ÈDIP (temp. 17/18 – espec. nº 258)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dimarts passat finalment vam poder veure aquesta proposta d’Èdip al Teatre Romea, proposta de la qual esperàvem molt pel que vam escoltar a la roda de premsa i pels comentaris llegits en les xarxes.
I ens ha tornat a passar, hem sortit del teatre decebuts i amb la sensació de buidor que dóna no complir expectatives. També hem de dir que en aquest cas, hem tingut discrepàncies entre nosaltres dos, perquè a l’Imma no li ha desagradat del tot, en canvi a en Miquel l’ha arribat a avorrir.
L’obra se centra en la figura d’Èdip, rei de Tebes i la recerca de la seva pròpia identitat.
ÈDIP regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei de Corint, Pòlib -el qual Èdip considera el seu pare- mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també la seva pròpia mare. Quan ella s’assabenta d’això es lleva la vida i el seu fill, davant el cadàver de la seva mare i esposa, s’arrenca els ulls desesperat i reclama el càstig que ell mateix va prometre al culpable, per així salvar Tebes.
ÈDIP agafa el text de Sòfocles, “Èdip, rei” com a base, versionat per Jeroni Rubió Rodon i inclou fragments d’altres obres de Sòfocles, algun petit fragment de Wadji Moawad i de Borges.
Una proposta amb dramatúrgia de Marc Artigau i la direcció d’Oriol Broggi.
La proposta no arriba a commoure potser pel fet que avança amb molta lentitud i a unes interpretacions fredes i distants.
La posada en escena és molt estàtica, massa, … amb els actors que sovint escolten immòbils les paraules que pronuncia Èdip, la foscor, un vestuari intemporal i sense color, i la manca de música (tret del moment inicial i la magnífica cloenda amb Clara de Ramon), provoquen en el públic un relaxament que a estones pot portar a l’avorriment.
Únicament el personatge d’Èdip, interpretat per Julio Manrique mostra emocions i moments de fúria o desesperació, la resta dels personatges mantenen la seva fredor i hieratisme.
Interessant i destacable el duel entre Creont, Marc Rius i el mateix Èdip.
La resta de la companyia formada per Clara de Ramon, Mercè Pons, Carles Martínez, Miquel Gelabert i Ramon Vila interpreten correctament els seus papers, malgrat que hem de dir també que, en el cas de Carles Martínez no va estar capaç de projectar la veu fins al fons de la sala del Teatre Romea, ja que nosaltres a la fila 13, teníem que fer esforços per entendre el que deia.
Una proposta que s’ha de veure, però que a nosaltres ens ha decebut força.
Text: Sòfocles
Versió: Jeroni Rubió Rodon
Dramatúrgia: Marc Artigau i Oriol Broggi
Direcció: Oriol Broggi
Intèrprets: Julio Manrique (Èdip), Carles Martínez (sacerdot), Marc Rius (Creont), Mercè Pons (Iocasta), Ramon Vila (missatger), Miquel Gelabert (Tirèsies i pastor) i Clara de Ramon (Antígona).
Escenografía: Roger Orra i Oriol Broggi \ Il.luminació: Pep Barcons \ Vestuari: Anna Ribera \ Espai sonor: Damien Bazin \ Ajudant de direcció: Marc Artigau \ Cap de producció: Maite Pijuan \ Producció executiva: Marina Vilardell \ Ajudant de producció: Maria Muntané \ Cap d’oficina tècnica: Moi Cuenca \ Regidora i sastressa: Silvia Domingo
Idioma: català
Durada: 1h 50’ sense entreacte
