– Dansa – LUMOX (🐌🐌🐌) – Teatre La Badabadoc – 2018.03.09 (temp. 17/18

LUMOX (temp. 17/18 – espec. nº 221)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta crònica la publiquem des de Florència, on vam arribar ahir dissabte, per passar uns dies a la Toscana italiana. Desconnectarem per tant uns dies de les Arts Escèniques, però publicarem un parell de ressenyes que vàrem poder veure divendres passat, encara a Barcelona.

La primera d’aquestes, és per parlar de LUMOX, un espectacle de dansa que vàrem veure a la sala del Badabadoc Teatre; es tracta d’una proposta de Gemma Peramiquel que ha definit com una performance en moviment.

Es tracta d’una peça coreogràfica que combina performance, so, text, música en directe i imatge. La primera versió d’aquesta proposta, anomenada “Lumox Movitux” va ser seleccionada per al projecte RE-MOU-TE 2016 organitzat per l’Associació de Professionals de Dansa de Catalunya i la SGAE. Centrada en la recreació de “La carn, el món (l’últim cop)” de Jordi Cardoner.

Glòria Llevat i Marta Cardona comparteixen escenari amb l’autora així com també amb el music Josep Manresa. La composició musical i el piano son de Mateu Peramiquel.

L’espectador pot percebre el moviment atòmic del cos total, amb tot el físic i el tangible, l’emocional i el psíquic. LUMOX és un projecte que obre la porta a poder arribar als conceptes científics de la coreografia. És un camí construït dia darrere dia per entendre les connexions interpersonals que no són reconeixibles a simple vista.

Gemma Peramiquel és coreògrafa i performer, graduada en el Den Danske Scenekuntskole Copenhagen. Ha fet pràctiques a Nova York amb el projecte Nowrightprecise i va ser artista resident a la Cité International des Arts de París.

Amb un vestuari molt adient per la peça i una sincronització de moviments perfecte, les tres performers ens han ofert quelcom diferent en el camp de la dansa. Una bona coreografia malgrat que en alguns moments, ens ha semblat una mica repetitiva i lenta, especialment en el seu llarg inici, quan s’han anat creant figures amb els cossos de les tres ballarines, en total silenci, sense cap tipus de música.

La posada en escena ha estat acompanyada de veus en off que ens anaven parlant de la ment i els moviments, que ens interpel·la sobre l’autoengany, el desengany i les contradiccions del món i per la percepció subjectiva del temps present.

La música en directe i també gravada, i uns audiovisuals han completat la proposta. Magnifica la il·luminació i la disposició de la sala.

Una bona proposta amb un concepte diferent de la dansa, que es pot veure fins al dia 18 a La Badabadoc Teatre.