A.K.A. (ALSO KNOWN AS (temp. 17/18 – espec. nº 236)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’A.K.A. un monòleg que parla de l’afirmació de la identitat durant l’adolescència i dels efectes del racisme o la xenofobia.

A.K.A. (Also Known As) escrit per Daniel J. Meyer, està protagonitzat per Albert Salazar i dirigit per Montse Rodríguez Clusella.

“Vaig escriure aquesta obra en una nit… no sé ben bé el motiu. Simplement, em va sortir de dins”, ha explicat Daniel J. Meyer.

Carlos és un jove adolescent que comparteix amb nosaltres el seu dia a dia, la seva realitat, l’escola, les sessions de teràpia, la seva música, els seus balls, la relació amb els seus “viejos”, els amics, el seu primer amor. I ho fa des de la intimitat de la seva habitació, l’espai on ell és ell mateix, mentre espera que l’avisin per sopar.

De cop, tot el que ha construït es veu trastocat pels seus orígens als quals ell no ha donat mai importància, però sembla que la resta de la societat, sí.

Carles. 15 anys. Bueno… Acaba amb 16 anys. Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot, com vol. Adoptat quan tenia 3-4 anys. No se’n recorda. Família de classe mitjana. Fa servir el Tinder. I… coneix la Clàudia. S’enamora de la Clàudia. Classe mitjana-alta. Catalana. Burgesia catalana. Tot va bé. Primera nit que tindran sexe… bueno… faran l’amor. Hi ha molt d’amor. 

Però de sobte … tot es vindrà avall …. i ell no entendrà res del que està passant.

Nosaltres no serem simplement espectadors, passarem de sobte de ser els seus col·legues i còmplices a convertir-nos en jutges… serem en definitiva, la societat que li mostrarà la seva real identitat, que incidirà cruelment en la seva història.

És la primera vegada que l’Albert Salazar protagonitza un espectacle en què ell és l’únic protagonista. Nosaltres l’havíem vist treballar en diverses propostes escèniques (L’HERÈNCIA, SUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO, o  PARADISE), però amb aquesta interpretació ens ha deixat literalment estabornits i absolutament enamorats del seu treball. L’Albert ens ha ofert un monòleg que ens ha fet riure, vibrar i emocionar, una interpretació que per si sola justifica veure l’obra.

La seva entrega i la seva identificació tan brutal, amb el personatge, la transmet de tal manera, que ens emocionem amb ell quan parla de “la màgia” en tocar per primera vegada la mà de la Clàudia, la noia que estima. I vibrem amb ell quan balla o espera il·lusionat una resposta de WhatsApp.

Sense saber-ho, ens adonem que ens mira directament als ulls i ens adopta temporalment, perquè ens converteix en els seus “viejos”, almenys per aquesta funció …. l’Imma és la seva estimada mare i jo el seu pare…. i ens demostra un total respecte (malgrat que en el posterior repartiment de galetes, quedem exclosos).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El text de Daniel J. Meyer és esplèndid, fresc i dinàmic amb un llenguatge que s’identifica plenament amb el de l’adolescent, i al mateix temps un text molt dur que mostra la fragilitat de qualsevol persona davant una societat que li és hostil. Els perjudicis derivats de la classe social, el color de la pell, la seva sexualitat o la religió que poden fer que una persona sigui “exclosa” de la societat en la qual ha viscut sempre.

… i és que com ja hem comentat abans, A.K.A. ens ofereix una profunda reflexió dels efectes del racisme o la xenofòbia.

Una esplèndida direcció de Montse Rodriguez Clusella i una posada en escena immillorable que, amb la il·luminació i espai sonor de la mà de Xavi Gardés, aconsegueixen un espectacle magnètic.

Com podeu deduir, hem sortit de la sala entusiasmats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dramatúrgia: Daniel J. Meyer

Direcció: Montse Rodríguez Clusella

Intèrpret: Albert Salazar

Escenografía: Anna Tantull \ Vestuari: Equip AKA \ Disseny il.luminació: Xavi Gardés \ Espai sonor: Xavi Gardés i equip AKA \ Coreografía: Guille Vidal-Ribas \ Disseny cartell: Quim Àvila i Roser Blanch \ Fotos espectacle: Roser Blanch \ Cap tècnic sala:

Xavi Gardés \ Producció executiva: Sergio Matamala, Clara Cols i Roser Blanch \ Comunicació: Clara Cols \ Xarxes socials: Dani J. Meyer i Eli Riera

Idioma: català i castellà – Durada: 75 minuts