– Dansa – CANIBALISMO (🐌+🐚) – Sala Hiroshima – 2018.03.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 227)

CANIBALISMO (temp. 17/18 – espec. nº 227)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la Sala Hiroshima es va presentar ahir divendres CANIBALISMO, un espectacle de dansa creat en residencia a la sala, per l’artista xilè Lautaro Reyes.

En aquesta peça, que ell defineix com a nova investigació coreogràfica, l’artista reflexiona sobre el desig com a motor existencial de l’ésser humà, més enllà del sexe. Aquesta obra està concebuda en dos volums o versions, per a dos i quatre intèrprets. La primera part, per a dos intèrprets, es va presentar en aquesta mateixa sala, a l’octubre, amb el títol ESTEREOTIPO.

Amb la seva companyia Cámara Lúcida, treballa el moviment com un mecanisme capaç de generar estats mentals. Lautaro arrenca un diàleg coreogràfic amb l’espectador a través d’eines senzilles com la repetició, el cànon i la variació, construint un nou marc d’exposició formal.

Un espai escènic buit, 16 focus situats a la dreta de l’escenari que es van encenent i apagant tímidament al ritme de la música. Quatre ballarins apareixen immòbils a escena. Tot continua a les fosques i ells comencen a dibuixar petits moviments, subtils, tranquils i mantenint la distancia entre ells, sense tocar-se.

De mica en mica els moviments es fan més notoris i les aproximacions entre els ballarins comencen. Lautaro Reyes juga amb l’ambigüitat d’usar un títol tan fort, inclús violent, quan en la peça es plantegen formes que passen per la subtilesa, la tranquil·litat i l’aprofitament físic. A nosaltres aquest moment de la coreografia ens va recordar un petit bosc d’arbres amb les seves arrels ben agafades a la terra, sota l’efecte d’un fort vent que belluga les branques harmònicament.

El coreògraf tracta del canibalisme des de la creença que les relacions personals estan plenes de necessitat d’alimentar-se, figuradament, de persones, idees i sentiments: “el meu repte consisteix, fins i tot acceptant haver estat un pèl pretensiós amb l’encapçalament, en conduir l’espectador a una mirada que li permeti entendre que des d’un altre punt de vista, el canibalisme també existeix”. Això demana actitud d’escolta oberta, activa, per copsar el significat del mot de manera diferent.

A l’escenari, puja una mica la intensitat de la llum, i podem veure una mica millor als ballarins i les formes que dibuixen. Ja conformen grup, primer parelles i finalment tots quatre enllaçats repeteixen un mateix moviment coreogràfic fins que el trenquen i en comencen un altre. Fins al final, on de nou els focus prenen protagonisme.

No tenim cap dubte de què Lautaro Reyes i els quatre ballarins de la companyia, Xavier Auquer, Alba Barral, Javier G. Arozena i Raquel Miro fan una feina física i mental importantíssima i impregnen la peça d’una veu molt personal.

Però hem de dir que, a nosaltres ens ha resultat una peça terriblament avorrida i el petit crescendo dels moviments ens ha resultat massa lent; la peça ha estat acompanyada per un tipus de música molt suau i repetitiva que tampoc ens ha fet el pes.

La poca llum, segurament ha influït molt negativament en la nostra percepció i en algun moment aquesta foscor ens ha provocat fins i tot ganes d’abandonar-nos als braços de Morfeu, tot i que reconeixem que l’espectacle dóna imatges plàsticament molt belles; aquesta “no il·luminació”, no ens ha permès captar la precisió i subtilesa dels moviments dels ballarins, que de ben segur estan dotats d’una alta qualitat tècnica.

En acabar finalment els hem pogut veure i hem comprovat que estaven força suats per l’esforç físic que ha representat l’hora de duració de la peça, sense pausa.

Malgrat que reconeixem que tècnicament pot ser perfecte, a nosaltres la coreofrafia no ens ha provocat cap emoció i ens hem descobert repetidament mirant el rellotge, per veure si passava el temps més rapidament.

Direcció i dramatúrgia: Lautaro Reyes
Intèrprets: Xavier Auquer, Alba Barral, Javier G. Arozena, Raquel Miro
Disenny llums: Horne Horneman \ So: Alejandro Sáez \ Set: Horne Horneman, Alejandro Sáez \ Vídeo i fotografía: Marina Rodríguez
Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.