– Teatre – L’ASSASSÍ IMPREVIST (🐌🐌🐌) – Badabadoc Teatre – 2018.05.17 (temp. 17/18

L’ASSASSÍ IMPREVIST (temp. 17/18 – espec. nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous era nit d’estrena a la BADABADOC, una de les nostres sales de referència on sempre ens sentim molt ben acollits.

Protagonitzada per Albert Requena i dirigida per Montse Bonet presenten l’ASSASSÍ IMPREVIST, una adaptació lliure del relat de Francesc Marí, historiador i escriptor barceloní.

Aquest és el primer treball en solitari de l’actor català, després de 10 anys de creació en la companyia Xucrut Teatre. Nosaltres hem tingut oportunitat de veure’l treballar la temporada passada en “ESTIMA’M QUE TINC PRESSA” en aquesta mateixa sala, peça també dirigida per Montse Bonet.

L’ASSASSÍ IMPREVIST és teatre físic i de text. Una proposta que ens parla del senyor X, una persona que es veurà al centre d’un embolic amb diversos assassinats. Ell és una persona “petita” que sobreviu com pot de la seva feina de notari, una persona que passa desapercebuda arreu, que viu sola amb el seu gos i al que li agrada fer trucs de màgia amb els seus nebots.

Un treballador més, un passatger més al metro, una cara més en què cap tret cobra major importància. Ni simpàtic ni antipàtic, ni alegre ni trist, ni social ni antisocial, el Senyor X és la definició perfecta d’un home comú que no sobresurt per bo ni per dolent en res.

Un anunci amb un error ortogràfic i un encàrrec imprevist el porta a un lloc i a una situació totalment inesperada, posant-lo en el punt de mira d’uns assassinats que han ocorregut a la zona alta de Barcelona.

El senyor X es transforma, de cop i volta en el principal sospitós i, espantat, intenta defensar-se explicant a la policia els fets ocorreguts.

Però, pot ser culpable?

Seria una persona com ell, tan normal, capaç de matar?

Que pot generar l’impuls de matar en un home comú?

Una proposta amb un ritme trepidant, on l’Albert interpreta fins a 12 personatges en poc temps, amb un canvi sobtat de registre en les seves interpretacions i que al mateix temps, belluga els elements escenogràfics al ritme del relat.

Un treball curós molt treballat i mil·limetrat, on es barreja teatre de mim, gestualitat i teatre de text en format thriller, i tot plegat amb una pàtina de volguda comicitat. Resumint, una proposta força entretinguda, que ens ha fet passar una molt bona estona.