– Dansa – INAUDIBLE de Thomas Hauert (🐌🐌🐌+🐚) – Mercat de les Flors – 2018.03.08 (temp. 17/18

INAUDIBLE de Thomas Hauert (temp. 17/18 – espec. nº 220)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dijous, al Mercat de les Flors, dins del cicle “Constelación Hauert”, vam poder veure INAUDIBLE, un espectacle de dansa de la companyia ZOO, creada per Thomas Hauert el 1998 i que té la seva seu a Brussel·les.

Thomas Hauert va néixer en 1967 a Schnottwil (Suïssa), ballarí i coreògraf, va decidir amb a penes cinc anys que volia ballar … i no ha parat de ballar i d’improvisar des d’aquell moment. Abans de formar-se en dansa va fer la carrera de magisteri.

Es va traslladar a Brussel·les en 1991 per treballar en la companyia Anne Teresa De Keersmaeker, Rosas.

Hauert ha desenvolupat un mètode d’ensenyament a partir de la seva pràctica coreogràfica, amb un interès particular en els processos basats en la improvisació, que exploren la tensió entre la llibertat i la restricció, els individus i el grup, l’ordre i el desordre i la forma i l’absència de forma.

INAUDIBLE és una creació del 2016 que parteix del concepte d’interpretació. Una peça de celebració amb música de George Gershwin (Concerto in F) i del compositor contemporani Mauro Lanza (Ludus de Morte Regis).

El coreògraf recorre a peces musicals ja existents i les relaciona de manera molt estreta a les notacions coreogràfiques, improvisacions estructurades vinculades a la música.

Sempre a la recerca de nous plantejaments per a la dansa, Hauert inverteix el principi del mickeymousing (*) i deixa que siguin els moviments els que segueixin directament la música. El resultat és una coreografia condensada i molt detallada, una sèrie fascinant de moviments que fan tangible l’experiència musical.

(*) és una tècnica que sincronitza la música d’acompanyament amb les accions i les reforça imitant exactament el seu ritme.

This slideshow requires JavaScript.

En paraules del mateix coreògraf, una de les bases del seu treball és l’anatomia, el sistema locomotor i el seu funcionament. Cada articulació té un radi de moviment concret, però alhora es poden combinar les diferents possibilitats de moviment en incomptables variacions, de maneres infinitament diferents.

Una tècnica que es basa en enganyar al cos, superant els patrons de moviment que té integrats, perquè inventi moviments nous. El cos pot aprendre a continuar el moviment encara que no hi dediqui atenció conscient. L’inconscient, la intuïció, el moviment i les sensacions, en interacció amb el món.

El resultat ha estat un espectacle també canviant, amb moments que ens han sorprès i agradat molt i altres moments que han resultat una mica més avorrits, com el de l’inici que ens ha arribat a cansar, ja que semblava més aviat un assaig (encara que estava fet a posta), en el que s’interrompia l’acció del moviment de la dansa per tornar repetitivament a començar.

Però si el valorem globalment, hem de dir que hem gaudit de la coreografia, molt especialment de les figures creades per l’amuntegament de cossos i evidentment dels moviments de dansa dels sis ballarins a escena: Fabian Barba, Liz Kinoshita, Albert Quesada, Gabriel Schenker, Mat Voorter i el mateix Thomas Hauert.