Roda de premsa TEMPS SALVATGE – (temp. 17/18 – RdP nº 80)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Aquest matí he pogut assistir a la presentació de la propera proposta que es presenta al Teatre Nacional de Catalunya, TEMPS SALVATGE, un encàrrec que Xavier Albertí li va fer fa un parell d’anys a Josep Maria Miró per la Sala Gran del TNC.
A la Roda de premsa han estat presents evidentment ells dos i gairebé tots els intèrprets, ja que únicament ha faltat a la presentació 1 dels 10 que participen en aquesta grandísima producció.
En principi també havia d’estar dirigida pel mateix dramaturg, però Xavier Albertí li va proposar que un altra persona fos qui la dirigís; Miró li va contestar que segons qui fos aquesta persona, i en Xavier Albertí li va respondre que li agradaria a ell mateix assumir la direcció, la qual cosa li va semblar perfecte a Josep Maria Miró, perquè segons ha comentat a la presentació, considera a Albertí com un dels millors directors de casa nostre.
Miró ha comentat que malgrat que va acceptar escriure un text per la Sala Gran, va dubtar al principi, perquè a ell particularment en Teatre li agraden els espais petits i els formats més íntims. El que se li demanava no ho havia fet mai, perquè es tractava d’una macro producció teatral, realitzada en un enorme escenari i amb la interpretació de molts actors; així i tot es va voler arriscar.
Ha escrit una proposta que parla del concepte de “col·lectivitat” i també vol ser una reflexió sobre la “por” que tenim dins nostre i que moltes vegades ens paralitza. Tot explicat en un format de thriller antropològic.
Miró també va comentar que en el procés d’assajos, malgrat que ell ho ha vist com espectador des de la platea, s’ha donat de la gran qualitat humana del grup d’intèrprets que s’han involucrat i inclús debatut els temes profunds dels que tracta aquest text i han creat entre ells gairebé una família.
Tècnicament la posada en escena és arriscada i difícil, amb una gran escenografia en el que veurem alhora 4 apartaments diferents i el que passa en cada un d’ells; els espectadors veuran els secrets de cada un d’ells i com s’interrelacionen amb converses que se sobreposen unes a les altres i que a vegades fins i tot sembla que es contestin unes a les altres o existeixi una el·lipsi de temps en alguna escena. Veurem diferents espais, des d’un pavelló esportiu, una piscina on els personatges es banyaran o diferents espais boscosos que envolten la urbanització.
El vestuari també té la seva importància amb intensos colors que a poc a poc s’aniran diluint i tendiran a colors apagats o foscos, en fins a 82 canvis de vestuari.
La representació està dividida en dues parts i un epíleg, amb el següent temps … (85 minuts – entreacte – 60 minuts), en les que descobrirem membres d’una societat que segurament veurem tan “normal” com la nostra, però que amaguen alguns secrets inconfessables.
El repartiment és el següent: Manel Barceló (Ernest) – Carme Elias (Mercè) – Sara Espígul (Tau) – Borja Espinosa (Hèctor) – Eduard Farelo (Santi) – Marina Gatell (Berta) – Alicia González Laá (Helena) – Míriam Iscla (Raquel) – Laia Manzanares (Ivana) – Malcolm McCarthy (Noi).
Músics enregistrament: QUÀRTIC STRING QUARTET: Laia Pujolassos (violí) Òscar Vilaprinyó (violí) Laia Capdevila (viola) Nicolàs Cobo (violoncel).
Xavier Albertí ha explicat extensament l’argument i de ben segur expressament ha volgut fer alguns espòilers, que jo no explicaré pas, perquè a mi particularment m’ha espatllat força la pròxima funció que tinc el dia 16 de maig; però si teniu interès a saber-ho, ho podreu conèixer si escolteu l’àudio de la roda de premsa que adjunto al final d’aquesta ressenya.
Aquest TEMPS SALVATGE, ens exigeix “PARAR” per poder analitzar amb calma el que ens està passant per poder-nos reconèixer a nosaltres mateixos i tornar a començar si realment desitgem viure en una societat en la que paga la pena viure.
Us deixo aquí, l’àudio de la presentació …
