TOTEM Circ du Soleil (temp. 17/18 – espec. nº 239)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Hem vist gairebé tots els espectacles del Circ de Soleil que han arribat a casa nostra i sempre hem gaudit molt de tots ells, malgrat que segurament cada vegada ens sorprenen menys que la vegada anterior. En aquest Blog hem parlat dels darrers que hem vist… VAREKAI el 2010, CORTEO el 2012, “O” a Las Vegas en el nostre viatge per USA l’any 2013 i KURIOS a Quebec, quan vam viatjar al Canadà en 2014.
Ja fa força temps que vam comprar les entrades per aquest TOTEM, entrades que no són barates, ja que els preus oscil·len de 40 a 190 euros. Nosaltres vam poder encara comprar les més econòmiques, per tant força lateralitzades. Encara podem dir que vàrem tenir sort, perquè la noia que teníem a la nostra dreta ja no podia veure tot l’escenari central, a causa de la torre dels tècnics que impedia la visibilitat.
No cal parlar dels preus de begudes (mínim 5 euros), crispetes 6 euros, programa de mà (15 euros) o merchandising descarat a un preu totalment abusiu …. però això no és un fet nou en aquesta mena d’espectacles.
TOTEM és un espectacle estrenat el 2010 a Montreal i dirigit per un dels millors directors de teatre del món, Robert Lepage. Això es nota en la posada en escena o embolcall que guarneix els diferents números de circ, especialment en unes espectaculars projeccions a la rampa central que uneix l’espai on està situada l’orquestra, amb la pista central.
Comença amb una extraordinària puntualitat i ens mostra “L’inici de la vida”, on un home-peix baixa des del sostre al mig de l’estructura que habiten altres amfibis i peixos, que salten i donen voltes; es tracta d’una superficie liquida, que ben aviat es converteix en un oceà ple de peixos i amfibis. A la pista central veiem una enorme i espectacular closca de tortuga on un munt d’animals evolucionen.
TOTEM vol explorar els llaços que uneixen a l’home amb altres espècies, els seus somnis i el progrés evolutiu de les espècies.
La closca de tortuga s’eleva fins al sostre i deixa de tenir sentit durant la resta de l’espectacle. Aquest espectacular inici, és des del nostre punt de vista, un dels pocs aspectes interessants de la proposta, ja que els números circenses (que haurien de ser el més important en un espectacle de circ), no tenen la força suficient per catalogar-lo com un bon espectacle.
Potser nosaltres estem massa influenciats pel que vam veure al Festival Internacional de Circ a Girona, a finals de febrer, perquè en aquell espectacle tots, absolutament tots, els números circenses ens feien exclamar un oohhhhhh!!!, d’incredulitat, per la novetat d’execució i la seva enorme qualitat. Malauradament en aquest TOTEM del Circ du Soleil, cap número ens ha provocat una sensació semblant, encara que salvaríem potser un parell de números, principalment el de la dona contorsionista.
La nostra opinió encara és més negativa si parlem dels pallassos, que han tingut una actuació molt, però que molt fluixa i que a nosaltres no ens ha provocat ni un petit somriure.
Patètic el començament de la segona part, amb un intent “d’apropar-se” al públic de BCN (els seus assessors no coneixen segurament on estan actuant) … una “maja” espanyola vestida de negre apareix a la rampa, mentre que alguns pallassos intenten representar un “tablao flamenc” i una cursa de braus….. vergonya aliena !!!
Malgrat que a la web del Circ du Soleil, consta un número de trapezi, almenys aquest dilluns de Pasqua, no va haver-hi cap número aeri, i tots van ser “terrestres”.
Resumint, 90 minuts d’espectacle, primera part d’una hora i segona part de 30 minuts contant les salutacions…. això si, mitja hora de descans per veure si el públic consumeix alguna cosa o compra records.
Els números que vam poder veure (no consta el nom dels artistes ni tan sols a la web del Circ du Soleil)… van ser els següents:
- El número anomenat “Monocicles amb bols” on cinc noies llencen bols de metall amb els peus i els col·loquen sobre els seus caps sense utilitzar les mans i mantenint l’equilibri.
- Una “dansa ameríndia” on al so d’un tambor, un jove ballarí evoca amb anelles el cercle infinit de la vida.
- Una “contorsionista” que sembla sortir de dins d’una flor i que belluga el seu cos com si fos de goma. Segurament el millor de l’espectacle TOTEM.
- “L’evolució de les espècies” amb els micos en diferents estadis fins al homo-sapiens que és qui fa alguns exercicis sobre una barra vertical.
- Un “Trio d’anelles” on dos homes competeixen entre ells amb les anelles i una dona els hi mostra com fer-ho.
- “Malabars” del científic boig dins un enorme matràs de laboratori. Molt visual amb l’orquestra fent percussió amb tubs d’assaig.
- “Patinatge sobre rodes”, on en una escena que evoca una cerimònia nupcial, una parella de patinadors gira i fa piruetes dalt d’una petita plataforma de 1,8 m de diàmetre amb forma de tambor.
- “Barres russes” amb un vestuari acolorit d’antigues tribus sud-americanes, ja desaparegudes, uns acròbates salten d’una barra elàstica a un altre, en un desig d’escapar de la gravetat de la terra.
Números ja més que vistos en altres propostes, que malgrat estar ben realitzats (només faltaria), no arranquen el oohhhhh !!!, d’altres espectacles del Circ du Soleil.
D’aquest, TOTEM, hem sortit francament molt decebuts. Un espectacle on tots els números són a terra, o arran de terra, sense trapezis, ni barres, ni equilibristes.
Això si, la posada en escena, la música i el vestuari, espectaculars, com de fet ens tenen acostumats.
Direcció i dramatúrgia: Robert Lepage
Direcció artística: Gilles Ste-Croix
Direcció escènica: Neilson Vignola
Escenografia: Carl Fillion \ Il·luminació: Étienne Boucher \ So: Jacques Boucher \ Caracterització: Nathalie J. Simard \ Maquillatge i vestuari: Kym Barrett \ Coreografia: Jeff Hall \ Música: Bob & Bill \ Producció: Cirque du Soleil \ Producció executiva: Guy Laliberté
Durada: 120 minuts inclós l’entreacte de 30 minuts
