MALA BROMA (temp. 17/18 – espec. nº 237)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… I  ahir dissabte, de la Sala Flyhard a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta escrita per Jordi Casanovas i que ens havia “engrescat” a la roda de premsa.

Dirigida per Marc Angelet i amb unes magnífiques interpretacions d’Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, és una proposta on la línia que separa la comèdia dels fets dramàtics és molt, molt fina.

Estrenada a Vilafranca del Penedès, el dramaturg Jordi Casanovas vol fer reflexionar sobre els límits de l’humor, el mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder, i els rols dels homes i les dones a la nostra societat “tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona”.

El punt de partida de la proposta és un retrobament entre dos vells amics, companys d’estudis i que van compartir la seva primera feina, un programa radiofònic d’humor. Una amistat que té més de vint anys.

Ara feia temps que no es veien, l’Ernest (Ernest Villegas) i l’Òscar (Òscar Muñoz) parlen de les seves feines i de les seves vides, l’Ernest ha triomfat com a humorista i l’Òscar treballa com a periodista i se sent fracassat professionalment. Ell és feliç amb la seva parella, l’Anna (Anna Sahun), una prestigiosa cirurgiana que treballa a urgències, i tenen una filla, la Paula. L’Ernest està passant una crisi existencial, i sembla que el sentit de l’humor l’ha abandonat.

D’aquest retrobament en sortirà una broma que portaran a l’extrem al voltant d’un tema que els apassiona: els límits de l’humor. Serà capaç el periodista de fer la broma més forta que pugui imaginar a la seva dona? ES POT FER BROMA DE TOT?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tres personatges amb unes personalitats molt diferents que presenten un conflicte permanent. La troca s’embolica de tal manera, que acabem dubtant del que és broma i del que és seriós i ens fa canviar de posicionament a cada moment de l’espectacle.

Malauradament no podem explicar gairebé res més de l’argument sense fer espòiler.

Una proposta que porta als seus protagonistes al límit, un text on res no és el que sembla i que fa girs inesperats deixant-nos literalment descol·locats. Jordi Casanovas torna a encertar plenament amb un text realment sorprenent i magnífic.

Creiem amb sinceritat que aquesta proposta, triomfarà i serà un dels èxits de la temporada i que segurament arribarà a exportar-se fora del nostre territori, perquè té tots els ingredients per tal de què així sigui…. una proposta que no amaga pas que es tracta de teatre popular, mal anoments “comercial”, però que al mateix temps provoca profundes reflexions en els espectadors, en un continuat joc de girs inesperats que encara la fan més atractiva.

Una escenografia bastant convencional però eficient, una bona posada en escena i un bon magnífic treball actoral.

L’únic “però” que hauríem de fer a la proposta, és que potser es “ven” massa com una comèdia i els riures a destemps d’algunes persones en moments realment dramàtics, malmeten en bona part els missatges que l’autor ens vol fer arribar.

No us la perdeu, perquè realment paga molt la pena.

A nosaltres, com veieu, ens ha agradat molt.

Text: Jordi Casanovas

Direcció: Marc Angelet

Intèrprets: Anna Sahun, Òscar Muñoz i Ernest Villegas

Escenografía: Sergi Corbera \ Ajudant d’escenografía: Laura Clos Caturia \ Disseny de llums: Sylvia Kuchinow \ Disseny de so: Xavi Gardés \ Vestuari: Irantzu Ortiz \ Ajudant de direcció: Artur Rodríguez \ Direcció de producció: Carles Manrique-Velvet Events \ Direcció tècnica: Xavier Xipell “Xipi” \ Distribució: Elena Blanco-Magneticam \ Premsa: Joan Estrada \ Fotografía: David Ruano \ Realització clip: Alejo Levis \ Disseny gràfic: Maria Picassó

Idioma: català

Durada: 90 minuts