Homenatge a PEPE RUBIANES i MANIFESTACIÓ 15 d’abril
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquest diumenge al matí, dos esdeveniments importants gairebé a la mateixa hora; per sort l’ajuntament i les forces polítiques sobiranistes es van posar d’acord per modificar els horaris perquè no arribessin a coincidir.
Nosaltres vam voler estar presents a les dues convocatòries, primer a les 11 del matí a la Barceloneta, per inaugurar el carrer PEPE RUBIANES (al ja antic carrer Almirall Cervera), on Rubianes havia viscut, precisament a l’edifici que fa cantonada amb el passeig Joan de Borbó. Segur que el “pepe” hauria fet un acudit dels seus per la coincidència del seu carrer amb el del Borbó.
18 plaques als edificis del carrer indiquen des d’aquest diumenge el canvi de nom i per fi el “pepe” l’humorista més estimat pels barcelonins, te l’honor de ser recordat oficialment com un dels barcelonins que han deixat una petjada inesborrable per molts catalans.
Quan arribem veiem molts polítics … Colau, Pisarello, Trias, Bosch, Juanjo Puigcorbé (encara que tothom el reconeix més com a actor). Però sobretot fan acte de presència els seus amics: Manel Fuentes, Andreu Buenafuente, Joan Lluís Bozzo, Joan Gràcia, José Corbacho, Francesc Orella, Rosana Torres, el pare Manel, Pep Cruz i Lucila Aguilera, que va ser dona de Rubianes.
Parla Carmen Rubianes, que s’enrecorda d’altres amics que avui no hi són i del caràcter “galaicocatalà” del seu germà, com a ell sempre li agradava definir-se.
Buenafuente recita els deu manaments de “la llei de Rubianes”, però el que més ens queda gravat és el que ell mateix volia que fos el seu epitafi: “¡Iros todos a tomar por el culo!”
Nosaltres marxem sense haver acabat l’acte, perquè volem ser al Paral·lel a l’hora prevista (12:30), quan comenci la manifestació a favor de l’alliberament dels presos polítics… i xino, xano caminant des de la bora del Mar, arribem amb força dificultat davant del Teatre Condal, on hem quedat amb els amics teatraires de “Teatre amb R”… de República.
Trobem tanta, però tanta gent que ens impossibilita accedir directament, i no ens queda més remei que fer-ho pels carrers “paral·lels” al Paral·lel. Arribem finalment però no ens podem moure i un mil·límetre.
Creiem que mai hem vist tanta densitat en una manifestació.
En arribar a casa, després d’una “aventura” amb una llarga caminada per carrers secundaris (també plens de gent) i d’un viatge en Metro (tercermundista), veiem per televisió que la guàrdia urbana diu que només eren 350.000 persones.
De veritat algú s’ho creu ?
La realitat és que aquest passat diumenge va ser una altra demostració de força de la gent que com nosaltres voldríem tenir un estat propi, sempre pacíficament utilitzant simplement el nostre vot.
