– Teatre – ESCENES D’UN MATRIMONI (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.04.04  (temp. 17/18 – espectacle nº 241)

ESCENES D’UN MATRIMONI (temp. 17/18 – espec. nº 234)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Encara molt fresca a la memòria la pel·lícula d’Ingmar Bergman “Secretos de un matrimonio o Escenas de la vida conyugal (Scener ur ett äktenskap)”, que va rodar l’any 1973…. i que nosaltres recordàvem com una pel·lícula molt dura i molt claustrofòbica.

Ingmar Bergman va escriure aquesta obra autobiogràfica, arran de la intensa història d’amor que va viure amb la seva actriu fetitxe, Liv Ullman, una relació que es va convertir en una complexa relació. Després de rodar la pel·lícula Persona (1966) se’n van anar a viure plegats a l’illa de Farö (Suècia), van tenir una filla i, al cap de pocs anys, es van separar. Però la seva relació va continuar.

Ara les companyies Les Antonietes i Nexus Europa porten a escena aquesta versió teatral de la sèrie de televisió que el mateix Ingmar Bergman va escriure, sèrie que es va emetre en els anys 70.

Nosaltres aquest passat dimecres vam poder assistir a la seva estrena al Teatre Akadèmia.

Aquesta versió d’ESCENES D’UN MATRIMONI, ha estat traduïda per Carolina Moreno, i dirigida per Marta Gil, i ens ofereix una nova mirada sobre la complicada relació dels dos protagonistes, Johann i Marianne (Ingmar Bergman i Liv Ullman), interpretades per Jordi Figueras i Anna Sabaté.

Johann i Marianne formen un matrimoni aparentment perfecte. Tenen dues filles, bones feines i una gran capacitat reflexiva per entomar els problemes de convivència. Ella és una advocada matrimonial amb èxit, i ell un respectat científic en una institució de prestigi.

En sis escenes, serem testimonis de l’evolució d’aquesta relació amorosa al llarg de vint anys i observarem com la seguretat intel·lectual dels primers anys de relació, s’esvaeix de mica en mica i apareixen la por i la incertesa.

Sis trobades que en diversos mesos o anys, se separen en el temps: la unió perfecta, primers petits conflictes, la separació a causa d’una altra dona, un primer retrobament, el divorci i, finalment, anys més tard, una nit en comú en una cabana enmig del no-res.

Com a directora, el que més m’ha interessat és explorar la mirada d’aquesta intimitat. No puc deslligar-me de la imatge de dos protagonistes perduts en una boira perpètua, com si no sabessin què cal fer en cada moment, posant en evidència que la seguretat i la protecció són pura il·lusió de la condició humana. No estem tots exposats de la mateixa manera?

Una peça sobre les relacions amoroses al llarg dels anys, que persisteixen més enllà de les circumstàncies. Una obra que encara ara segueix qüestionant la necessitat d’il·lusió i seguretat. Que retrata de forma íntima i despullada la nostra condició davant les incerteses de la vida. La por a la llibertat?

Una versió que incorpora alguns tocs de comèdia amb una posada en escena equilibrada, que reforça el desacord de dues maneres d’entendre la relació i remarca el procés d’alliberament personal de la Marianne, i “l’empetitiment” emocional del Johann que va perdent  seguretat en les seves pròpies decisions.

Potser Bergman vol que arribem a concloure que les relacions que duren es fan des de la llibertat individual i que és segurament la convivència la que acaba matant l’amor.

Unes convincents interpretacions d’Anna Sabaté i Jordi Figueras, que han anat guanyant força a mesura que avançava l’obra. Una escenografia senzilla però molt reeixida que permet canviar l’espai bellugant els dos mòduls en cada una de les escenes i que fan de taula, llit, banc, sofà …

El canvi de vestuari que realitzen en escena li dóna el dinamisme necessari per trencar una mica la densitat de l’acció dramàtica.

Tot plegat, una proposta molt recomanable.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Ingmar Bergman
Traducció: Carolina Moreno
Direcció: Marta Gil
Assessorament: Albert Tola
Intèrprets: Anna Sabaté i Jordi Figueras
Espai escènic i vestuari: Joana Martí \ Il.luminació: Lluís Serra i Natàlia Ramos \ Música: Àlex Tenas \ Lluita escènica: Valentina Calandriello \ Assessorament caracterització: Txus González \ Fotografia i vídeo: Albert Serradó \ Audiovisuals: OMEN \ Ajudant de direcció: Esteve Mulero (Estudiant en pràctiques de l’Institut del Teatre) \ Producció executiva Nexus Europa: Marta Parramón Girvent \ Producció executiva Les Antonietes: Raül Perales i Annabel Castan \ Distribució: Escenapart
Idioma: català – Durada: 1h 50m

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.