Roda de Premsa SOL SOLET – (temp. 17/18 – RdP nº 66)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Aquest divendres passat vaig poder assistir a la presentació del proper espectacle que es representarà al Teatre Nacional de Catalunya, SOL SOLET, una obra escrita per Àngel Guimerà que segons el director artístic del TNC, Xavier Albertí i la directora de la proposta Carlota Subirós, és gairebé desconeguda pel públic.

Comenten que si preguntes a qualsevol persona, si coneix SOL SOLET, et respondran de seguida que si, perquè l’associen a la cançó… i segurament inclús es veuran capaços de cantar-la, almenys la primera estrofa …

sol, solet
vine’m a veure
vine’m a veure
sol, solet
vine’m a veure
que tinc fred ….

Però si li dius que no et refereix pas a la cançó, sinó al text d’en Guimerà, de ben segur que la majoria et respondrà que no en té ni idea.

SOL SOLET és una obra molt fosca, al contrari del que dóna a entendre el seu lluminós títol, i no fa únicament referència a la llum de l’estrella més propera que ens il·lumina i ens dóna vida, sinó al fet que els personatges del text, es troben en solitud, i cada un d’ells està davant la seva existència, “sol, solet”.

Xavier Alberí comenta que a partir de la representació d’una altra obra d’en Guimerà al TNC, que també va dirigir Carlota Subirós, MARIA ROSA, se’n va adonar de la importància del conjunt de la seva obra i es va imposar llegir-la al complet. Ara que ja ho ha fet, pot afirmar que en Guimerà té moltes obres mestres i que és un dels més importants dramaturgs més de Catalunya i segurament del món. Creu que s’ha d’intentar per tots els mitjans donar a conèixer les seves obres al públic, revisar-les i posar-les a escena.

Carlota Subirós, ha comentat que està fascinada per aquest text d’en Guimerà i ha volgut revisar-la per no tan sols donar-la a conèixer, sinó també per fer una posada en escena amb una mirada cap a l’obra, “conscient”. Ha volgut conjuntament amb els actors que li acompanyen en la seva construcció, a fer una investigació sobre les llums i les foscors … una mirada que farem tots, incloent-hi també al públic, sobre els personatges d’una família, formada per la matriarca d’aquesta, Gaetana(Mercè Arànega) i els seus fills.

Una mirada que es fixarà especialment en el triangle format per Munda (Laura Aubert), Jon (Javier Beltrán) i Hipòlit (Roger Casamajor) i amb un personatge aliè a la família, el Sr. Querol (Oriol Genís). També participaran del cast Ramon Pujol, Antònia Jaume (en el paper de l’Ombra) i Laia Duran (el personatge de la Llum)… una esplèndida ballarina (ha treballat amb La Veronal), que ha impregnat a tot l’equip i ha aconseguit que tots els intèrprets treballessin també amb el seu cos.

El focus de llum en mans de Laia Duran és important en la posada en escena i gairebé es converteix en el 9è personatge de la representació; tot i això tota la il·luminació és vital en aquesta proposta.

Una obra, profundament fosca, perquè tots els personatges són infeliços i molt foscos per dins; uns personatges que intenten sortir del paper que la vida els ha destinat, però que malauradament del que no es poden desempallegar.

Però també es tracta d’una obra profundament violenta …. una violència potser consentida, amb la que sense ella els personatges no saben estar.

Carlota Subirós ha escrit en el dossier de premsa, el següent:

El teatre és l’espai de la mirada. La mateixa paraula teatre, d’origen grec, significa lloc per veure. Durant la volta sencera d’un any convuls per a totes i tots, m’he mirat intensament aquesta obra fins ara pràcticament desconeguda, amagada en la foscor de la nostra memòria col·lectiva teatral. Amb el pas dels mesos, i a mesura que l’equip de treball creixia, s’han anat afegint incansablement nous punts de vista sobre la peça, cadascun únic, des de dins i des de fora, tots ells integrats. El més petit s’ha connectat amb el més gran; el so amb la llum; l’espai amb les persones; allò que ve de molt enrere amb el present més immediat.

El Sol mateix s’ha situat al centre ineludible de tot aquest univers, fent reverberar un record d’infància amb una dimensió universal, còsmica, existencial. La mirada travessa el llindar entre la llum i l’ombra. La mirada busca endinsar-se en la tenebra. La mirada projecta tot allò de dins envers tot allò de fora. La mirada rep tot allò de fora i ho acull endins. 

L’estrena havia de ser el dijous 8 de març, però com coincideix amb la vaga feminista, els membres de la companyia han decidit sumar-se a la vaga i anul·lar l’estrena, per la qual cosa el dia 9 de març es podrà veure en la seva segona funció prevista, fins al 8 d’abril.

Us deixo l’àudio de la presentació …