– Teatre – FUGA DE CONILLS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.03.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 211)

FUGA DE CONILLS (temp. 17/18 – espectacle  nº 211)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una nova companyia teatral, zero10 Teatre, ens va presentar fa uns dies, en roda de premsa, el seu projecte artístic FUGA DE CONILLS que divendres al vespre vam tenir oportunitat de veure a la Sala Atrium.

La companyia, integrada per la dramaturga i directora Martina Cabanas Colell, i els actors Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez han aixecat aquesta obra, una fusió de diferents tècniques interpretatives i disciplines artístiques, música en directe, teatre-dansa, màscares, monòlegs, …. que va ser estrenada una setmana abans, a la sala La Planeta de Girona.

Una comèdia agredolça en què dos actors i un DJ de tercera regional sobreviuen com poden fent d’animadors a festes infantils o punxant en bars de mala mort.

Els dos actors ens parlen de la precarietat laboral del món de l’espectacle que els obliga a acceptar treballar disfressats de conillets en les festes d’aniversari, mentre esperen l’oportunitat de la seva vida. El DJ també sobreviu punxant en una discoteca la música que el públic demana, sent que a ell el que li agrada es Bach.

Però la proposta va més enllà que parlar de la precarietat d’aquestes professions, ens parla de la problemàtica existencial de la majoria de tota una generació que ha estat vivint còmodament, han tingut tot allò que els hi era necessari o no tan necessari, i ara, quan tenen trenta i tants anys s’entesten en no envellir, perquè tenen por d’enfrontar la vida. Quan observen la vida dels “adults” a través de la finestra pensen que ells no seran així, que la vida que veuen no és la que ells tindran, perquè ells són diferents i estan destinats a un futur més esplendorós, només els hi cal esperar ….

Una generació marcada per la necessitat de fugir cap al davant, pel concepte de l’èxit o del fracàs, per la seva incapacitat de triar. Solitud, incomunicació, addiccions, por a les responsabilitats, somnis impossibles, passivitat … conceptes amb els quals s’han d’enfrontar en la societat actual. Un retrat de la frustració generacional, del desencantament.

Però l’obra és també un cant a l’amistat, la nova família actual són els amics, amb els que comparteixes neguits, ratlles de coca, “festa” …

El to realista de l’espectacle evoluciona i és substituït sovint per un to més oníric que lògic, amb uns interludis més propis de la dansa contemporània que del teatre de text, on els actors s’expressen amb els seus cossos en moviment. L’obra es podria definir com el retrat impressionista d’una generació.

L’espectacle reflecteix la dificultat de lluitar pel que realment t’importa com a persona, malgrat les possibles frustracions en veure que no has arribat on pensaves o somiaves quan eres jove … i en aquest aspecte retrata a la perfecció tota la societat, sense fer diferenciació entre diferents generacions.

També vol denunciar d’alguna manera, aquesta passivitat en no fer gairebé res per solucionar-ho … i concloure que malgrat que aquesta realitat no t’agrada gens …. acabes dient …

Ja m’està bé !!!

Respecte a les interpretacions hem de dir que ens han convençut plenament; a Maria Cirici ja l’havíem vist treballar a “Verdaguer, ombres i maduixes” però realment la vàrem descobrir i ens vam enamorar de la seva interpretació a “Cobi Curro Naranjito” a la Muntaner fa poc més d’un parell de mesos. Pel que fa als dos actors masculins, creiem que encara no els havíem vist mai treballar i hem de dir que ens ha sorprès molt gratament la interpretació de Pau Zabaleta, actor al que intentarem seguir a partir d’ara.

FUGA DE CONILLS és una obra fresca, amb una trama aparentment molt senzilla però amb innumerables capes, magníficament dirigida per la mateixa autora i interpretada per tres actors que transmeten sinceritat, i amb una posada en escena dinàmica, divertida i potent, que ens ha arribat. Molt recomanable.

Companyia: Zero10teatre
Dramaturgia i direcció: Martina Cabanas Collell
Intèrprets: Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodriguez
Escenografía: Josep Sarsanedas \ Disseny il.luminació: Bernat Jansà \ Espai sonor: Guillermo Mugular \ Disseny de vestuari i attrezzo: Berta Cabanas \ Fotografía: Juanma Verdaguer, Ana Sànchez i Roger Tenias \ Disseny gràfic: Arkham Studio \ Producció i comunicació: Zero10teatre
Idioma: català i castellà
Durada: 70 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.