– Teatre – SOL SOLET (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 2018.03.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 232)

SOL SOLET (temp. 17/18 – espec. nº 232)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor Àngel Guimerà. La seva directora, Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol. Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència. Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l’escalfor del sol solet de la cançó.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família formada per Gaetana (esplèndida com sempre, Mercè Arànega) i els seus fills Hipòlit (Roger Casamajor) i Bernabé (Ramon Pujol). Munda (magnífica Laura Aubert) és la neboda de la matriarca i està promesa al fill gran. L’arribada a la casa de Jon (extraordinària interpretació de Javier Beltrán) trencarà l’aparent equilibri.

Un personatge aliè a la família, el Sr. Querol (Oriol Genís) i els personatges de la llum (Laia Duran) i l’ombra (Antònia Jaume) completen el repartiment.

Malgrat l’aparent ingenuïtat que semblen suggerir els ressons infantils de l’expressió «sol solet», el títol d’aquest drama fa referència a la dolorosa soledat que ha emmotllat la personalitat de Jon, el qual es veurà immergit en un triangle de passions mal resoltes que farà aflorar les contradiccions irresolubles de l’ànima humana.

Carlota Subirós ha reduït l’elenc original de l’obra a sis personatges, afegint els dos personatges femenins que representen la llum i l’ombra, que volen exercir una particular mirada sobre la protagonista femenina que desferma els instints i els desitjos dels dos homes.

Una proposta amb una agosarada posada en escena, on pràcticament no hi ha cap element escenogràfic tret del focus de llum, un piano (la part musical ha estat composta i interpretada per Roger Casamajor) i algunes cadires.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

La il·luminació de Carlos Marquerie és fonamental en aquesta proposta profundament fosca, amb uns personatges foscos per dins.

El focus mòbil va posant llum a tot allò que no veiem o que se’ns vol ocultar. El personatge de l’ombra subratlla les frases o paraules més contundents que segurament no “escoltaríem”.

Un espai sonor perfectament dissenyat per Damien Bazin que significa les escenes més colpidores i dramàtiques.

Els personatges sempre presents a escena, es mouen per l’enorme espai creat per Max Glaenzel, amb una acurada coreografia de la mateixa Laia Duran. Un escenari enorme que es torna opressiu per les persones que ho habiten.

Però com escriu Toni Sala al pròleg del llibre:

 Sol Solet es pot llegir com una reflexió sobre el perill i la força del teatre en la construcció del món de cada dia…. un text sobre les fronteres entre el teatre i la vida… La visió de la societat que dóna aquesta obra és tenebrosa i desoladora.

En paraules del mateix GuimeràSol Solet és una frase popular catalana d’una tristor infinita“, a sota la cançoneta innocent hi ha amagada la tragèdia.

Un esplèndid muntatge, diferent, que manté hipnòticament la nostra mirada i que com diu la mateixa Carlota Subirós:

Fer teatre és mirar intensament la vida i mirar intensament dins nostre.                        I evidentment implica el compromís de poder donar testimoni d’allò que hem vist.

Agraïm des d’aquí, l’acció que van tenir tots els actors, a l’hora de rebre els aplaudiments en finalitzar la representació, i davant nostre es van col·locar llaços grocs, en senyal d’exigir la llibertat dels presos polítics.

Autoria : Àngel Guimerà
Versió i direcció: Carlota Subirós
Amb: Mercè Aránega, Laura Aubert, Javier Beltrán, Roger Casamajor, Laia Duran, Oriol Genís, Antònia Jaume, Alba Pujol, Ramon Pujol
Dramaturgista: Ferran Dordal i Lalueza
Escenografia: Max Glaenzel \ Vestuari: Marta Rafa \ Il·luminació: Carlos Marquerie \ So: Damien Bazin \ Música original: Roger Casamajor \ Violí: Laura Aubert \ Moviment : Laia Duran \ Caracterització: Àngels Salinas \ Ajudanta de direcció: Clara Manyós \ Ajudanta de vestuari: Giulia Grumi \ Ajudant d’il·luminació: Guillem Gelabert \ Construcció d’escenografia: Jorba-Miró, estudi taller d’escenografia Pascualín
Idioma: català – Durada: 1h 20’

Deixa un comentari