– Teatre – DANTE 56. PELL I CIMENT (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.05.05 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 261)

DANTE 56. PELL I CIMENT (temp. 17/18 – espec. nÂș 261)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Ja ens va quedar clar a la roda de premsa que, amb aquesta proposta, la companyia fa un nou pas entrant de ple en el drama i deixant la lĂ­nia que, en clau de comĂšdia, tenien les seves dues anteriors produccions, VEN A FRAGUEL ROCK i 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME.

La Companyia Casa Real acaba amb aquesta proposta el seu cicle de tres anys dins del CiclĂł (Cicle de Companyies independents en residencia) en el Tantarantana i ho ha fet amb aquest DANTE 56. PELL I CIMENT un drama Ă­ntim que aposta per la necessitat de no perdre la memĂČria, per la necessitat de no amagar el passat.

La dramatĂșrgia i la direcciĂł estĂ  compartida per Raquel Loscos i Salvador S. SĂĄnchez i malgrat que no Ă©s una proposta autobiogrĂ fica, reflecteixen algunes histĂČries de carĂ cter personal.

Albert Riballo (l’amic), Sara Sansuan (la mare) i Anna Tamayo (la filla) interpreten els personatges que ens parlen de la violĂšncia, de l’abĂșs de poder, de la pĂšrdua de confiança i de la necessitat de donar llum a la foscor.

La filla estĂ  fent la seva tesi investigant sobre el fenomen de l’aluminosi i se centra en un edifici a punt de ser enderrocat, al nĂșmero 56 del carrer Dante, un lloc on ella va viure de petita encara que inicialment no ho recordi.

L’amic Ă©s un home que ella troba en el mateix edifici prenent fotografies, un home que ens confessa que estĂ  maleĂŻt i es veu abocat a tornar al barri una vegada i una altra.

La mare fa anys que va deixar la ciutat i va marxar al seu poble, i en assabentar-se de l’enderrocament de l’edifici, decideix tornar per trencar un silenci que ha durat vint anys.

Tots tres personatges i les parets de la casa aniran construint el puzle que ens deixarĂ  conĂšixer una histĂČria del passat que ha marcat el present de tots tres. Records oblidats que lluiten per sortir a la superfĂ­cie. Unes parets “malaltes” que “ajuden” a la filla a recordar i a guarir-se de la seva prĂČpia malaltia.

LA FILLA arriba a la ciutat per estudiar els pisos amb aluminosi. Investigant les parets de Dante 56, recordarĂ  fragments del seu passat oblidat. Pell i ciment començaran a esquerdar-se. L’AMIC ja no viu allĂ , perĂČ una absurda maledicciĂł el fa tornar al barri una vegada i una altra. Quan es trobi amb La Filla a Dante 56, haurĂ  de reprimir antigues pulsions per protegir el seu silenci. LA MARE va fugir de casa sense donar explicacions. Va maleir les seves parets i va jurar que marxava per sempre. Si torna a Dante 56, trencarĂ  la seva paraula i un silenci de vint anys.

Una proposta que ens parla de les ferides que no han sanat i que la nostra memĂČria s’encaparra a amagar, a oblidar, perquĂš no facin mal.

És la nostra memĂČria un mecanisme de defensa?

Una escenografia senzilla que amb mappings dissenyats per Íngrid EspĂ­n (tambĂ© il·luminadora de l’espectacle) i Gina LĂłpez cobra vida i dĂłna testimoni de quĂš les parets parlen.

Tres persones que arrosseguen les seves ferides i les seves pors, que han d’enfrontar-se a elles per tirar endavant, que han de parlar.

Com pot sostenir una societat tantes violĂšncies silenciades?

Pot amagar el nostre cos qualsevol passat?

Per quĂš ens prohibeixen parlar de coses que no podem callar?

A mesura que avança l’obra, la investigaciĂł de la filla es converteix en una investigaciĂł personal començant a recordar el passat oblidat. La casa emana records per les seves esquerdes, i aquests records encaixaran en el puzle.

Unes interpretacions mesurades que no cauen en cap moment en exageracions i que avancen de mica en mica al final on tots tres s’enfronten finalment a la veritat.

Un text molt ben construït, escrit i plantejat a mode de thriller, que intencionadament provoca que els espectadors vagin descobrint a poc a poc els esdeveniments, al mateix moment que la protagonista va recordant el seu passat.

Una proposta que ens ha agradat molt i que per sort encara hem pogut veure, malgrat que quasi “al final del partit”, ja que l’estrena ha coincidit amb la nostra absĂšncia de Barcelona. Avui diumenge era l’Ășltim dia que es representava al Tantarantana, perĂČ creiem que molt aviat la tornarem a veure als escenaris, perquĂš Ă©s un espectacle de molta qualitat i sens dubte que es mereix un llarg recorregut.

DramatĂșrgia i direcciĂł: Raquel Loscos i Salvador S.SĂĄnchez
Repartiment: Albert Riballo, Sara Sansuan, Anna Tamayo
Espai escĂšnic: Daniel Ruiz \ Il.luminaciĂł: Ingrid EspĂ­n \ Mapping: Ingrid EspĂ­n i Gina LĂłpez \ Espai sonor: Erol Ileri \ Vestuari: Cinta Moreno \ FotografĂ­a: Aitor Rodero \ ConfecciĂł de tul: Marina Prats
ProducciĂł: Cia Casa Real, Tantarantana
Idioma: catalĂ 
Durada: 75 minuts

Cargol de ciment alumĂ­nic

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.