– Concert – QUINTETO DEQUERA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2018.03.03 (temp. 17/18

QUINTETO DEQUERA (temp. 17/18 – espectacle nº 212)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte al matí vam baixar caminant des de casa a Vallcarca-Putxet per travessar tot el nostre barri de Gràcia i gaudir una bona estona de la Festa de Sant Medir… i després continuar xino xano, fins al Teatre Eòlia.

Dia esplèndid, en el que vàrem poder assistir a tres espectacles.

A les 12 del matí, una hora inusual per a un concert de tangos, teníem una cita al Teatre Eòlia, amb el QUINTETO DEQUERA, amb l’afegit que els escoltaríem tot prenent un vermut.

El Quintet Dequera, neix el 2015 amb l’objectiu d’explorar les últimes composicions per a quintet enregistrades per Astor Piazzolla (1921-1992) a través d’un conjunt nou. Mantenint la riquesa tímbrica de les seves peces, i inspirats en l’estil interpretatiu dels músics que les varen gravar, el seu projecte suggereix les noves possibilitats que ofereix la seva música, quan es trasllada a un nou conjunt.

El quintet està integrat per Julián Alvarez al saxo, Dario Barroso a la guitarra, Iu Boixader al contrabaix, Gustavo Llull al piano i Blai Navarro a l’acordió.

En aquest quintet s’ha substituït el bandoneó i el violí que integraven el “Quinteto Nuevo Tango” de Piazzolla, per l’acordió i el saxofon.

Julián Alvarez ens va anant comentant les peces interpretades, que van ser les següents:

1 – Michelangelo, 70 de l’àlbum “Tango: Hora cero” (1986).

2 – Milonga del angel, del mateix àlbum. Ens han interpretat una part de la suite.

3 – La Camorra (1989), una de les últimes composicions de Piazzolla que consta de tres moviments amb una duració total d’una mitja hora. Poc coneguda però magnífica, potser el millor i més elaborat que hem escoltat de Piazzolla. En aquesta primera part han interpretat el segon moviment.

4 – Invierno porteño, (1970) forma part de les quatre composicions conegudes com “Estaciones porteñas”: Verano porteño (1965) – Otoño porteño (1969) – Primavera porteña (1970) i Invierno porteño (1970), dedicades a la ciutat de Buenos Aires. Originàriament concebudes com a composicions diferents.

5 – Fugata, (1969) basada en l’obra del compositor alemany Johann Sebastian Bach. Una inserció del barroc en el tango.

Un petit descans dóna pas a la segona part del concert on interpreten:

6 – Tanguedia, (1986) una obra que apunta a la fusió entre la música electrònica i el tango.

7 – Soledad un tema compost per a la pel·lícula “Lumiére” de Jeanne Moreau (1975). Senzillament extraordinari.

8 – Milonga loca (1986) un tema poc conegut inclòs també en l’àlbum “Tango: hora cero”

9 – La Camorra, tercer moviment.

En aquest punt han donat per finalitzat el concert regalant-se amb un bis:

10 – Adios Nonino, composada el 1959. Un clàssic de Piazzolla dedicat al seu pare quan es va assabentar de la seva mort estan ell, de gira, fora del país.

Un concert que tal com ells diuen a la seva pàgina web, està centrat fonamentalment en les composicions dels dos últims enregistrament de Piazzolla: La Camorra (1989) i Tango Zero Hour (1989), així com el directe de Montreal (1984).

D’ençà que nosaltres vàrem visitar Argentina, ara farà 10 anys l’any 2008, aquest increïble país forma part de les nostres vides i la seva música la gaudim potser amb major intensitat, especialment els tangos i les creacions en aquest gènere d’Astor Piazzolla; una música que ens transporta nostàlgicament a aquelles nits viscudes a la ciutat de Buenos Aires.

Sens dubte un concert magnífic que es tornarà a repetir el dia 12 de marc, al vespre, a la mateixa sala del Teatre Eòlia. Jo de vosaltres no me’l perdria.