LÍMITS (temp. 17/18 – espec. nº 270)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Vàrem conèixer aquest passat setembre, a en Carlos Tejedor i a la Maria, la seva dona, tot esmorzant un dia al mateix allotjament de Tàrrega quan estàvem immersos en plena Fira Tàrrega; en aquell esmorzar vàrem establir una conversa sobre la nostra passió compartida per les Arts Escèniques i és llavors quan ens van parlar de què a La Floresta, on ells viuen, organitzen anualment una “Mostra de Teatre Alternatiu” i ens van animar a assistir a l’edició d’enguany
Des de setembre passat ha plogut molt, però el temps passa més rapidament del que voldríem i ahir va arribar la data de poder apropar-nos al centre cultural del Casino de La Floresta, un màgic i al mateix temps magnífic espai, per nosaltres totalment desconegut, on en Carlos i la Maria ens van rebre amb molta calidesa.
L’espectacle LÍMITS era la segona de les propostes que s’hauran pogut veure en el “Cicle Altre-Teatre, II Mostra de teatre alternatiu a la Floresta”.
LÍMITS és un espectacle creat per a carrer i espais no convencionals que es va estrenar a la Fira de Tàrrega de 2017 i malgrat que nosaltres vàrem poder veure fins a 17 espectacles de la Fira, aquest no va poder encaixar en la nostra agenda.
Límits és una obra inspirada en el conte “L’elefant encadenat” de Jorge Bucay on un nen es pregunta perquè un animal tan gran i amb tanta força no far res per deslliurar-se’n de la cadena lligada a una petita estaca. Amb una estirada seria lliure …..
Límits parla de com les opinions dels altres poden limitar la capacitat d’acció i de desenvolupament de les persones.
Plantejada com a metàfora dels marcs mentals que ens autoimposem i que ens impedeixen créixer com a persones, és un al·legat contra la por, les opinions preconcebudes, les limitacions socials i culturals i les imposicions de qualsevol mena.
Una reivindicació de les capacitats i de les possibilitats de les persones.
Cal descobrir els propis límits per un mateix, cal provar de fer allò que realment es vol fer, no deixant que els impediments que ens transmet la societat o la família suposin barreres que ens facin dubtar de les nostres capacitats i ens impedeixin actuar.
El seu creador i intèrpret es Ferran Orobitg, nascut a Cervera, que l’any 2003 va fundar, amb Ivan Alcoba, la companyia Fadunito, que va començar actuant en terres catalanes però de seguida va representar les seves propostes en festivals arreu del món.
Com ell mateix afirma, la creació de Límits ha suposat una experimentació fora de la seva zona de confort habitual, en trobar-se per primera vegada sòl davant del públic, i en no tractar-se d’un espectacle itinerant.
Ferran Orobitg és un artista acostumat al teatre de carrer que en aquesta proposta parteix d’un text però no utilitza les paraules, donant tot el protagonisme al moviment i a la comunicació no verbal. Una persona que sap comunicar amb la mirada i amb la seva expressiva gestualitat, transmetent de manera immediata una enorme cordialitat.
La quarta paret es trenca des del minut zero i sense adonar-nos ens veiem participant en l’espectacle més o menys activament. L’actor envaeix la platea i amb una simple cinta adhesiva, proposa a alguns espectadors i de forma voluntària, bloquejar temporalment algun dels nostres moviments físics; a l’Imma i a mi ens va tocar el rebre i ens va lligar les mans, l’un a l’altre i vàrem restar units bona part de l’espectacle, …a altres persones els hi va bloquejar algun membre del seu cos, en una clara metàfora del que pretén explicar.
En un moment donat la cadira de rodes que forma part de la posada en escena, de sobte pren vida pròpia i es converteix en un altre protagonista que interacciona amb l’actor. Una idea que ens va semblar força atractiva.
Un espectacle que barreja el teatre físic amb moviments coreogràfics, també d’equilibri, gairebé de circ, amb mímica i amb una dramatúrgia quasi sense paraules, però totalment entenedora, en la que intenta i aconsegueix fer participar al públic.
Les barreres son més a dins que fora de nosaltres
Hem pogut gaudir d’una proposta interessant i engrescadora.
Des d’aquest espai agraïm al Carlos i la Maria l’oportunitat que ens han donat de conèixer aquest lloc certament màgic.
Divendres vinent, tornarem al Casino de La Floresta, per poder veure la tercera i última proposta d’aquest cicle, amb l’espectacle VA COM VA, una creació col·lectiva a partir de poemes de Vicent Andrés Estellés.
Creació i actor: Ferran Orobitg
Ajudant de direcció: Ivan Alcoba \ Manipulació i tècnic: Ivan Alcoba \ Escenografia: Xevi Planes \ Músiques i edició sonora: Virgínia Borràs \Visió exterior: Pere Farran, Jaume Jové i Elinor Randle \ Producció: Fadunito Produccions S.L. \ Fotografia: Georgina Puig \ Disseny gràfic: Núria Sas \ Vídeo: Miquel Camacho
Durada: 50 minuts
