– Teatre – ÍCARO (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.05.10 (temp. 17/18 – espectacle nº 264)

ÍCARO (temp. 17/18 – espec. nº 264)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous novament vaig haver d’assistir al Teatre sense la companyia de l’Imma, malgrat que suposo que ben aviat la tornarem a veure per les platees dels teatres.

I ho vaig fer per veure ÍCARO, en una de les darreres representacions que es poden veure a la Sala Àtic22 del Tantarantana; es tracta d’una proposta de Meridiano 70ymedio Teatro, escrita per Albert Lladó i dirigida per Marcela Terra, en el que vol ser una actualització del mite d’Ícar, lligant-lo d’alguna manera amb el tràgic accident (o suïcidi/assassinat col·lectiu) del vol 9525 de Germanwings.

El 24 de marc de 2015, Andreas Lubitz va estavellar l’avió contra els Alps francesos. En el vol número 9525 van morir 150 persones. L’atracció per l’abisme que va sentir el jove pilot no és una simple anècdota.

ÍCARO està interpretada per Padi Padilla i Eloi Benet, i he de dir que potser el que m’ha agradat més d’aquesta proposta, són les interpretacions dels dos actors que es deixen la pell a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Potser anava amb una idea equivocada, malgrat que el títol de la proposta escènica em donava forces pistes de què es tractava més aviat d’una adaptació d’un text basat amb un episodi prou conegut de la mitologia grega; el lligam amb l’accident/suïcidi del nou Ícar contemporani, segons el meu punt de vista és massa subtil, potser perquè  jo m’esperava que l’obra ens donés més pistes del perquè el pilot va actuar d’aquella manera….. i potser l’autor sí que ens ho intenta assenyalar amb algunes anàlogies amb aquella tragèdia grega, però particularment a mi aquelles històries de fa desenes de segles, no m’acaben d’atrapar. Segurament la meva valoració està massa influïda per aquest aspecte.

A la mitologia grega, Ícar és fill de Dèdal, arquitecte constructor del laberint de Creta, i d’una esclava anomenada Náucrate.

Pare i fill estaven retinguts a Creta, i havien decidit escapar de l’illa, per fer-ho Dèdal va decidir fabricar unes ales per a ell i per al seu fill. Era l’única sortida possible donat que el rei de Creta, Minos, controlava l’illa per terra i per mar.

Van aprendre a volar, però no podien volar gaire amunt perquè el sol no desfés la cera que unia les plomes, ni gaire avall perquè l’aigua del mar no mulles les ales. Però, contravenint les indicacions del seu pare, Ícar ascendia, i pujava i pujava, fins que el sol va desfer la cera i les plomes es van desenganxar, provocant la caiguda del jove al mar, i la seva mort.

El pare va facilitar al seu fill les eines per emprendre el vol, però Ícar, vol anar més enllà, arribar més lluny i malgrat els crits desesperats del pare que el volen retornar a la realitat, ell ja hi ha pres una decisió i res el pot aturar. Quantes vegades durant el descens va estar a punt de desistir Andreas Lubitz?

Què és exactament el que, a última hora, ens allunya de l’abisme? Per què parlem abans de volar del vertigen?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquesta proposta, la caiguda d’Ícar és també la caiguda d’Europa, comprovem les ressonàncies, i les analogies obertes, amb una Europa que, pendent només dels avanços tècnics, s’ha anat perdent en el laberint de la seva ambició cega.

Quin crit urgent, però esperançador, ens arriba amb l’actualització del mite?

En paraules del seu autor: No som una illa. La dictadura del present intenta fer-nos creure que l’acumulació d’instants desconnectats entre si construeixen un relat. I no és així. Per això avui més que mai la presència del mite és urgent per entendre, amb totes les seves arestes, la idea d’actualitat. Ell, cec d’ambició, no s’ha adonat que també és un refugiat.

Una posada en escena en el que es visualitza accions dins de l’avió, com la desesperació del segon pilot en veure que no pot obrir la porta per accedir a la cabina de comandament, així com l’àudio on des de la torre de control s’avisa insistentment de què l’avió ha d’aixecar el vol….. però així i tot el text bàsicament es basa en el diàleg entre aquell Ìcaro grec i el seu pare Dèdal … i aquest fet, m’ha allunyat molt, potser massa, de la història actual.

Malgrat que pel que he comentat abans, a mi la proposta no m’ha acabat d’atrapar, considero que ha pagat la pena veure-la, tant per la posada en escena com sobretot per les magnífiques interpretacions dels dos actors.

ÍCARO és el tercer espectacle del Kinètic 2018, projecte en residència escènica que organitza el Parc Sandaru, i es va estrenar al Centre Cívic Parc-Sandaru de Barcelona el 13/04/2018.

La companyia Meridiano 70ymedio Teatro va néixer a Xile l’any 2000, iniciant la seva trajectòria a Barcelona l’any 2002.

I nosaltres vam poder veure la seva proposta “Bruto, el poder o la virtud” a la Sala Fènix

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor:  Albert Lladó
Direcció: Marcela Terra
Repartiment: Padi Padilla i Eloi Benet
Veus:  Eles Alavedra \ Escenografia: Marcela Tierra \ Il·luminació: Consuelo Barrera \ So: Xavier Silveira \ Música: Juliana Olm \ Producció:  Meridiano 70ymedio Teatro
Idioma: castellà
Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.