– Teatre – GOSSOS DE NEU (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana  – 2018.04.01 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 238)

GOSSOS DE NEU (temp. 17/18 – espec. nÂș 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Ahir diumenge vam tornar a trepitjar l’Àtic22 del Tantarantana i vĂ rem trobar molt a faltar la presĂšncia del nostre amic Abel Vernet. Des d’aquĂ­ li desitgem el millor en el nou camĂ­ artĂ­stic que ha començat per “los Madriles”.

A l’Àtic22 s’estĂ  representant GOSSOS DE NEU, la nova proposta de la companyia  Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts EscĂšniques TĂ­sner. Ens explica la histĂČria de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensiĂł polĂ­tica i els seus mĂșltiples amants.

Aquest Ă©s el segon projecte de la companyia desprĂ©s de “NO HI HA BOSC A SARAJEVO“, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016).

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Amb una dramatĂșrgia que no Ă©s gens fĂ cil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a GroenlĂ ndia per poder acomiadar-se d’Albert Camus, el seu amant mort unes poques hores abans. Un “viatge” a GroenlĂ ndia totalment onĂ­ric, perquĂš l’accident de cotxe on va morir Camus va ocĂłrrer a Villeblevin, una petita poblaciĂł francesa a 90 quilĂČmetres de Paris.

Albert Camus (GenĂ­s Sendra) va morir en un accident de trĂ nsit amb el seu amic i editor Michel Gallimard. Maria Casares, que a l’obra es diu Judit (NĂșria Rocamora), amant de l’escriptor durant mĂ©s d’una dĂšcada, vol acomiadar-se. Aquesta teĂČrica trobada la realitzen davant de la filla de Gallimard (Blanca GarcĂ­a-LladĂł), que Ă©s la narradora i la que els observa i acompanya des d’un present carregat d’interrogants.

VĂ­ctima il·lesa de l’accident de cotxe que va costar la vida al seu pare i a Camus, la filla de Gallimard es pregunta quines van ser les circumstĂ ncies reals de l’accident. Una recerca que la portarĂ  a redefinir la identitat del seu pare i, per tant, tambĂ©, la seva prĂČpia.

El fet de situar l’acciĂł a GroenlĂ ndia, Ă©s per la senzilla raĂł de quĂš aquest és un lloc on els dos amants havien somiat fugir, un lloc on la fredor anul·la qualsevol tipus d’activitat comunitĂ ria i on nomĂ©s els esperits mĂ©s lliures poden sobreviure.

El dolor per la pĂšrdua, el dol, l’amor, la llibertat, la fidelitat, els fills, sĂłn conceptes tractats en un text no convencional, amb punts de contacte amb la dansa (o moviment fisic força coreografiat) … i el teatre documental.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Les paraules d’Albert Camus i el seu esperit a contracorrent serveixen de fil conductor de la peça i el punt de partida de paisatges i diĂ legs inventats.

En paraules de la prĂČpia companyia:

GOSSOS DE NEU neix de la necessitat de continuar investigant les relacions entre una dramatĂșrgia de carĂ cter polĂ­tic i una altra de mĂ©s Ă­ntima, poĂštica i onĂ­rica; de la relaciĂł entre el teatre documental, partint de fonts reals i de la poĂštica de la imatge, del moviment dels cossos i la seva expressiĂł mĂ©s abstracta.

Una proposta interessant, que ens ha anat atrapant a poc a poc, desprĂ©s d’un inici poc entenedor, de la mĂ  de la narradora, Blanca Garcia-LladĂČ, que enfoca la nostra mirada i ens explica mĂ©s explĂ­citament el que GenĂ­s Sendra i NĂșria Rocamora ens volen transmetre amb els seus moviments.

Escenes plĂ sticament molt belles, bones interpretacions, una destacable banda sonora i un bon suport documental, amb projeccions que ens mostren imatges de la vida i la mort de l’Albert Camus.

Creiem que Ă©s una proposta que paga la pena veure, malgrat que no es tracta d’una proposta fĂ cil i per tant requereix d’un esforç intel·lectual per part del pĂșblic.

Companyia: Paradiso 99
DramatĂșrgia i direcciĂł: Begoña Moral
IntĂšrprets: NĂșria Rocamora, GenĂ­s Sendra i Blanca GarcĂ­a-LladĂł
Ajudant de direcciĂł: Marta Figueras \ Espai sonor: Manuel Pajuelo \ TraducciĂł: Joan Calsina \ Moviment: Albert Bassas \ Il.luminaciĂł: Helena Torres \ EscenografĂ­a: Nina Tuset \ FotografĂ­a: Max Rubert
Idioma: catalĂ 
Durada: 80 minuts

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.