aquesta ressenya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.