– Teatre – GOSSOS DE NEU (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana  – 2018.04.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 238)

GOSSOS DE NEU (temp. 17/18 – espec. nº 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge vam tornar a trepitjar l’Àtic22 del Tantarantana i vàrem trobar molt a faltar la presència del nostre amic Abel Vernet. Des d’aquí li desitgem el millor en el nou camí artístic que ha començat per “los Madriles”.

A l’Àtic22 s’està representant GOSSOS DE NEU, la nova proposta de la companyia  Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts Escèniques Tísner. Ens explica la història de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensió política i els seus múltiples amants.

Aquest és el segon projecte de la companyia després de “NO HI HA BOSC A SARAJEVO“, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb una dramatúrgia que no és gens fàcil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a Groenlàndia per poder acomiadar-se d’Albert Camus, el seu amant mort unes poques hores abans. Un “viatge” a Groenlàndia totalment oníric, perquè l’accident de cotxe on va morir Camus va ocórrer a Villeblevin, una petita població francesa a 90 quilòmetres de Paris.

Albert Camus (Genís Sendra) va morir en un accident de trànsit amb el seu amic i editor Michel Gallimard. Maria Casares, que a l’obra es diu Judit (Núria Rocamora), amant de l’escriptor durant més d’una dècada, vol acomiadar-se. Aquesta teòrica trobada la realitzen davant de la filla de Gallimard (Blanca García-Lladó), que és la narradora i la que els observa i acompanya des d’un present carregat d’interrogants.

Víctima il·lesa de l’accident de cotxe que va costar la vida al seu pare i a Camus, la filla de Gallimard es pregunta quines van ser les circumstàncies reals de l’accident. Una recerca que la portarà a redefinir la identitat del seu pare i, per tant, també, la seva pròpia.

El fet de situar l’acció a Groenlàndia, és per la senzilla raó de què aquest és un lloc on els dos amants havien somiat fugir, un lloc on la fredor anul·la qualsevol tipus d’activitat comunitària i on només els esperits més lliures poden sobreviure.

El dolor per la pèrdua, el dol, l’amor, la llibertat, la fidelitat, els fills, són conceptes tractats en un text no convencional, amb punts de contacte amb la dansa (o moviment fisic força coreografiat) … i el teatre documental.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les paraules d’Albert Camus i el seu esperit a contracorrent serveixen de fil conductor de la peça i el punt de partida de paisatges i diàlegs inventats.

En paraules de la pròpia companyia:

GOSSOS DE NEU neix de la necessitat de continuar investigant les relacions entre una dramatúrgia de caràcter polític i una altra de més íntima, poètica i onírica; de la relació entre el teatre documental, partint de fonts reals i de la poètica de la imatge, del moviment dels cossos i la seva expressió més abstracta.

Una proposta interessant, que ens ha anat atrapant a poc a poc, després d’un inici poc entenedor, de la mà de la narradora, Blanca Garcia-Lladò, que enfoca la nostra mirada i ens explica més explícitament el que Genís Sendra i Núria Rocamora ens volen transmetre amb els seus moviments.

Escenes plàsticament molt belles, bones interpretacions, una destacable banda sonora i un bon suport documental, amb projeccions que ens mostren imatges de la vida i la mort de l’Albert Camus.

Creiem que és una proposta que paga la pena veure, malgrat que no es tracta d’una proposta fàcil i per tant requereix d’un esforç intel·lectual per part del públic.

Companyia: Paradiso 99
Dramatúrgia i direcció: Begoña Moral
Intèrprets: Núria Rocamora, Genís Sendra i Blanca García-Lladó
Ajudant de direcció: Marta Figueras \ Espai sonor: Manuel Pajuelo \ Traducció: Joan Calsina \ Moviment: Albert Bassas \ Il.luminació: Helena Torres \ Escenografía: Nina Tuset \ Fotografía: Max Rubert
Idioma: català
Durada: 80 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.