L’HORA BLAVA (temp. 17/18 – espec. nº 225)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Dins de la quarta edició d’EL CICLÓ, el Cicle de Companyies Independents en Residència, que organitza el Teatre Tantarantana, el Col·lectiu La Santa ha presentat la seva proposta L’HORA BLAVA.
Aquesta és la darrera participació d’aquest grup en El Cicló (cada companyia només pot participar tres temporades) després d’haver presentat QUAN ACABI LA NIT (2016) i UNA CASA A L’EST (2017).
Col·lectiu La Santa va néixer el setembre de 2012 a mans d’Adrià Olay, l’Arántzazu Ruiz i l’Anna Lorente incorporant després a la Laura Mihon. La filosofia d’aquest grup teatral es Teatre en Guerra, obrint un espai per a la irreverència i la incorrecció.
L’hora blava és l’estona que va entre el moment de la posta de sol a l’horitzó i el moment en què ja no hi ha llum residual i comença la negra nit.
L’HORA BLAVA és una obra escrita i dirigida per Laura Mihon i interpretada per Adrià Olay i Pau Sastre, que ens parla de compromís, de responsabilitat, d’humanitat i que qüestiona la passivitat davant les injustícies que veiem al nostre voltant.
És possible quedar-se al marge davant de la injustícia ?, és legítim no prendre partit sobre allò que passa a la nostra societat ?
I si ho fem, quines seran les últimes conseqüències?
Una illa remota, un únic habitant que cada nit encén el far. Ha après a viure en una terra hostil dominada per les forces de la natura i on els animals anuncien el que ha de passar. Més de vuit anys vivint en soledat. Un home que s’ha allunyat voluntàriament d’un món en el qual no se sent integrat.
Adrià Olayés el faroner que ha perdut el costum de compartir i dialogar, que viu en un món que hi ha construït a la seva mida.
Una nit aquesta soledat es veu truncada per l’arribada d’un home, un biòleg que sembla vol passar uns dies a l’illa per recollir informació de la flora i la fauna. Pau Sastreés el científic que trencarà l’equilibri del faroner obligant-lo a enfrontar-se a allò del que va fugir.
Ens ha semblat magnífica l’escena de la trobada entre tots dos personatges. De mica en mica s’adaptaran l’un a l’altra sense establir una relació real de confiança, fet que els portarà a l’enfrontament entre dues maneres d’entendre la vida.
Extraordinària posada en escena, amb un estudiadíssim joc de llums de Laia Garcia i Joan Rey, l’espai sonor de Cesc X. Mor, l’espai escènic de Daniel Ruiz i Kaka Gouvea, i sobretot amb unes magnífiques interpretacions dels dos actors.
La proposta amb el seu caire de thriller, ha representat per nosaltres una “inquietant” sorpresa amb una temàtica que ens ha obert una gran quantitat d’interrogants, i ens ha deixat amb el cor encongit en l’escena final.
Molt recomanable.