– Teatre – SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre de la Biblioteca de Catalunya – 2018.03.03 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 213)

SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (temp. 17/18 – espectacle nÂș 213)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Una obra escrita el 1958 pel dramaturg anglĂšs Arnold Wesker, que ha estat versionada per LLĂ tzer Garcia i Ferran Utzet i dirigida per aquest Ășltim.

Aquesta obra és la primera part d’una trilogia integrada també per “Arrels” (1959) i “Estic parlant sobre Jerusalem” (1960).

Una obra autobiogrĂ fica de l’autor, membre destacat dels anomenats AngryYoungMen (joves aĂŻrats), col·lectiu que va protagonitzar una revoluciĂł artĂ­stica en els anys 50, amb els seus textos teatrals. Parlaven de la decepciĂł ideolĂČgica.

La manifestaciĂł antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936, amb habitants majoritĂ riament jueus, i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956 sĂłn els dos fets histĂČrics que emmarquen aquesta obra.

Al llarg de set escenes, abastant mĂ©s de vint anys, SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, ens explica la histĂČria d’una famĂ­lia de classe obrera, els Khan, en un mĂłn que canvia a tota velocitat.

Una posada en escena que juga amb fĂłrmules imaginatives construint i desconstruint l’espai escĂšnic. Un rectangle marca la sala de la modesta casa dels Khan. Un magnĂ­fic repartiment i dos regidors que donen entrada i sortida a l’utillatge teatral, amb moviments absolutament sincronitzats amb els actors i actrius que permeten canvis rĂ pids, en un “vist i no vist”.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

Set personatges que van lluitar per construir un mĂłn millor amb la il·lusiĂł d’una manifestaciĂł i l’alegria de la victĂČria, malgrat les ferides que ha provocat la policia. Un començament que a tots, o a quasi tots ens porta a la memĂČria els desgraciats fets de l’u d’octubre ocorreguts a casa nostra.

LluĂ­s Villanueva, Ă©s Harry el pare de famĂ­lia, que ha buscat sempre la manera mĂ©s cĂČmode de viure i no lluita ni s’enfronta a res ni a ningĂș, malgrat els seus ideals comunistes.

Màrcia Cisteró, és Sarah la mare, fidel als seus principis, al seu partit i que mira de mantenir la família unida. Es converteix en el pal de paller de la família i en guardiana dels ideals polítics.

 Maria Rodriguez, Ă©s Ada, la filla gran del matrimoni, i Pol LĂłpez Ă©s Ronnie, el fill petit. A la primera escena Ronnie tĂ© 5 anys i viu en un ambient familiar molt polititzat. Durant tota l’obra va creixent i vol ser artista.

 Míriam Alamany és la tia Cissie, la germana de Harry, sindicalista, és una dona que lluita pels seus ideals i va perdent mica en mica la empenta.

 Josep Sobrevals, Ă©s Dave, la parella d’Ada que al començament de la histĂČria decideix anar a lluitar a la Guerra civil espanyola. Ada i Dave decideixen abandonar la ciutat i busquen la seva felicitat en el camp “Volem viure, mare, no parlar de com viure”.

I finalment, Ricard Farré interpreta a Monty, un revolucionari amic de la família, que acaba convertit en botiguer.

Tots set actors ens han ofert un magnĂ­fic treball coral.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

L’implacable pas del temps provocarĂ  la progressiva degradaciĂł de les conviccions, somnis i ideals polĂ­tics de cadascun dels membres de la famĂ­lia, en paral·lel a la desintegraciĂł i fragmentaciĂł del nucli familiar.

La peça posa Ăšmfasi en el desencant polĂ­tic o ideolĂČgic que el pas del temps provoca, portant a perdre l’interĂšs per tot el que pugui passar al nostre voltant. El deteriorament fĂ­sic que el temps tambĂ© porta associat, Ă©s un factor que s’afegeix.

L’obra mostra com el temps erosiona, lentament i implacable, tot el que es troba per davant. La progressiva pĂšrdua de conviccions, somnis i ideals polĂ­tics, la passivitat i la negativitat davant les injustĂ­cies, es presenten en paral·lel a la desintegraciĂł de la famĂ­lia Kahn, cada cop mĂ©s fragmentada i desunida. Seguint les vides de set personatges que un dia van lluitar junts per construir un mĂłn millor, Wesker exposa diferents posicionaments davant els ideals i la vida, perĂČ alhora construeix un fresc familiar enormement emocionant i colpidor cap el qual sentim una immediata identificaciĂł i tendresa.

Tota l’obra es desenvolupa en el mateix espai, on ens expliquen el que passa a l’exterior. Aquest espai mostra el pas del temps acumulant objectes que el van omplint. Cal destacar els petits detalls sonors que ajuden a ambientar el que “no veiem”, l’aigua de l’aixeta, plats i gots a taula, trencament de vaixella, cops a la finestra, …. Un molt interessant joc escenogrĂ fic que no ens deixa desviar la mirada ni un moment.

Una gran escena final entre mare i fill ens ha deixat literalment estabornits.

I acabem la ressenya amb unes paraules del director que figuren al programa de mà i que lliguen la peça amb la nostra realitat:

Som al 2018 i sembla que faci molt, de l’octubre. Mentre escric aquestes lĂ­nies, a poques setmanes d’estrenar, el paĂ­s nou no ha arribat, i hi ha persones tancades a la presĂł per les seves idees.

A la presĂł! Davant d’aquesta realitat tan greu, terrible i absurd que no puc mĂ©s que denunciar, tot esdevĂ© frĂ gil. Com als personatges de Wesker, m’envaeix la desorientaciĂł, i la idea que l’obra pugui enviar un missatge clar d’Ă nim o desĂ nim em sembla ingĂšnua. En canvi, segueixo creient que si, que cal representar-la, I que cal representar-la ara. I crec que sé per quĂš, perquĂš el teatre, quan Ă©s teatre de debĂČ, pot fer-nos sentir que no caminem sols.

 Una proposta totalment imperdible.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Text: Arnold Wesker
DirecciĂł Ferran Utzet
VersiĂł: LlĂ tzer Garcia i Ferran Utzet
IntÚrprets: Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Ricard Farré, Pol López, Maria Rodríguez, Josep Sobrevals i Lluís Villanueva
EscenografĂ­a: Josep Iglesias \ Il.luminaciĂł: Guillem Gelabert \ So: Damien Bazin \ Vestuari: Annita Ribera \ CaracteritzaciĂł: Àngels Salinas \ Ajudant de direcciĂł: MĂČnica Molins \ Assessorament gestual: Marta Gorchs \ Regidoria: Marc Serra, Carles AlguĂ© i Paula Roto \ TĂšcnic de funcions: Juan BonĂ© i Arnau Planchart \ AtenciĂł al public: NĂșria Ubiergo i Mireia Colomer \ Alumna en prĂ ctiques del Timbal: Rosa Maria Ordoñez \ FotografĂ­a: Bito Cels \ Disseny graphic: Andrea Gusi \ Collage: Albert Cano \ ProducciĂł: la Perla 29
Idioma: catalĂ  – Durada: 1h 40’

2 pensaments sobre “– Teatre – SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre de la Biblioteca de Catalunya – 2018.03.03 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 213)

  1. Imma C.

    Hola,
    vam veure aquesta obra dimecres passat, per una vegada abans que vosaltres i ja vaig pensar que us agradaria moolt. A més dŽuna gran interpretació. lŽescenografia i la il.luminació dibuixen un espai, un moviment, el pas del temps. molt ben trobat amb espectadors a cada banda.
    Com els ideals afecten les nostres vides, lÂŽevoluciĂł de cada personatge,… Una mare, la Sarah, incansable, perĂČ les seves conviccions no sempre sĂłn compartides.
    La sopa de pollastre amb ordi que va salvar la vida de la filla quan era petita,lÂŽAda.
    Qui vulgui veure bon teatre cap a la Biblioteca de Catalunya!

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      Una gran proposta i una posada en escena diferent, amb la construcció i desconstrucció paral·lela a la il·lusió i la desil·lusió dels personatges.
      GrĂ cies per comentar.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.