2018.04.18 – Teatre – MEDEA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure MontjuĂŻc (temp. 17/18 – espectacle  nÂș 259)

MEDEA (temp. 17/18 – espec. nÂș 259)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

A partir d’EurĂ­pides i SĂ©neca, dues tragĂšdies barrejades en aquesta versiĂł d’Alberto Conejero i LluĂ­s Pasqual i dirigida per LluĂ­s Pasqual hem pogut veure aquesta MEDEA que envaeix amb una gran força escĂšnica la Sala FabiĂ  Puigserver.

Aquesta versiĂł ha eludit la part dels textos clĂ ssics que ja coneixem i ens apropa a una Medea dominada de principi a fi per la ira, incapaç d’acceptar, reclamant el que creu que sĂłn els seus drets com a dona i els dels seus fills com a nens.

This slideshow requires JavaScript.

Medea és filla del rei de la Còlquida, Eetes, i de l’oceànida Idia. I neta del sol, Heli, i de la maga Circe. Casada amb Jasó, cap dels Argonautes i a qui va ajudar a conquerir el velló d’or, viu amb ell a Corint, el país d’origen d’Eetes, sota el regnat de Creont.

 Un bon dia, però, Creont decideix fer casar la seva filla amb l’heroi. Per aconseguir-ho, decreta desterrar Medea. Ella, però, aconsegueix ajornar un dia l’execució del decret, el temps just de preparar la seva venjança.

 Impregna de verí un vestit i joiells i ho envia tot a la seva rival per mitjà dels seus fills. Quan ella s’ho emprova, és cremada per un foc misteriós, que també afecta Creont quan corre a auxiliar-la, i fins al palau sencer. Mentrestant, Medea assassina els seus propis fills al temple d’Hera i, tot seguit, s’escapa a Atenes enfilada en un carro estirat per cavalls alats, un regal del seu avi, el sol.

LluĂ­s Pasqual ha valorat les dificultats de portar a escena una peça de fa 2.500 anys, arribant a la conclusiĂł de quù “el mĂ©s difĂ­cil de tot Ă©s trobar el to adequat”. Per aquest motiu, ha decidit suprimir el tradicional cor grec que, creu, Ă©s “l’element clĂ ssic que ha envellit pitjor”.

Emma Vilarasau Ă©s Medea, una reina, una estrangera, tal vegada una bruixa. El destĂ­ la converteix en desarrelada i ella opta per desencadenar la tragĂšdia. Un clĂ ssic tan convuls com el nostre present.

Fotografies de Ros Ribas

Emma Vilarasau és una Medea amb una força i una resistĂšncia indiscutibles, imprimeix un ritme trepidant al seu personatge, encara que, al nostre entendre, ha estat sobreactuada en forçes moments. Cal afegir perĂČ, la incomoditat que deu suposar actuar absolutament mullada ….

Una Medea que s’arrossega i s’humilia, i al moment segĂŒent es mostra desafiadora i plena de rĂ bia. Una Medea que estima i al moment segĂŒent odia i mata.

L’acompanyen un magnĂ­fic Andreu Benito en el paper de Creont (tambĂ© interpreta el paper de missatger) i un contingut Roger Coma que interpreta el paper de JasĂłn, dolgut pel que ha de fer, desterrant la seva dona i els seus fills, i a la vegada convençut de quÚ és el que ha de fer. Els nens que interpreten alternativament AriĂ  Campos-Pau Trujillo i Joan Farssac- Guim Luque, i la figura del preceptor, interpretada per Joan Sureda, completen el repartiment.

Una brillantĂ­ssima posada en escena amb moments espectaculars que ens deixen clavats a la butaca. La sala del Teatre Lliure amaga les seves columnes, i s’ha vestit de negre com si es tractĂ©s d’una enorme capsa que guarda una enorme pantalla.

Emma Vilarasau és sense cap mena de dubte, una de les nostres actrius preferides (per no dir la millor), perĂČ un cop dit aixĂČ, hem de reconĂšixer que aquesta vegada ens ha decebut i molt. L’hem trobat sobreactuada i cridanera en excĂ©s, creiem que per demostrar l’odi i la rĂ bia no cal cridar i plorar durant tota la representaciĂł, perquĂš la desesperaciĂł es pot demostrar tambĂ© amb la mirada o la gestualitat.

Aquesta excessiva sobreactuaciĂł, creiem ha estat expressament volguda per la direcciĂł de LluĂ­s Pasqual, que ens ha semblat totalment inadequada en aquest aspecte.

A l’altra banda de la balança, s’ha de reconĂšixer que la posada en escena Ă©s brutal, espectacular i immillorable. Malauradament no serĂ  una de les millors propostes de la nostra llista de preferĂšncies d’aquesta temporada, perquĂš l’actuaciĂł no ens ha acabat de convĂšncer, i aquesta pesa massa sobre el conjunt de la proposta.

Una llĂ stima.

 

Autor: EurĂ­pides i SĂšneca
Adaptació:  Lluís Pasqual i Alberto Conejero
DirecciĂłn: LluĂ­s Pasqual
IntĂšrprets: Andreu Benito (Creont, missatger), AriĂ  Campos-Pau Trujillo (nen 1), Roger Coma (JasĂł, missatger), Joan Farssac-Guim Luque (nen 2), Joan Sureda (perceptor) i Emma Vilarasau (Medea)
Ajudant de direcciĂł: Leo Castaldi \ RevisiĂł textual: MartĂ­ Sales \ EscenografĂ­a i vestuari: Alejandro AndĂșjar \ Perruqueria: Eva FernĂĄndez \ Il.luminaciĂł: Pascal MĂ©rat \ So: Roc Mateu \ Audiovisuals: Carles Tamayo \ Maquillatge: Eva FernĂĄndez \
ConfecciĂł vestuari: Goretti Puente \ Assessor musical: Dani Espasa
Idioma: catalĂ 
Durada: 60 minuts

Leave a Reply