LÍDIA PUJOL (temp. 17/18 – espectacle  nº 218)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimarts dia 6, i en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va tenir lloc el concert de LÍDIA PUJOL amb el títol de “POLORUM REGINA. LA DÓNA COM A REFERENT DE LLIBERTAT” i estava emmarcat dins de la celebració de la Setmana de les Dones.

El repertori escollit que ens presenta Jaume de Puig i Romà Escalas, és una trobada entre cultura i art, entre peculiaritats locals i universals, entre l’individu i la comunitat. Compost per cançons sefardites i catalanes tradicionals que mostren la relació jeràrquica entre gèneres en tots els temps i cultures. La recerca constant per a ser persona més enllà de la subjecció i la subordinació.

Una part del repertori està dedicat a la cantant i compositora espanyola Cecilia, nom artístic d’Evangelina Sobredo (1948-1976). Cecilia, filla d’un militar i diplomàtic i espanyol va denunciar un món fals, del qual havia estat presonera i del qual mai va poder escapar del tot. Va expressar la seva opinió perseverant, tot i la censura que el seu treball va patir constantment. Una referència per a les dones en negar-se a ser tractada com a dona objecte.

LÍDIA PUJOL, nom artístic de Lídia López Pujol, va néixer a Barcelona en 1968, i a nosaltres sempre ens ha agradat molt però ens va enamorar perdudament amb el seu concert de la CERIMÒNIA DE LA LLUM que va tenir lloc al Monestir de Santes Creus l’any 2011.

Amb la seva marcada personalitat, una extraordinària sensibilitat i una gran capacitat per comunicar, ens va oferir un extraordinari concert.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com podem llegir en el programa de mà, Polorum Regina-Stella matutina és la imatge essencial a la Catalunya medieval de la nova atribució de la Mare de Déu com a símbol de la dignitat i divinitat de les dones, exercint la seva llibertat per complet. El Magnificat narra en primera persona les paraules de Maria rebel·lant-se contra la injustícia que margina els més desfavorits. Maria, un referent d’Amor i Llibertat per a Cecilia, que mai va separar la lluita de classes de la de gènere.

Acompanyada a la guitarra per Pau Figueras (mare meva com toca aquest home!!!) … i al contrabaix i suport amb la seva veu de Miquel Àngel Cordero ens van oferir el següent repertori:

1 – Avrix mi galanica (cançó sefardita)

2 – Por qué lloras, blanca niña (cançó sefardita)

3 – Me quedaré soltera/Equilibrista (Evangelina Sobredo-Cecilia)

4 – Cecília (cançó popular catalana)

5 – Si no fuera (Evangelina Sobredo-Cecilia)

6 – El testament d’Amèlia (cançó popular catalane)

7 – Nada de nada (Evangelina Sobredo-Cecilia)

8 – Caterina de Lió (cançó popular catalana)

9 – Alfonsina y el mar (Félix Luna/Ariel Ramírez)

10 – Donde irán a parar (Evangelina Sobredo-Cecilia)

11 – If I Were In Heaven (Emily Brönte/Oscar Roig

12 – Magnificat/Polorum Regina (Llibre Vermell de Montserrat)

Abans d’interpretar el bis, la cançó “Hi ha gent” (Joan Vergés/Ramon Llull) va fer entrar a la sala un dibuix de la il·lustradora Eva Virgili, reivindicant la llibertat d’expressió.

Lídia es va apropar al plafó i va arrancar l’adhesiu vermell que tancava la boca d’un dels personatges del dibuix, convidant a qui volgués fes el mateix que ella. Mentre ella canta “Hi ha gent” es va formar una cua d’espectadors que anaven arrancant els adhesius … fins que no va quedar cap, moment que va arrancar l’aplaudiment de tots nosaltres.

En acabar el concert Lidia Pujol va llegir un manifest per la llibertat d’expressió i la llibertat dels presos polítics.