Roda de premsa QUE REBENTIN ELS ACTORS – (temp. 17/18 – RdP nº 73)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dimarts 3 d’abril vaig poder assistir a dues rodes de premsa. La primera al Teatre Nacional de Catalunya on es presentava QUE REBENTIN ELS ACTORS, una proposta escrita i dirigida per l’uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo, 1982). Es tracta d’una producció del TNC i de Bitò Produccions.
Una comèdia explosiva en què realitat i ciència-ficció es confonen per indagar en el boirós territori de les impunitats i responsabilitats no resoltes que encara bateguen sota la vida democràtica actual.
La filla més jove d’una família íntimament marcada pels estralls de la dictadura, és incapaç de conviure amb els clarobscurs que mortifiquen el seu passat genealògic. Amoïnat per aquesta situació, el promès de la noia construirà una màquina del temps que li permetrà organitzar un sopar nadalenc per retrobar-se amb alguns parents que ja són morts des de fa temps.
d’esquerra a dreta: Josep Domenech (Bitò P.) – Xavier Albertí – Sergi Torrecilla – Francesc Ferrer – Bruna Cusí – Gabriel Calderón – Lina Lambert – Imma Colomer – Albert Ausellé i Xavier Pujolràs
El títol d’aquesta proposta, és una frase que va dir l’expresident d’Uruguai, José Alberto Mugica, quan un periodista li va preguntar que quan s’acabarien els efectes de la dictadura, (durant la qual Mugica va estar pres durant 14 anys) …. i ell va contestar “Cuando revienten los actores“.
Aquesta frase va ser el revulsiu inicial perquè Gabriel Calderón comencés a plantejar-se aquesta proposta, segons ens explica “Una obra donde todo reventará“. Ens comenta que tres paraules poden definir l’inici de la seva proposta: confusió, caotisme i saturació. Hem de travessar el caos i superar el dolor per aconseguir trobar una solució.
Per ell va ser un repte portar aquesta proposta a Barcelona, per l’idioma català que no domina i també perquè no coneix els actors catalans. Per aconseguir un cast que pogués satisfer, comenta que va tenir una gran ajuda per part de Xavier Albertí, Xavier Pujolràs (que ha traduït el text al català) i també per part del seu amic Josep Maria Miró.
La proposta la interpretaran: Albert Ausellé (Jordi) – Jordi Banacolocha (Antoni) – Imma Colomer (Júlia) – Bruna Cusí (Anna) – Francesc Ferrer (Tadeu) – Lina Lambert (Graciela) i Sergi Torrecilla (Josep).
Durant la primera setmana d’assajos Gabriel Calderón, se’n va donar que el català no era pas una barrera i llavors va decidir modificar una mica el text, per què tingués un cert lligam amb el que ara mateix passa a Catalunya.
Imma Colomer, creu que es una obra que parla del dolor i de la memòria històrica i aquest fet, segurament farà reflexionar als espectadors catalans.
Gabriel Calderón acaba la presentació afirmant que ell mateix te vergonya de no haver sabut utilitzar la memòria del passat, per fer millor el present. També que la seva proposta és una obra profundament política.
Calderón explica en el dossier de premsa el següent:
Aquesta obra està inspirada en una frase de l’expresident José Mujica, tot i que no és una obra que parli ni de Mujica ni de la dictadura uruguaiana ni tan sols de les dictadures mundials. És una obra que parla i que no parla de moltes coses, perquè és una obra que, justament, parla del que es diu i del que no es diu, del que es va dir i del que no es va dir. Potser, el tema universal que em va apassionar més quan vaig escriure l’obra va ser el de la memòria i la seva recuperació impossible. Confio que vosaltres sabreu veure-hi més enllà de les particularitats del context del meu país i entendreu que la intenció d’aquesta obra és la d’aferrar-se a geografies i a temps que li són desconeguts, i que durant aquestes setmanes, dies i hores intenses d’assaig, no hem parat de buscar punts de connexió amb la Catalunya contemporània.
Si us ve de gust, podeu escoltar l’àudio de la Roda de premsa …
