– Teatre – A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (PORQUE NO ME CONOCÍA) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 2018.03.07 (temp. 17/18 – espectacle nº 219)

A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (temp. 17/18 – espec. nº 219)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Quan la vam veure a Fira Tàrrega 2016, el tercer dia de la fira (10-9-2016), ja vam escriure en la RESSENYA que llavors vam publicar:  Sens dubte aquesta proposta és un dels millors espectacles d’aquesta Fira Tàrrega.

I ara no hem dubtat a repetir espectacle per tal de copsar les diferències entre representar-la a l’aire lliure, literalment a sota d’un pont, com va ser el cas, … a representar-la en un recinte tancat.

Diferències hi són evidentment, perquè la màgia del lloc on es va estrenar no la pot aconseguir un lloc tancat, malgrat l’esplèndida escenografia emprada a La Seca, però tot i això, podem tornar a repetir que és un dels millors espectacles que hem vist mai.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Roberto G. Alonso interpreta el personatge amb una gran autenticitat i, també aquesta vegada ens espera a l’escenari menjant a cullerades una llauna de foie gras. Passeja amunt i avall per la sala Joan Brossa de la Seca, que ha canviat totalment la seva fesomia. Extraordinària escenografia.

Un text escrit a quatre mans per Marc Rosich i el mateix Roberto G. Alonso, un text amb una sensibilitat extraordinària i amb moltes notes d’ironia i humor. Marc Rosich és el director de la proposta.

Una dona d’edat indefinida explica les seves recances. Amb un gust especial per la hipèrbole sentimental, exposa les desil·lusions que l’han convertida en la persona que és ara i s’emmiralla en la desmesura de les heroïnes de Tennessee Williams o en les dives de la cançó.

Intenta mantenir la seva dignitat malgrat haver perdut l’amor i l’habitatge, viu sota un pont i lluita per la supervivència compartint amb qui la vol escoltar, les desil·lusions que l’han portat on és i al mateix temps recordant a través dels vestits que va poder portar amb ella, el que havia estat i el que hauria volgut ser.

A mesura que ens va explicant la seva història, l’actual i la passada, apareix la dona desnonada emocional i econòmicament que lluita per sobreviure. És brutal l’escena on ella dialoga amb una làmpada-empleada del banc i la intenta convèncer que pagarà, que únicament necessita una mica més de temps.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mentre amb les sabates de taló va foradant els cartons que cobreixen el terra, ens diu com si res que ella a casa seva tenia parquet. També ens explica que s’havia endut molts llibres però que el fred de l’hivern la va empènyer a cremar-los, ja que com diu “nada arde mejor que la ficción“.

Una peça que inclou dansa, teatre gestual, text, playback, cançó en directe i performance. Roberto G. Alonso es va canviant de vestuari contínuament i ens fa un genial play back de Mari Trini o Sara Montiel, moments de dansa com la que interpreta en el sofà verd, vestida de verd, amb la cançó “Soledad” de Chavela Vargas d’acompanyament, o la cançó que interpreta en el moment final “je suis malade” de Lara Fabian, mentre abandona l’escenari per la sortida d’emergència igual que a Tàrrega abandonava l’escena bordejant el rierol.

Una autèntica joia que ens ha tornat a emocionar.

Excel·lent la coreografia, l’escenografia, la música, la interpretació, el text, la llum … Absolutament tot. Feu-nos cas aquesta vegada … no us la perdeu per res del món !!!

Nota: les fotografies d’aquesta ressenya han estat estretes del portal personal de Facebook de Roberto G. Alonso.

Creació: Roberto G.Alonso / Marc Rosich
Dramaturgia i direcció: March Rosich
Intèrpret: Roberto G. Alonso
Vestuari: Roberto G. Alonso
Espai escènic: Víctor Peralta \ Il.luminació i so: Arnau Grande \ Coreografía: Roberto G. Alonso
Producció executiva: Joan Solé \ Producció: Cia. Roberto G.Alonso
Idioma: castellà – Durada: 70 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre – A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (PORQUE NO ME CONOCÍA) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 2018.03.07 (temp. 17/18 – espectacle nº 219)

  1. Imma C. ha dit:

    Un intèrpret magnífic, passa per tots els estats d´ànims, des de la lluita a la pèrdua.
    A viure a sota el pont, on tot de deixalles li ofereixen un sostre.
    El vestuari mostra el que va ser. I el que és un espectacle amb majúscula a la Seca. Pura emoció!!
    Recomenable per a qui li agradi la dansa, el teatre, el musical, la performance.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Ens alegrem i no saps quan, de què aquesta proposta t’hagi agradat, ja que a nosaltres ens va fascinar tant la primera vegada a la Fira de Teatre de Tàrrega (sota un pont), com ara en un espai tancat. Una proposta IMPRESCINDIBLE

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.