QUE REBENTIN ELS ACTORS (temp. 17/18 – espec. nº 246)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta que ens havien presentat en roda de premsa el passat dia 3 d’abril.
El dramaturg uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo 1982), ha escrit, i dirigeix aquesta comèdia en què realitat i ciència-ficció es confonen. Amb l’objectiu d’indagar en el boirós territori de les impunitats i responsabilitats polítiques no resoltes que encara bateguen sota la vida democràtica actual.
La dictadura que va sofrir Uruguai, i els desapareguts que va deixar enrere, és el context d’aquesta peça teatral que parla de la necessitat de recuperar la memòria del passat. Malgrat tot, es pot extrapolar a qualsevol país que ha sofert una dictadura, com és el cas d’Espanya.
“La memòria és confusa i caòtica i està repleta de paraules que saturen i no aclareixen, per això la meva obra és així: confusa, caòtica i saturada”, va comentar l’autor.
Fotografies de May Zircus
El títol de l’obra fa referència a una frase del president Mújica sobre el final de la dictadura i les seves conseqüències. Va dir que tot plegat no acabarà fins que rebentin els actors. Aquesta curiosa expressió va servir al dramaturg per inspirar-se i crear una història que barreja ciència ficció, comèdia i contingut polític.
És una obra que parla i que no parla de moltes coses, perquè és una obra que, justament, parla del que es diu i del que no es diu, del que es va dir i del que no es va dir.
Traduïda per Xavier Pujolràs, el mateix Gabriel Calderón ha volgut que l’obra parlés també de la Catalunya d’avui, començant per traduir els noms dels personatges.
La filla més jove d’una família íntimament marcada pels estralls de la dictadura, és incapaç de conviure amb els clarobscurs que mortifiquen el seu passat genealògic. Amoïnat per aquesta situació, el promès de la noia construirà una màquina del temps que li permetrà organitzar un sopar nadalenc per retrobar-se amb alguns parents que ja són morts des de fa temps.
A l’obra es fan coincidir diferents temporalitats que va introduint Josep, el personatge que finalment s’encarnarà en un dels desapareguts. Diferents èpoques passades i el present de la proposta, (l’any 2012) es van alternant. Les escenes del present arrosseguen les escenes del passat en un intent de trobar les respostes, d’omplir els buits de la memòria, del temps que falta.
Una proposta amb un ritme trepidant que els actors segueixen amb una entrega absoluta, i que ens obliga a nosaltres, els espectadors a no respirar per no perdre el ritme. Una obra que no dóna ni un segon de pausa i on tot ens parla de pèrdua, de la memòria, de la paraula, del control, de la vida, ….
La interpretació és volgudament exagerada i poc realista, per voluntat pròpia de l’autor i director; malgrat que som conscients d’això que l’hem de valorar tenint en compte aquesta premissa, nosaltres en molts moments hem trobat excessiva aquesta manera esbojarrada d’interpretar i potser també massa cridanera. Segurament el teatre de comèdia a Uruguai té aquest format.
Fotografies de May Zircus
Un munt d’accions consecutives, un anar endavant i enrere en el temps i un brutal dinamisme impregnen tot el muntatge, magistralment dirigit.
Les emocions portades al límit, la ràbia, la tristesa, la culpa, la por, l’enuig.
Un toc d’humor imprimeix el contrast necessari perquè no “rebentin” ni els actors, … ni nosaltres.
Bruna Cusí interpreta esplèndidament el paper de l’Anna la filla que vol saber, que necessita saber. Magnífiques interpretacions de la resta d’intèrprets, Albert Ausellé (Jordi, el pare), Jordi Banacolocha (Antoni, l’avi), Imma Colomer (Júlia, l’àvia), Francesc Ferrer (Tadeu, el nuvi), Lina Lambert (Graciela, la mare) i Sergi Torrecilla (Josep, el tiet).
Tal com indica el programa de mà, i com passa en totes les propostes de Calderón, en aquesta també, la música funciona com un personatge més i el terme rebentar pren cos amb els petards de la Nit de Nadal o el gran sotrac que indica el funcionament de la màquina del temps d’en Tadeu, i de fet a l’escena final hi ha la frase que ho resumeix: “la ciutat rebenta mentre escoltem la música”.
Una molt bona proposta teatral a la sala Tallers del Teatre Nacional.
Autoria: Gabriel Calderón, text encarregat per Le Théâtre des Quartiers d’Ivry-Paris-France
Direcció: Gabriel Calderón
Traducció: Xavier Pujolràs
Amb: Albert Ausellé, Imma Colomer, Francesc Ferrer, Lina Lambert, Bruna Cusí, Jordi Banacolocha, Sergi Torrecilla
Adaptació d’escenografia : Enric Planas \ Il·luminació: Jaume Ventura \ So: Carles Puntí \ Ajudant de direcció: Xavier Pujolrás
\ Vestuari: Nidia Tusal i Marta Pell \ Caracterització: Pablo Arcusa \ Construcció d’escenografia: Totsafara i Pro-escena
Idioma : català – Durada: 1h 20’
Jo hi aniré demà!
Ja ens diràs que t’ha semblat.
Tot un exercici de memòria històrica, ganes de saber què va passar amb els nostres pares, els nostres avis. I mira per on la màquina del temps ens permet barrejar passat i futur fins que en certa manera rebenten actors i música.
Bones interpretacions , una Bruna Cusí que no para, vol saber més i més, i als altres volen viure el moment present..
Veig que t’ha agradat tant o més que a nosaltres. Una bona proposta teatral amb la que a més a més de passar-ho bé, ens fa reflexionar.