– Voltar per la Literatura – EL NOI DEL MARAVILLAS de Lluis Llach (🐌🐌🐌🐌) – 2018.03.02 – (temp. 17/18

EL NOI DEL MARAVILLAS de Lluis Llach – (temp. 17/18 – llibre nº 024)

Per Imma Barba –

Amb aquesta tercera novel·la, Lluís Llach tanca una trilogia novel·lística, amb un marcat recorregut històric, que va començar amb “Memòria d’uns ulls pintats (2011)” i “Les dones de la principal (2014)”. Com diu la mateixa editorial, aquesta és segurament, la seva novel·la més íntima i personal.

Roger Ventós (1939-2017) és “l’autor” d’aquesta novel·la autobiogràfica. Un baríton de renom internacional en el món de la òpera, que ens explica la seva vida confonent la seva veu amb la de Llach, en el relat de les experiències vinculades a la professió i per la trajectòria personal i d’una època. Es tracta d’un retrat que va des de la postguerra fins a l’esclat de les llibertats i la modernitat dels anys 60 i 70.

El Teatre Maravillas, un teatre de varietés en el Paral·lel de Barcelona, és propietat de la família Bartrina i el lloc on dos germans, el Lluís i la Mireia Ventós, a finals dels anys 20, continuen l’ofici de tramoista del seu pare.

Amb el cop d’estat franquista i la revolució de 1936, el teatre és col·lectivitzat i controlat per la CNT. Mireia passa a ser la directora. Però la guerra empeny a la Mireia a l’exili, i, en el camp de refugiats d’Argelers, es queda embarassada d’un soldat senegalès que l’ajuda a escapar. Roger Ventós és el fill de la Mireia i neix a Sète, la població francesa on va viure la seva infantesa.

Quan torni a Barcelona el 1955, el Roger es trobarà amb un món insòlit, el del teatre de varietès. Protegit pel seu oncle i la Carme Bartrina, propietària del teatre, estudiarà cant convertint-se en un baríton operístic de fama internacional. A través del Maravillas i els personatges que donen vida al teatre descobrim la Barcelona de l’època. Un Maravillas que esdevé un altre protagonista de la novel·la.

En aquesta tercera novel·la, Llach parla d’un món que li és pròxim, els escenaris i els cants.

El retrat del món de l’espectacle, tot i que no coincideix amb el que va conèixer el cantautor -que va publicar el seu primer disc l’any 1968-, conserva alguns trets comuns. També és parcialment vivencial la descripció de la Barcelona de les dècades dels anys 50 i 60, i el fet de tenir tres professors durant uns 20 anys el permet, ha indicat, parlar del món de l’òpera des d’un cert coneixement.

Una novel·la que parla també de l’amistat i de la lleialtat, dels amors incondicionals i del valor de l’esforç per aconseguir l’èxit.

Una novel·la “tendra”, narrada en tercera persona, que m’ha encantat.

Lluís Llach (Girona, 1948) va tancar el 2007 quaranta anys d’una carrera artística que el va dur a actuar arreu del món i a assolir èxits discogràfics sense precedents en la cançó catalana.

Llach va debutar com a escriptor l’any 2011 amb la novel·la “Memòria d’uns ulls pintats“, després va escriure “Estimat Miquel” (2013), on va donar testimoni de 20 anys d’amistat amb el poeta Martí i Pol, l’any 2014 “Les dones de la principal ” i en 2017 “El noi del Maravillas“.

La publicació d’aquest últim llibre va coincidir amb el moment polític convuls que ha viscut Catalunya la passada tardor, i Lluis Llach va decidir no fer personalment la promoció del seu llibre.