2018.04.18 – Teatre – MEDEA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure Montjuïc (temp. 17/18 – espectacle  nº 259)

MEDEA (temp. 17/18 – espec. nº 259)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A partir d’Eurípides i Séneca, dues tragèdies barrejades en aquesta versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual i dirigida per Lluís Pasqual hem pogut veure aquesta MEDEA que envaeix amb una gran força escènica la Sala Fabià Puigserver.

Aquesta versió ha eludit la part dels textos clàssics que ja coneixem i ens apropa a una Medea dominada de principi a fi per la ira, incapaç d’acceptar, reclamant el que creu que són els seus drets com a dona i els dels seus fills com a nens.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Medea és filla del rei de la Còlquida, Eetes, i de l’oceànida Idia. I neta del sol, Heli, i de la maga Circe. Casada amb Jasó, cap dels Argonautes i a qui va ajudar a conquerir el velló d’or, viu amb ell a Corint, el país d’origen d’Eetes, sota el regnat de Creont.

 Un bon dia, però, Creont decideix fer casar la seva filla amb l’heroi. Per aconseguir-ho, decreta desterrar Medea. Ella, però, aconsegueix ajornar un dia l’execució del decret, el temps just de preparar la seva venjança.

 Impregna de verí un vestit i joiells i ho envia tot a la seva rival per mitjà dels seus fills. Quan ella s’ho emprova, és cremada per un foc misteriós, que també afecta Creont quan corre a auxiliar-la, i fins al palau sencer. Mentrestant, Medea assassina els seus propis fills al temple d’Hera i, tot seguit, s’escapa a Atenes enfilada en un carro estirat per cavalls alats, un regal del seu avi, el sol.

Lluís Pasqual ha valorat les dificultats de portar a escena una peça de fa 2.500 anys, arribant a la conclusió de què “el més difícil de tot és trobar el to adequat”. Per aquest motiu, ha decidit suprimir el tradicional cor grec que, creu, és “l’element clàssic que ha envellit pitjor”.

Emma Vilarasau és Medea, una reina, una estrangera, tal vegada una bruixa. El destí la converteix en desarrelada i ella opta per desencadenar la tragèdia. Un clàssic tan convuls com el nostre present.

Fotografies de Ros Ribas

Emma Vilarasau és una Medea amb una força i una resistència indiscutibles, imprimeix un ritme trepidant al seu personatge, encara que, al nostre entendre, ha estat sobreactuada en forçes moments. Cal afegir però, la incomoditat que deu suposar actuar absolutament mullada ….

Una Medea que s’arrossega i s’humilia, i al moment següent es mostra desafiadora i plena de ràbia. Una Medea que estima i al moment següent odia i mata.

L’acompanyen un magnífic Andreu Benito en el paper de Creont (també interpreta el paper de missatger) i un contingut Roger Coma que interpreta el paper de Jasón, dolgut pel que ha de fer, desterrant la seva dona i els seus fills, i a la vegada convençut de què és el que ha de fer. Els nens que interpreten alternativament Arià Campos-Pau Trujillo i Joan Farssac- Guim Luque, i la figura del preceptor, interpretada per Joan Sureda, completen el repartiment.

Una brillantíssima posada en escena amb moments espectaculars que ens deixen clavats a la butaca. La sala del Teatre Lliure amaga les seves columnes, i s’ha vestit de negre com si es tractés d’una enorme capsa que guarda una enorme pantalla.

Emma Vilarasau és sense cap mena de dubte, una de les nostres actrius preferides (per no dir la millor), però un cop dit això, hem de reconèixer que aquesta vegada ens ha decebut i molt. L’hem trobat sobreactuada i cridanera en excés, creiem que per demostrar l’odi i la ràbia no cal cridar i plorar durant tota la representació, perquè la desesperació es pot demostrar també amb la mirada o la gestualitat.

Aquesta excessiva sobreactuació, creiem ha estat expressament volguda per la direcció de Lluís Pasqual, que ens ha semblat totalment inadequada en aquest aspecte.

A l’altra banda de la balança, s’ha de reconèixer que la posada en escena és brutal, espectacular i immillorable. Malauradament no serà una de les millors propostes de la nostra llista de preferències d’aquesta temporada, perquè l’actuació no ens ha acabat de convèncer, i aquesta pesa massa sobre el conjunt de la proposta.

Una llàstima.

 

Autor: Eurípides i Sèneca
Adaptació:  Lluís Pasqual i Alberto Conejero
Dirección: Lluís Pasqual
Intèrprets: Andreu Benito (Creont, missatger), Arià Campos-Pau Trujillo (nen 1), Roger Coma (Jasó, missatger), Joan Farssac-Guim Luque (nen 2), Joan Sureda (perceptor) i Emma Vilarasau (Medea)
Ajudant de direcció: Leo Castaldi \ Revisió textual: Martí Sales \ Escenografía i vestuari: Alejandro Andújar \ Perruqueria: Eva Fernández \ Il.luminació: Pascal Mérat \ So: Roc Mateu \ Audiovisuals: Carles Tamayo \ Maquillatge: Eva Fernández \
Confecció vestuari: Goretti Puente \ Assessor musical: Dani Espasa
Idioma: català
Durada: 60 minuts

Deixa un comentari