– Teatre – INTERIORS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre La Gleva – 2018.05.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 267)

INTERIORS (temp. 17/18 – espec. nº 267)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquesta temporada hem gaudit de l’estrena d’aquesta petita sala a tocar de la plaça Molina, LA GLEVA, molt a prop de casa nostra, un espai cultural que aposta per un tipus de teatre intimista i proper.

El darrer espectacle teatral de la temporada és INTERIORS, escrit i dirigit per Concha Milla. Interiors és una obra amb una escenografia petita i un plantejament intimista, amb Muguet Franc, Patrícia MendozaAlejandro Bordanove i José Pedro Garcia Balada com a intèrprets.

És el segon espectacle en solitari de l’autora i, com el primer, (que malauradament nosaltres no vam veure), REFRACCIONS, se centra en les relacions de la parella. Com  segons manifesta ella mateixa, té una raó de ser: és en la parella on col·loquem els fonaments de tot el que volem ser a la vida.

INTERIORS és la història de dues parelles que es troben per casualitat, dues parelles que es troben en un poblet i van a sopar.

La Sara i l’Hugo formen una parella estable i madura des de fa més de dos anys. Tots dos vénen de relacions anteriors complicades i han decidit caminar junts per cuidar-se i respectar-se. L’Àgata i el Simó són una parella que fa poc que van junts. El Simó és vint anys més jove que l’Àgata i la seva relació és alegre, vital i apassionada. El que pot semblar un sopar afable s’acabarà convertint en una nit on la relació de tots quatre canviarà per sempre. Però en realitat veiem tres parelles perquè dues persones són exparella, l’Àgata havia estat parella de l’Hugo, i les relacions entre ells són diferents.

Una trobada que farà trontollar el present de les quatre persones i els obligarà a prendre decisions. Tots quatre comencen d’una manera i acaben d’una altra. Com a la vida.

Una reflexió sobre els diferents tipus de parella, què amaguen o què s’amaguen, si la parella que tenim és la que volem i si la vida que vivim és la que volem viure… Una reflexió sobre la parella com una manera d’enfrontar-se a un mateix. Una reflexió que ens obliga a preguntar-nos si som realment sincers amb nosaltres mateixos i si tenim o no el valor per canviar les coses que voldríem canviar.

En paraules de l’autora El tema, universal, de les relacions de parella es pot dir que és una constant en mi. M’apassiona. Amb ella ens descobrim, ens equivoquem, ens desesperem, ens apassionem i ens arrisquem, si aquesta relació la construïm i la vivim d’una manera conscient”….No és fàcil escollir parella, quan parlo de parella em refereixo a la persona que ha de caminar amb tu llarg temps, i quan ho fem, sabem que no és un camí planer però, també, que val molt, molt la pena transitar-lo.”

Una obra que posa l’èmfasi en els actors i les seves interpretacions, ja que la seva posada en escena posseeix una escenografia força senzilla, però mes que suficient, recolzada per un esplèndid tractament de llums, que a vegades serveix inclús com a canvi d’escena i de tempos.

Una dramatúrgia i direcció amb un gran treball de definició dels personatges i dels seus mons interiors. És en els actors on resideix tota l’acció dramàtica, en les seves mirades, els seus silencis, la seva compenetració i la delicadesa de les seves interpretacions.

Els quatre actors han estat esplèndids amb unes interpretacions molt i molt creïbles; ho puc assegurar perquè per sort estava situat a primera fila i podia veure els seus rostres a pocs pams dels meus ulls i en alguns moments m’he arribat a emocionar; malgrat tot, haig de reconèixer que em van atrapar especialment les interpretacions de les dues actrius, Muguet Franc i Patrícia Mendoza, potser perquè tenen un paper amb més riquesa de matisos i les han sabut aprofitar plenament.

També cal destacar l’especial importància la música que és el personatge que parla sense paraules, que marca el ritme i omple alguns silencis acompanyant els personatges.

En paraules de la directora, Bach és, doncs, el cinquè personatge de l’obra.

I per què un llimoner a escena? Potser perquè m’agrada l’arbre, la combinació dels colors groc I verd I la natura però, sobretot, perquè sóc molt fan de la dita: “Si la vida et dona llimones, fes llimonada”. 

No us la perdeu. Paga molt la pena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dramatúrgia i direcció: Concha Milla
Repartiment: Alejandro Bordanove, Muguet Franc, José Pedro García Balada i Patrícia Mendoza
Ajudant de direcció: Gemma Sangerman \ Escenografia: La Simone \ Il.luminació: Quim Otero \ So:  Concha Milla \ Vestuari: La Simone \ Disseny gràfic i fotogtafía: Dos Puntos \ Producció executiva:  Ariadna Castedo
Idioma: català
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.