– Teatre – DANTE 56. PELL I CIMENT (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.05.05 (temp. 17/18 – espectacle nº 261)

DANTE 56. PELL I CIMENT (temp. 17/18 – espec. nº 261)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja ens va quedar clar a la roda de premsa que, amb aquesta proposta, la companyia fa un nou pas entrant de ple en el drama i deixant la línia que, en clau de comèdia, tenien les seves dues anteriors produccions, VEN A FRAGUEL ROCK i 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME.

La Companyia Casa Real acaba amb aquesta proposta el seu cicle de tres anys dins del Cicló (Cicle de Companyies independents en residencia) en el Tantarantana i ho ha fet amb aquest DANTE 56. PELL I CIMENT un drama íntim que aposta per la necessitat de no perdre la memòria, per la necessitat de no amagar el passat.

La dramatúrgia i la direcció està compartida per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez i malgrat que no és una proposta autobiogràfica, reflecteixen algunes històries de caràcter personal.

Albert Riballo (l’amic), Sara Sansuan (la mare) i Anna Tamayo (la filla) interpreten els personatges que ens parlen de la violència, de l’abús de poder, de la pèrdua de confiança i de la necessitat de donar llum a la foscor.

La filla està fent la seva tesi investigant sobre el fenomen de l’aluminosi i se centra en un edifici a punt de ser enderrocat, al número 56 del carrer Dante, un lloc on ella va viure de petita encara que inicialment no ho recordi.

L’amic és un home que ella troba en el mateix edifici prenent fotografies, un home que ens confessa que està maleït i es veu abocat a tornar al barri una vegada i una altra.

La mare fa anys que va deixar la ciutat i va marxar al seu poble, i en assabentar-se de l’enderrocament de l’edifici, decideix tornar per trencar un silenci que ha durat vint anys.

Tots tres personatges i les parets de la casa aniran construint el puzle que ens deixarà conèixer una història del passat que ha marcat el present de tots tres. Records oblidats que lluiten per sortir a la superfície. Unes parets “malaltes” que “ajuden” a la filla a recordar i a guarir-se de la seva pròpia malaltia.

LA FILLA arriba a la ciutat per estudiar els pisos amb aluminosi. Investigant les parets de Dante 56, recordarà fragments del seu passat oblidat. Pell i ciment començaran a esquerdar-se. L’AMIC ja no viu allà, però una absurda maledicció el fa tornar al barri una vegada i una altra. Quan es trobi amb La Filla a Dante 56, haurà de reprimir antigues pulsions per protegir el seu silenci. LA MARE va fugir de casa sense donar explicacions. Va maleir les seves parets i va jurar que marxava per sempre. Si torna a Dante 56, trencarà la seva paraula i un silenci de vint anys.

Una proposta que ens parla de les ferides que no han sanat i que la nostra memòria s’encaparra a amagar, a oblidar, perquè no facin mal.

És la nostra memòria un mecanisme de defensa?

Una escenografia senzilla que amb mappings dissenyats per Íngrid Espín (també il·luminadora de l’espectacle) i Gina López cobra vida i dóna testimoni de què les parets parlen.

Tres persones que arrosseguen les seves ferides i les seves pors, que han d’enfrontar-se a elles per tirar endavant, que han de parlar.

Com pot sostenir una societat tantes violències silenciades?

Pot amagar el nostre cos qualsevol passat?

Per què ens prohibeixen parlar de coses que no podem callar?

A mesura que avança l’obra, la investigació de la filla es converteix en una investigació personal començant a recordar el passat oblidat. La casa emana records per les seves esquerdes, i aquests records encaixaran en el puzle.

Unes interpretacions mesurades que no cauen en cap moment en exageracions i que avancen de mica en mica al final on tots tres s’enfronten finalment a la veritat.

Un text molt ben construït, escrit i plantejat a mode de thriller, que intencionadament provoca que els espectadors vagin descobrint a poc a poc els esdeveniments, al mateix moment que la protagonista va recordant el seu passat.

Una proposta que ens ha agradat molt i que per sort encara hem pogut veure, malgrat que quasi “al final del partit”, ja que l’estrena ha coincidit amb la nostra absència de Barcelona. Avui diumenge era l’últim dia que es representava al Tantarantana, però creiem que molt aviat la tornarem a veure als escenaris, perquè és un espectacle de molta qualitat i sens dubte que es mereix un llarg recorregut.

Dramatúrgia i direcció: Raquel Loscos i Salvador S.Sánchez
Repartiment: Albert Riballo, Sara Sansuan, Anna Tamayo
Espai escènic: Daniel Ruiz \ Il.luminació: Ingrid Espín \ Mapping: Ingrid Espín i Gina López \ Espai sonor: Erol Ileri \ Vestuari: Cinta Moreno \ Fotografía: Aitor Rodero \ Confecció de tul: Marina Prats
Producció: Cia Casa Real, Tantarantana
Idioma: català
Durada: 75 minuts

Cargol de ciment alumínic

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s