INSCAPE d’Héctor Parra – La quarta de Mahler (temp. 17/18 – espec. nº 272)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir últim concert del nostre abonament, dins de la temporada de l’OBC, malgrat que encara anirem a un darrer el pròxim 3 de juny, que vàrem afegir en bescanviar un de nostre, arran del nostre viatge a Mallorca.
Un concert realment extraòrdinari dirigit molt encertadament, pel seu director titular Kazushi Ono, i amb la participació de setze solistes,
Un concert amb el nom oficial de “La quarta de Mahler” i que nosaltres hem canviat aquí expressament, ja que la primera part amb INSCAPE del compositor Héctor Parra, ens va sorprendre agradablement i almenys per nosaltres va ser la “perla” de la vetllada.
1 – HÈCTOR PARRA (Barcelona 1976)
INSCAPE, pour Ensemble et orchestre avec électronique (🐌🐌🐌🐌)
Estrena mundial absoluta d’aquesta meravellosa composició musical, obra que va ser encarregada per l’OBC i al mateix temps per l’Orchestre National de Lille, IRCAM, Ensemble intercontemporain, GürzenichOrchester Köln. Hèctor Parra ha estat un parell d’anys en Residència a l’Auditori de Barcelona, malgrat que actualment viu habitualment a Paris; en aquest període hem pogut escoltar creacions d’ell interpretades per l’OBC, però aquesta INSCAPE és sens dubte la millor proposta sorgida en aquesta Residència que amb aquest concert finalitza.
Abans d’escoltar-la, el mateix compositor va pujar a l’escenari i ens va explicar el que havia pretès fer i també el perquè de la disposició de diversos músics amb els seus instruments repartits per diferents llocs de l’Auditori, per provocar un efecte espacial i molt “especial” en estar aquests sons filtrats pel tamís de diferents aparells acústics de música electrònica.
El cosmos, imaginat com una esfera, es deforma corbant-se de moltes maneres: com quan la Terra atrau al seu camp de gravetat la Lluna o quan un astre desvia la llum d’estrelles veïnes. Les màximes distorsions, produïdes pels anomenats forats negres, poden crear miratges i il·lusions òptiques que posen en dubte el que és real i el que percebem. INSCAPE mira d’abordar aquests fenòmens des de la perspectiva artística, convidant-nos a un viatge psicoacústic cap als límits del món conegut.
El resultat, almenys per nosaltres, va estar fascinant. En alguns moments vam tancar els ulls i els sons ens van transportar en el que ens va semblar un “viatge” a través de l’espai per llocs totalment desconeguts per l’ésser humà, propers possiblement als forats negres. Vam descobrir sons que mai havíem escoltat, creats per instruments musicals convencionals distorsionats i amplificats.
Es va sumar en la interpretació de l’OBC, la Ensemble Intercontemporaine de París, que actualment es tracta del grup de música contemporània més important del món, que casualmentt acaba de celebrar el seu 40è aniversari.
Hèctor Parra ha col·laborat estretament amb Luminet (expert en teoria sobre forats negres), per plantejar aquest INSCAPE. L’estrena està dedicada al físic Stephen Hawking, en el que vol ser un homenatge a tota una vida consagrada a la ciència i a les teories que inspiren l’obra.
2 – GUSTAV MAHLER (Kalixte, Bohèmia 1860 – Viena 1911)
Simfonia núm. 4 en Sol major per a soprano i orquestra (🐌🐌🐌🐌)
Una segona part amb música més convencional, a la que tothom està més habituat, però no per això deixa de ser una peça musical realment extraordinària. Mahler és un dels nostres compositors preferits. La darrera part de la Simfonia va ser interpretada vocalment per la soprano Michaela Kaune.
Malauradament aquesta vegada no us puc deixar l’enllaç amb l’audició del concert, que retransmet habitualment Catalunya Ràdio, per la senzilla raó de què no l’he sabut trobar.
