– Teatre – TEMPS SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Gran – 2018.05.16 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 268)

TEMPS SALVATGE (temp. 17/18 – espec. nÂș 268)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Dimecres, 8 dies desprĂ©s de l’operaciĂł, per fi l’Imma es va atrevir a sortir de casa i amb el cotxe i l’ajut de les crosses ens vĂ rem apropar al Teatre Nacional de Catalunya per gaudir d’aquesta magnĂ­fica producciĂł de Josep Maria MirĂł dirigida per Xavier AlbertĂ­ i amb un extraordinari elenc actoral. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, TEMPS SALVATGE ha estat escrita expressament per a ser representada a la Sala Gran del TNC.

Un gran muntatge que parteix d’un text excel·lent.

Josep MarĂ­a MirĂł ens tĂ© acostumats a textos pensats per a espais petits i en formats mĂ©s Ă­ntims, que el que ens ofereix en aquesta ocasiĂł. Nosaltres hem pogut veure i comentar en aquest espai “OlvidĂ©monos de ser turistas”, “Nerium Park”, “El principi d’Arquimedes”, “Fum” i “Gang Bang”.

Fotografia de May Zircus

Josep Maria Miró és molt hàbil en la creació de situacions carregades de misteri i excel·lent en posar de manifest sentiments com la por i la desconfiança dels uns vers els altres.

TEMPS SALVATGE ens situa en una comunitat de veĂŻns que viu atemorida per unes pintades amenaçadores. La Ivana, extraordinĂ ria Laia Manzanares, una jove de 17 anys que acaba d’arribar a la comunitat, enrareix la convivĂšncia d’unes persones que necessiten fabricar un enemic exterior per enfrontar-se a les seves pors mĂ©s intimes.

Una noia que els hi pregunta una vegada i una altra Aquest Ă©s un lloc bonic per viure ?

Com indica el mateix autor en el programa de mĂ , els protagonistes creuen haver conquerit un espai bonic per viure, i nomĂ©s l’arribada d’algĂș nou o els immigrants que travessen el bosc amb la voluntat de quedar-s’hi, pot qĂŒestionar si aquesta Ă©s una bellesa real, un miratge, una impostura o, directament, una mentida.

TEMPS SALVATGE reclama la necessitat urgent de trobar instruments Útics, tant individuals com col·lectius, per conviure amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Una proposta que ens va presentant la vida de quatre parelles, que viuen en els pisos de la comunitat que comparteixen. La MercĂš (Carme ElĂ­as) i l’Ernest (Manel BarcelĂł), l’Helena (Alicia GonzĂĄlez LaĂĄ) i l’Hector (Borja Espinosa), la Raquel (Miriam Iscla) i la Tau (Sara EspĂ­gul) i la formada per la Berta (Marina Gatell) i el Santi (Eduard Farelo).

Una posada en escena arriscada i difĂ­cil amb una gran i espectacular escenografia de Lluc Castells en la que veiem alhora els 4 apartaments on hi viuen les quatre parelles. Vides creuades, secrets compartits, i la por que s’escola per les finestres, per les escales, per les portes mal tancades, pel reflex del vidre de les cases veĂŻnes, per les trucades no respostes, pels mĂČbils que no deixen de sonar, per les pintades a les parets, …..

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Zircus

Un escenari on veiem tambĂ© diferents espais, el bosc proper a la urbanitzaciĂł, el pavellĂł esportiu del poble on s’ha de celebrar una gran festa, la piscina de la comunitat, …

Amb l’apariciĂł de les pintades amb missatges amenaçadors, s’apoderarĂ  de la poblaciĂł una espiral de por, suposicions i violĂšncia que no nomĂ©s trasbalsarĂ  la vida rutinĂ ria dels seus habitants, sinĂł que acabarĂ  pertorbant greument les seves normes de convivĂšncia. L’Ășnic personatge que intenta frenar aquestes pors infundades Ă©s la Raquel, protagonitzat per la Miriam Iscla, que actua com a contrapunt i que malauradament no aconsegueix obtenir els resultats esperats.

Una tensiĂł dramĂ tica que va augmentant a mesura que avança l’obra i on els personatges distorsionadors de la pau de la comunitat, prenen rellevĂ ncia fins a ser percebuts com a perills que cal allunyar, d’una banda la Ivana que qĂŒestiona aquesta harmonia a la recerca d’una veritat que tothom vol enterrar, i d’altra banda l’element forĂ , l’estranger (Malcom McCarthy) que sense dir ni una paraula representa la por a tot allĂČ que ens Ă©s desconegut.

Cal destacar, i aixĂ­ ens ho van indicar a la roda de premsa, la importĂ ncia del vestuari de Maria Araujo, amb intensos colors inicials que s’aniran diluint en colors apagats i mĂ©s foscos i que es tradueixen en fins a 82 canvis de vestuari.

La mĂșsica estĂ  composta pel mateix Xavier AlbertĂ­ i ha estat interpretada pel QuĂ rtic String Quartet i enregistrada per Oido Estudio.

Aquest TEMPS SALVATGE ens exigeix “PARAR”, per poder analitzar amb calma el que ens estĂ  passant per poder-nos reconĂšixer a nosaltres mateixos i tornar a començar si realment desitgem viure en una societat en quĂš paga la pena viure. Amb aquest sentit estĂ  escrit l’extraordinari monĂČleg final de la Raquel, on intenta fer reflexionar als espectadors i que no se’n vagin a casa amb tots els “deures” fets; un monĂČleg que acaba amb dues frases contundents “Tinc la sensaciĂł que el mĂłn s’ha tornat incomprensible” ….. “Fins quan haurem de suportar aquest temps salvatge??

Una proposta que planteja molts interrogants Ăštics sobre la convivĂšncia i el respecte a la llibertat i ens proposa plantejar-nos que ens fa por o millor, qui ens fa por en la nostra societat?, els que vĂ©nen de fora??, o potser hem de tenir por de nosaltres mateixos ??, de quĂš ens hem de protegir??, perquĂš percebem com una amenaça als estrangers que volen viure a la nostra comunitat ??, i si resulta que tenim l’enemic dins de casa ??

Cal aclarir, que el tema de la violaciĂł col·lectiva no Ă©s en cap cas voler-se aprofitar dels esdeveniments actuals, ja que MirĂł fa dos anys que va escriure la dramatĂșrgia d’aquesta proposta. A vegades, malauradament resulta que la realitat supera amb escreix la ficciĂł.

Un gran muntatge escĂšnic amb una excel.lent direcciĂł i unes magnĂ­fiques interpretacions, que paga la pena veure, malgrat la duresa d’alguns moments i el neguit que s’apodera de nosaltres.

Autoria: Josep Maria Miró
DirecciĂł: Xavier Albertí 
Amb: Manel Barceló, Carme Elias, Sara Espígul, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Marina Gatell, Alicia GonzĂĄlez LaĂĄ, Míriam Iscla, Laia Manzanares, Malcolm McCarthy
Escenografia: Lluc Castells \ Vestuari: MarĂ­a Araujo \ Il·luminaciĂł: Ignasi Camprodon \ MĂșsica: Xavier AlbertĂ­ \ So:
Jordi Bonet \ CaracteritzaciĂł: Àngels Palomar \ Ajudant de direcciĂł: Albert Arribas \ Ajudanta d’escenografia: MercĂš Lucchetti  \ Ajudanta de vestuari: Georgina Viñolo\ Assistent d’escenografia: SebastiĂ  Brosa
MĂșsics enregistrament: QuĂ rtic String Quanrtet: Laia Pujolassos (violĂ­), Òscar Vilaprinyó (violĂ­), Laia Capdevila (viola), NicolĂ s Cobo (violoncel)
Idioma: catalĂ 
Durada: primera part 1h20’- entreacte – segona part 55’

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

4 respostes a – Teatre – TEMPS SALVATGE (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Gran – 2018.05.16 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 268)

  1. Xavier C. ha dit:

    Fenomenal ressenya d’un grandĂ­ssim espectacle. Els millors desitjos de recuperaciĂł per l’Imma. Abraçada forta,

    M'agrada

  2. Imma C. ha dit:

    Hola,
    quÚ més puc afegir a tot el que heu dit? Doncs que ara llegiré el text, em sembla com un teixit, una associació de cÚllules. Tots els temes i subtemes ben travats,
    Com un personatge extern remou totes les nostres pors i angoixes,
    Realment Ă©s lÂŽany Josep M, MirĂł: a la sala Beckett lectures, col.loquis, obra nova i recuperant Nerium Park.
    No es para de representar-lo i traduir-lo.
    I salt mortal a la Sala Gran del TNC amb Temps Salvatge,

    “fins quan haurem d suportar aquest Temps Salvatge?”

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Curiosament en passar els dies, m’han arribat diverses opinions en les que no estan d’acord a dir que aquest sigui un gran espectacle. El troben llarg i reiteratiu.

      No tothom pensem igual i potser si arribes al Teatre amb unes grans expectatives, si no connectes des de bon començament, et pot arribar a decebre.

      Coses del Teatre.

      M’alegro que a tu, t’hagi agradat i que tornem a coincidir en les nostres opinions.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.