– Voltar per la Literatura – AUGUST STRINDBERG (🐌🐌🐌🐌) d’August Strindberg – 2018.03.25 – (temp. 17/18

AUGUST STRINDBERG d’August Strindberg – (temp. 17/18 – llibre nº 029)

Per Imma Barba –

Un nou títol de la col·lecció Dramaticles que va néixer el 2016, una col·lecció de textos teatrals coeditada per l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre.

Es tracta del llibre dedicat a l’escriptor suec AUGUST STRINDBERG, prologat per Carolina Moreno i Teresa Vilardell que ens apropen a la figura d’aquest contradictori autor i director.

Tots els textos han estat traduïts per Carolina Moreno Tena, excepte l’obra Dansa de mort, traduïda per Feliu Formosa i publicada el 1976 per Edicions Robrenyo, revisada ara per ell mateix.

Un dels autors més influents de les lletres sueques, compromès en una lluita personal, que implicava una actitud de rebel·lió contra l’ordre establert, i que evidenciava la necessitat d’adaptar-se a una realitat que l’hi era hostil. Una lluita que el va fer autoexiliar a París, a la dècada dels noranta, arran de la incomprensió que va trobar als teatres d’Estocolm.

Aquest llibre recull l’evolució de les principals preocupacions de l’autor en el context de crisi, personal i social a l’Europa de finals del segle XIX i principis del XX.

S’inclouen les obres:

“El viatge de Pere l’Afortunat” escrita el 1883 on relata la història d’en Pere, un noi no contaminat per la civilització, que surt al món i descobreix una societat on l’amistat, la fama i la política són falses. Un conte sobre la necessitat i la voluntat de fer-se gran.

“La més forta”, del 1888, escrita en el context d’una aventura teatral que va resultar fracassada, el Teatre Experimental de Copenhaguen. En aquesta obra la senyora X elabora una sèrie de reflexions i conclusions sobre les relacions de rivalitat que ha mantingut amb la senyoreta Y. En tota la peça, la senyoreta Y es manté en silenci. Una obra que es pot veure com la reivindicació dramàtica dels silencis, capaços de provocar la comprensió del jo, en qui parla.

“Dansa de mort”, escrita el 1905 és autobiogràfica on els protagonistes són la germana i el cunyat del mateix Strindberg i ell assumeix el paper de l’amic. Un matrimoni destruït pels anys de convivència expliquen passats i misèries i planegen venjances davant de Kurt, l’amic que viu momentàniament amb ells i al que volen fer prendre partit.

“La sonata dels espectres” escrita el 1905 per al seu propi teatre, el Teatre Íntim (Strindbergs Intima Teatern), una obra que des del text mostra un gran interès per l’escenificació i pels espais. Treballa els codis visuals per expressar l’acció escènica, uns jacints que volen simbolitzar la joventut, un biombo la mort, uns carregats cortinatges l’anquilosament, …. L’autor escriu pensant en l’escena que vol que l’espectador visualitzi.

També inclou reflexions teòriques de l’autor com el pròleg de La Senyoreta Júlia, el Memoràndum adreçat als membres del Teatre Íntim o una selecció de cartes dirigides a August Falck, actor i cofundador de la companyia de teatre de Strindberg, de la qual va ser director durant deu anys.

Una gran obra que m’ha apropat a les idees de Strindberg sobre la direcció escènica, la direcció d’actors i l’escriptura d’obres dramàtiques.

… el director escènic és, com el mestre de capella, un personatge no gaire ben vist, perquè és allà només per criticar. Ha de donar lliçons fins i tot als actors veterans ….

…el director. Les seves qualitats principals són l’encert a l’hora de fer el repartiment i el seu judici en la distribució dels papers. Llegir una obra de teatre és gairebé com llegir una partitura…

… l’autor també és un mal necessari o algú que escriu el text dels seus personatges, ja que al capdavall bé cal que hi hagi un text …

… l’actor és un il·lusionista, fa arribar la il·lusió de ser un altre, d’algú diferent del que és realment …

Un llibre que paga la pena llegir. Totalment recomanable.

August Strindberg (Estocolm 1849-1912) va ser un escriptor i dramaturg suec considerat el renovador del teatre suec i precursor del teatre de l’absurd.

Va començar a escriure a vint anys i sempre es va sentir atacat i perseguit. Es va casar tres vegades i van ser tres experiències matrimonials desastroses.

La seva existència, marcada doncs per les circumstàncies familiars, els fracassos matrimonials, les crisis personals i creatives, la confrontació amb el poder polític i amb d’altres escriptors és, juntament amb Suècia, la matèria de la seva obra.

Strindberg va ser també telegrafista, pintor, fotògraf i alquimista. Ens ha deixat un llegat excepcional d’obres literàries que abraça tots els gèneres: teatre, narrativa, poesia, assaig, memòries i cartes.