– Teatre – LA IDEA D’EUROPA (🐌🐌🐌+🐚) – Biblioteca Francesca Bonnemaison – 2018.05.07 (temp. 17/18 – espectacle nº 262)

LA IDEA D’EUROPA (temp. 17/18 – espec. nº 262)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb motiu del dia d’Europa, Biblioteques de Barcelona amb la col·laboració de la Direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona, ha organitzat un cicle commemoratiu amb tres activitats que tenen com a objectiu oferir una visió política, històrica i cultural del passat, del present i del futur d’Europa: de l’elogi de les fites passades al seu futur incert, passant per la paràlisi davant dels principals problemes humanitaris del nostre temps.

Nosaltres vam poder assistir dilluns a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, a la primera d’aquestes activitats, la representació del monòleg dramàtic a càrrec d’Òscar Intente anomenat LA IDEA D’EUROPA. Un muntatge que es va estrenar el 2010 i ha passat per diversos escenaris, però que nosaltres no havíem tingut oportunitat de veure.

George Steiner (París, 1929 professor, crític i teòric de la literatura i de la cultura) va pronunciar una conferència al Nexus Institute d’Holanda, l’any 2004, tan impactant que es va editar un llibre i es va traduir a diversos idiomes.

Segons George Steiner, Europa és, per sobre de tot, un cafè.

I és en un cafè on Òscar Intente, un xerraire que pot ser de qualsevol lloc, acompanyat de l’acordionista Ferran Martínez, ens explica la seva idea d’Europa.

Europa està feta de cafès. Des del cafè preferit de Pessoa a Lisboa fins als cafès d’Odessa freqüentats pels gàngsters d’Isaac Babel. Hi caben des dels cafès de Copenhagen per davant dels quals passava Kierkegaard, capficat durant les seves passejades, fins als taulells de Palerm. No hi ha cafès antics ni distintius a Moscou, que ja és un suburbi d’Àsia. Molt pocs a Anglaterra després d’una breu moda al segle XVIII. No n’hi ha cap als Estats Units, excepte al reducte gal·licà de Nova Orleans. Dibuixeu el mapa dels cafès i tindreu uns dels indicadors essencials de la “idea d’Europa”.

Molts noms, moltes ciutats i una interpel·lació directa al públic.

“Algú ens ha de dir què hem de fer i ja s’està fent tard. Sabem que la festa ha acabat. Hem de ser capaços de sortir de la festa i recuperar valors. Europa és un gran contenidor de sabers, costa adonar-nos com nivells d’intel·ligència han arribat tan lluny. Hem de reaprendre a valorar certes coses que potser valorava la nostra àvia i ens pensàvem que havíem superat”

Ens parla d’un ensopiment i un cansament que cal combatre per tornar a les arrels. L’abandonament dels seus valors fundacionals, l’allunyament respecte als seus ciutadans, l’enorme pes d’un passat brutal i grandiós alhora. Episodis d’una gran atrocitat, carrers que amb els seus noms ens recorden constantment un passat present, monuments als assassinats …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Europa és una suma de diversitats, de llengües, de cultures, i la diversitat és un bé a preservar.

Ens parla de la cultura europea, d’herència grega i judaica i la posa en contrast amb la cultura americana, si els americans van en cotxe a tot arreu, els europeus encara no han perdut l’hàbit de caminar. Si els americans es reuneixen en bars foscos i beuen alcohol, els europeus més aviat es troben sota la porxada de la plaça o al cafè.

En un món absolutament desajustat i en acceleració constant cap al desconegut, un món on creix la incertesa i la por, i on ja res no pot ser com abans, ens hem de plantejar la necessitat de lluitar per recuperar la capacitat de convivència que en molts moments de la història ha estat possible. No ens podem deixar arrossegar pels demagogs que donen respostes als temes amb facilitat, amb respostes d’una mediocritat abrusadora.

Som a punt d’anar endarrere molt seriosament. El poder és molt difícil de tombar, però la força de debò és en la gent. I la gent ha de tenir capacitat d’anàlisi. I capacitat d’acció.

Hem de poder parlar els uns amb els altres encara que discrepem en la visió dels temes i encara que ho fem en diferents idiomes.

Així, cal que prenem un cafè o una copa, i des del respecte més absolut parlem o escoltem.

Europa morirà si no  lluita.

Una proposta que ens ha agradat molt, amb una interpretació molt convincent de l’Òscar Intente que ha interioritzat totalment el discurs, i sembla que tot el que diu sigui viscut. Un monòleg que interactua amb l’acordió de Ferran Martínez que dóna color a les paraules amb conegudes melodies.

La llàstima és que la sala estava pràcticament buida, tot i que era una activitat gratuïta.

Manca de difusió?

Manca d’interès?

Autor: George Steiner – Traductor: Víctor Compta 
Direcció: Òscar Intente 
Intèrpret: Òscar Intente 
Músic: Ferran Martínez 
Idioma: català – Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.