– Teatre – LA IDEA D’EUROPA (馃悓馃悓馃悓+馃悮) – Biblioteca Francesca Bonnemaison – 2018.05.07 (temp. 17/18 – espectacle聽 n潞 262)

LA IDEA D’EUROPA (temp. 17/18 – espec. n潞 262)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc猫niques –聽

Per Imma Barba & Miquel Gasc贸n

Amb motiu del dia d鈥橢uropa, Biblioteques de Barcelona amb la col路laboraci贸 de la Direcci贸 de Relacions Internacionals de l鈥橝juntament de Barcelona, ha organitzat un cicle commemoratiu amb tres activitats que tenen com a objectiu oferir una visi贸 pol铆tica, hist貌rica i cultural del passat, del present i del futur d鈥橢uropa: de l鈥檈logi de les fites passades al seu futur incert, passant per la par脿lisi davant dels principals problemes humanitaris del nostre temps.

Nosaltres vam poder assistir dilluns a la Biblioteca Francesca聽Bonnemaison, a la primera d’aquestes activitats, la representaci贸 del mon貌leg dram脿tic a c脿rrec d’脪scar Intente聽anomenat聽LA IDEA D’EUROPA. Un muntatge que es va estrenar el 2010 i ha passat per diversos escenaris, per貌 que nosaltres no hav铆em tingut oportunitat de veure.

George聽Steiner聽(Par铆s, 1929聽professor, cr铆tic i te貌ric de la literatura i de la cultura) va pronunciar una confer猫ncia al聽Nexus聽Institute聽d’Holanda, l’any 2004, tan impactant que es va editar un llibre i es va traduir a diversos idiomes.

Segons George聽Steiner, Europa 茅s, per sobre de tot, un caf猫.

I聽茅s聽en un聽caf猫聽on 脪scar聽Intente, un xerraire que pot ser de qualsevol lloc, acompanyat de l’acordionista Ferran Mart铆nez, ens explica la seva idea d’Europa.

Europa est脿 feta de caf猫s. Des del caf猫 preferit de Pessoa a Lisboa fins als caf猫s d鈥橭dessa freq眉entats pels g脿ngsters d鈥橧saac Babel. Hi caben des dels caf猫s de Copenhagen per davant dels quals passava Kierkegaard, capficat durant les seves passejades, fins als taulells de Palerm. No hi ha caf猫s antics ni distintius a Moscou, que ja 茅s un suburbi d鈥櫭sia. Molt pocs a Anglaterra despr茅s d鈥檜na breu moda al segle XVIII. No n鈥檋i ha cap als Estats Units, excepte al reducte gal路lic脿 de Nova Orleans. Dibuixeu el mapa dels caf猫s i tindreu uns dels indicadors essencials de la 鈥渋dea d鈥橢uropa鈥.

Molts noms, moltes ciutats i una interpel路laci贸 directa al p煤blic.

“Alg煤 ens ha de dir qu猫 hem de fer i ja s’est脿 fent tard. Sabem que la festa ha acabat. Hem de ser capa莽os de sortir de la festa i recuperar valors. Europa 茅s un gran contenidor de sabers, costa adonar-nos com nivells d’intel路lig猫ncia han arribat tan lluny. Hem de reaprendre a valorar certes coses que potser valorava la nostra 脿via i ens pens脿vem que hav铆em superat”

Ens parla d鈥檜n ensopiment i un cansament que cal combatre per tornar a les arrels. L’abandonament dels seus valors fundacionals, l’allunyament respecte als seus ciutadans, l’enorme pes d’un passat brutal i grandi贸s alhora. Episodis d鈥檜na gran atrocitat, carrers que amb els seus noms ens recorden constantment un passat present, monuments als assassinats …

This slideshow requires JavaScript.

Europa 茅s una suma de diversitats, de lleng眉es, de cultures, i la diversitat 茅s un b茅 a preservar.

Ens parla de la cultura europea, d鈥檋er猫ncia grega i judaica i la posa en contrast amb la cultura americana, si els americans van en cotxe a tot arreu, els europeus encara no han perdut l鈥檋脿bit de caminar. Si els americans es reuneixen en bars foscos i beuen alcohol, els europeus m茅s aviat es troben sota la porxada de la pla莽a o al caf猫.

En un m贸n absolutament desajustat i en acceleraci贸 constant cap al desconegut, un m贸n on creix la incertesa i la por, i on ja res no pot ser com abans, ens hem de plantejar la necessitat de lluitar per recuperar la capacitat de conviv猫ncia que en molts moments de la hist貌ria ha estat possible. No ens podem deixar arrossegar pels demagogs que donen respostes als temes amb facilitat, amb respostes d’una mediocritat abrusadora.

Som聽a punt d’anar endarrere molt seriosament. El poder 茅s molt dif铆cil de tombar, per貌 la for莽a de deb貌聽茅s聽en la gent. I la gent ha de tenir capacitat d’an脿lisi. I capacitat d’acci贸.

Hem de poder parlar els uns amb els altres encara que discrepem en la visi贸 dels temes i encara que ho fem en diferents idiomes.

Aix铆, cal que prenem un caf猫 o una copa, i des del respecte m茅s absolut parlem o escoltem.

Europa morir脿 si no聽 lluita.

Una proposta que ens ha agradat molt, amb una interpretaci贸 molt convincent de l’脪scar Intente que ha interioritzat totalment el discurs, i sembla que tot el que diu sigui viscut. Un mon貌leg que interactua amb l’acordi贸 de Ferran Mart铆nez que d贸na color a les paraules amb conegudes melodies.

La ll脿stima 茅s que la sala estava pr脿cticament buida, tot i que era una activitat gratu茂ta.

Manca de difusi贸?

Manca d鈥檌nter猫s?

Autor:聽George Steiner –聽Traductor:聽V铆ctor Compta聽
Direcci贸:聽脪scar Intente聽
Int猫rpret:聽脪scar Intente聽
M煤sic:聽Ferran Mart铆nez聽
Idioma: catal脿 –聽Durada: 60 minuts

Leave a Reply