Roda de premsa ESMORZA AMB MI – (temp. 17/18 – RdP nº 81)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir al matí vaig poder assistir a una nova roda de premsa, convocada per presentar la nova proposta de la Sala Beckett, ESMORZA AMB MI de la cia. losMontoya (pantalla & escena), amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales.
El director artístic de la Sala Beckett, Toni Casares fa la presentació de l’equip artístic de la proposta i comenta que està molt satisfet del treball de les dues companyies residents d’aquest any, una de les quals (losMontoya) presenta aquesta producció, que s’estrenarà demà 17 de maig i es podrà veure fins al 10 de juny.
La Sala Beckett, afirma Casares, sempre ha volgut donar la màxima importància a la figura del dramaturg, encara que en aquest cas dramaturg i director recauen en la mateixa persona.
Ivàn Morales, ens ha comentat que ha estat un plaer treballar aquesta proposta d’una forma pausada en els locals de la Beckett, perquè ha pogut cuinar-la a foc lent i experimentar sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors, en un ambient gairebé màgic on t’adones que estàs treballant en un “obrador” d’arts escèniques i perquè et trobes contínuament amb altres artistes, creadors i projectes.
Ens comenta que ha volgut escriure una història de personatges com tots nosaltres, com els nostres amics, de com estimem, de com ens perdem, de com ens donem plaer, de què ens fa patir, i com intentem riure. Ha intentat explicar la intimitat de les nostres vides fugint del fals realisme o costumisme de les sèries televisives. Ha volgut retratar-se a ell mateix i a les persones del seu entorn, i construir una mena de mirall on segurament els espectadors es podran veure reflectits.
Iván Morales vol posar el focus en com ens apropem a la maduresa però no volem deixar de jugar. Per això, el títol d’Esmorza amb mi, perquè de vegades arriba un moment on ja és un triomf senzillament esmorzar junts. Què estem disposats a fer i a sacrificar per no deixar d’esmorzar junts?
La Natàlia i el Salva s’han enrotllat cinc vegades, només. La seva relació ha estat fins ara poc profunda, pràcticament no saben res l’un de l’altre. La Natàlia ha decidit fer un documental sobre el desamor, per veure si, compartint el seu dolor amb el món, aquest deixarà de pesar-li tant. El Sergi i la Carlota s’estimen. Porten poc més d’un any junts, i potser les coses ara són més difícils del que eren en un principi, però si una cosa tenen clara, és que encara aposten per la seva relació.
Els quatre personatges estan en un moment vital de la seva vida, malgrat que també en una època realment incòmode per ells.
La posada en escena sembla que “engolirà” als espectadors i l’acció es realitzarà entremig d’ells, en el que a la roda de premsa s’ha anomenat “Una anatomia emocional“.
El repartiment de la proposta és el següent: Anna Alarcón (Natàlia), Andrés Herrera (Salva), Mima Riera (Carlota) i Xavi Sáez (Sergi)
Escenografia i il·luminació: Marc Salicrú – Vestuari: Míriam Compte – Música i disseny de so: Clara Aguilar – Moviment: David Climent
Us deixo com de costum, l’àudio del que es va dir a la Roda de Premsa …
