GOSSOS DE NEU (temp. 17/18 – espec. nÂș 238)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Ahir diumenge vam tornar a trepitjar l’Ătic22 del Tantarantana i vĂ rem trobar molt a faltar la presĂšncia del nostre amic Abel Vernet. Des d’aquĂ li desitgem el millor en el nou camĂ artĂstic que ha començat per “los Madriles”.
A l’Ătic22 s’estĂ representant GOSSOS DE NEU, la nova proposta de la companyia Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts EscĂšniques TĂsner. Ens explica la histĂČria de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensiĂł polĂtica i els seus mĂșltiples amants.
Aquest Ă©s el segon projecte de la companyia desprĂ©s de “NO HI HA BOSC A SARAJEVO“, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016).
Amb una dramatĂșrgia que no Ă©s gens fĂ cil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a GroenlĂ ndia per poder acomiadar-se d’Albert Camus, el seu amant mort unes poques hores abans. Un “viatge” a GroenlĂ ndia totalment onĂric, perquĂš l’accident de cotxe on va morir Camus va ocĂłrrer a Villeblevin, una petita poblaciĂł francesa a 90 quilĂČmetres de Paris.
Albert Camus (GenĂs Sendra) va morir en un accident de trĂ nsit amb el seu amic i editor Michel Gallimard. Maria Casares, que a l’obra es diu Judit (NĂșria Rocamora), amant de l’escriptor durant mĂ©s d’una dĂšcada, vol acomiadar-se. Aquesta teĂČrica trobada la realitzen davant de la filla de Gallimard (Blanca GarcĂa-LladĂł), que Ă©s la narradora i la que els observa i acompanya des d’un present carregat d’interrogants.
VĂctima il·lesa de l’accident de cotxe que va costar la vida al seu pare i a Camus, la filla de Gallimard es pregunta quines van ser les circumstĂ ncies reals de l’accident. Una recerca que la portarĂ a redefinir la identitat del seu pare i, per tant, tambĂ©, la seva prĂČpia.
El fet de situar l’acciĂł a GroenlĂ ndia, Ă©s per la senzilla raĂł de quĂš aquest és un lloc on els dos amants havien somiat fugir, un lloc on la fredor anul·la qualsevol tipus d’activitat comunitĂ ria i on nomĂ©s els esperits mĂ©s lliures poden sobreviure.
El dolor per la pĂšrdua, el dol, l’amor, la llibertat, la fidelitat, els fills, sĂłn conceptes tractats en un text no convencional, amb punts de contacte amb la dansa (o moviment fisic força coreografiat) … i el teatre documental.
Les paraules d’Albert Camus i el seu esperit a contracorrent serveixen de fil conductor de la peça i el punt de partida de paisatges i diĂ legs inventats.
En paraules de la prĂČpia companyia:
GOSSOS DE NEU neix de la necessitat de continuar investigant les relacions entre una dramatĂșrgia de carĂ cter polĂtic i una altra de mĂ©s Ăntima, poĂštica i onĂrica; de la relaciĂł entre el teatre documental, partint de fonts reals i de la poĂštica de la imatge, del moviment dels cossos i la seva expressiĂł mĂ©s abstracta.
Una proposta interessant, que ens ha anat atrapant a poc a poc, desprĂ©s d’un inici poc entenedor, de la mĂ de la narradora, Blanca Garcia-LladĂČ, que enfoca la nostra mirada i ens explica mĂ©s explĂcitament el que GenĂs Sendra i NĂșria Rocamora ens volen transmetre amb els seus moviments.
Escenes plĂ sticament molt belles, bones interpretacions, una destacable banda sonora i un bon suport documental, amb projeccions que ens mostren imatges de la vida i la mort de l’Albert Camus.
Creiem que Ă©s una proposta que paga la pena veure, malgrat que no es tracta d’una proposta fĂ cil i per tant requereix d’un esforç intel·lectual per part del pĂșblic.