– LA NIT DE MOLLY BLOOM (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.03.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 226)

LA NIT DE MOLLY BLOOM (temp. 17/18 – espec. nº 226)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Malgrat que vàrem poder assistir a la Roda de Premsa de presentació d’aquesta petita joia teatral a final del mes de febrer, a causa del nostre viatge a Itàlia, no l’hem pogut encabir a la nostra agenda, fins aquest passat dijous.

Aquesta nova versió de LA NIT DE LA MOLLY BLOOM està dirigida per Artur Trias  i esplèndidament protagonitzada per Àngels Bassas.

El text està extret de les últimes 51 pàgines de l’Ulysses, de l’autor irlandès James Joyce novel·la publicada el 1922, que està inspirada en L’Odissea d’Homer; una peça considerada clau de la literatura contemporània i d’avantguarda.

En aquesta proposta s’ha treballat a partir de la versió teatral en castellà, feta el 1979, de José Sanchís Sinisterra que va reduir el text pràcticament a la meitat.

Un llit de matrimoni presideix l’escenografia, són les quatre de la matinada i Leopold dorm (paper interpretat per Jep Barceló), acaba d’arribar d’una de les seves nits de “festa”. La seva dona, la Molly Bloom s’ha desvetllat i no pot dormir.

Molly deixa fluir els seus pensaments més íntims, ella és una dona molt vitalista que va deixar “aparcada” la seva carrera professional per casar-se. Passa revista al seu petit entorn vital i gaudeix dels records que omplen la seva vida, rellegint cartes que amaga sota el matalàs.

Àngels Bassas és la Molly Bloom, i ho dóna tot a l’escenari per tal de mantenir l’atenció únicament amb la paraula. Una actriu que ja ens va emocionar amb un altre monòleg, el de CIARA que vam poder veure a l’Eixample Teatre, i que ara ens ha tornat a enamorar. Admirable la seva capacitat de comunicar i transmetre la fragilitat d’una dona, que malgrat sentir una gran frustració, continua sent optimista.

Sentit de l’humor, erotisme, desitjos, fantasies, somnis, esperances, frustracions, desencís, sentiments, opinions, …. Tot expressat amb una gran naturalitat, d’una forma directa i planera.

Un text que ens ha fascinat, perquè està escrit sense cap signe de puntuació, ja que es tracta d’un “parlar” sense pausa, que descriu molt bé els pensaments tal com rajant en qualsevol cervell humà, passant d’un tema a un altre, barrejant-se sense cap ordre. Per altra banda ens sembla increïble que el text estigui escrit gairebé 100 anys enrere, per la seva posició en defensa de la llibertat sexual de la dona.

Una dona enamorada del seu marit, del qual voldria més atenció personal, i que ens explica les seves aventures sexuals amb amants esporàdics, aventures que no acabem de saber si són reals o desitjades.

El que perseguia Artur Trías amb aquesta proposta ho expressa clarament en aquestes paraules :

“En un ambient molt reduït, un dormitori amb un llit de matrimoni i poca cosa més, volem mostrar el neguit de la protagonista en un soliloqui desproveït de declamacions i concessions al públic perquè la finalitat és fer creure l’espectador que està veient una cosa prohibida, està observant una dona impúdicament, mirant pel forat del pany o a través d’un vidre d’una sola cara on la Molly no els pot veure.”

Creiem que el paper de Leopold, només presencial, sense cap paraula, és fonamental per donar solidesa al discurs de la Molly.

Un però a la posada en escena, la manca de visibilitat a la part esquerra de la sala, ja que l’actriu queda “amagada” darrere el marit … per sort el personal de la Sala Muntaner ja avisa abans d’entrar i ocupar la localitat.

Només pel treball de l’Àngels Bassas, ja és totalment recomanable. Una de les millors interpretacions que hem vist aquesta temporada.

A partir del text de: James Joyce
Versió escènica: José Sanchís Sinisterra
Adaptació, traducció i direcció: Artur Trias
Intèrprets: Àngels Bassas i Jep Barceló
Ajudant de direcció: Lidia Linuesa \ Coach vocal: Muntsa Rius \ Disseny d’espai: Artur Trias \ Disseny atrezzo i vestuari: Mariela Sernagoras \ Caracterització: Àngels Salinas \ Disseny de llum: Ignasi Camprodón \ Disseny de so: Daniel Seoane \ Cap técnic: Rafael Ruiz \ Producció executiva: Cristina Raventós \ Video,foto i disseny gràfic: Projecte Fonamentum-Pablo Ferreira-Alex Verdú
Idioma: català
Durada: 70 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.