– Teatre – SI MIREU EL VENT D’ON VE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.02.25 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 206)

SI MIREU EL VENT D’ON VE (temp. 17/18 – espectacle nÂș 206)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Diumenge vam poder gaudir d’aquesta esplĂšndida proposta, escrita per Nell Leyshon, traduĂŻda de l’anglĂšs per Marc Rosich i dirigida per Fernando BernuĂ©s.

Una escenografia de Max Glaenzel, autĂšnticament impactant, supĂšrbia, de les que et deixa bocabadat al punt d’entrar a la sala. Els actors a escena, esperen. Els ulls no poden abastar la immensitat d’un espai delimitat per les parets que conformen una mena de capsa tancada, on aquest mĂłn rural esdevĂ© claustrofĂČbic, trist i fred.

És tardor, els dies sĂłn curts i les fulles i les pomes cauen dels arbres en una finca rural d’Anglaterra. Compartim amb la famĂ­lia un dia de les seves vides, un dia especialment dur marcat per la mort i el funeral del cap de famĂ­lia.

A la primera part l’atenciĂł queda centrada a l’interior de la casa, on comencem a intuir les relacions entre els membres de la famĂ­lia i on se’ns plantegen un munt de preguntes que en caure el telo a la mitja part no han tingut resposta.

A la segona part centrem l’atenciĂł en l’exterior de la casa, els camps i les pomes, i comencem a entendre les relacions de dependĂšncia d’aquesta famĂ­lia dominada per una mare possessiva.

Irene (Emma Vilarasau) Ă©s la mestressa d’aquesta finca on viu amb el seu fill Roy (LluĂ­s MarquĂšs) i el seu germĂ  Len (Eduard Farelo). La seva filla Brenda (Laura LĂłpez) va marxar de casa fa tres anys i torna en assabentar-se de la mort del pare. TambĂ© torna Linda (Claudia Cos) que havia estat companya de jocs dels fills de la Irene.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

Una finca en procĂ©s d’abandonament, on els arbres no estan podats i les pomes no estan recollides. Una dona aparentment frĂ gil, perĂČ molt manipuladora, que vol controlar “els seus homes” fent fora les dones que suposen competĂšncia, començant per la seva prĂČpia filla.

Emma Vilarassau ens ha interpretat, una magnifica Irene (potser una de les millors interpretacions que recordem), de carĂ cter dur i obsessionada a mantenir el seu fill a la casa perquĂš ocupi el lloc del pare. És l’hereu. No li vol xicotes ni famĂ­lia, i el noi viu dominat per ella incapaç de prendre decisions.

Ella tambĂ© se n’ocupa del seu germĂ , una extraordinĂ ria interpretaciĂł de l’Eduard Farelo, que l’interpreta d’una manera molt creĂŻble, un disminuĂŻt psĂ­quic que viu feliç, en la seva permanent innocĂšncia, i que vol acontentar a tothom. Un nen gran que es deleix perquÚ la germana li expliqui contes.

La Brenda és la germana bessona del Roy, la filla “rebutjada” que s’enfronta amb la mare de la qual estĂ  distanciada. TambĂ© manipuladora, a la seva manera, intenta provocar la rebel·liĂł del germĂ .

I l’Ășnica persona aliena a la famĂ­lia Ă©s la Linda, de la que el fill havia estat enamorat i que havia estat allunyada per la mare com una “fruita prohibida”.

Fernando BernuĂ©s diu que es tracta “d’un drama d’una bellesa radical i d’una poĂštica desolada, tensat en tot moment per la pulsiĂł supersticiosa, inclement, frĂ gil i alhora manipuladora, d’un dels personatges femenins mĂ©s complexos, rotunds i fascinants que he llegit mai“.

Nosaltres creiem que es tracta d’una histĂČria senzilla en un mĂłn rural tancat, on no passen grans coses, perĂČ on les relacions i conflictes familiars es viuen intensament i segurament prenen una major importĂ ncia que en altres entorns mĂ©s oberts. Una histĂČria que potser pot resultar lenta i avorrida per alguns espectadors, perquĂš estĂ  explicada d’una manera pausada i s’allunya de les preses i a l’obligada i continuada acciĂł, a la quÚ ens obliga la societat en quÚ vivim.

Un text amarat de poesia que ens parla d’un mĂłn rural, ja en extinciĂł, que sobreviu grĂ cies a aquestes famĂ­lies tancades i conservadores on els odis i els ressentiments entre els membres de la comunitat tambĂ© sobreviuen.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

En acabar la representaciĂł va haver un col·loqui dirigit per Xavier Graset, amb la presĂšncia de l’autora, el director I els membres de la companyia, tret de l’Emma Vilarasau que va excusar la seva presencia. Un col·loqui que va aclarir un munt de dubtes.

Nosaltres hem sortit minuts abans de les 9 del vespre quan encara el col·loqui estava en marxa; tenĂ­em preparats al cotxe els estris necessaris per participar en la gran cassolada de rebuda al “rei”, aquest que tant ens “estima”.

Us deixem aquĂ­ el vĂ­deo d’aquest col·loqui, que el Teatre Lliure acostuma a penjar a la xarxa.

Autora: Nell Leyshon
Direcció: Fernando Bernués
TraducciĂł: Marc Rosich
IntÚrprets: Claudia Cos \ Eduard Farelo \ Laura López \ Lluís MarquÚs \ Emma Vilarasau 
Escenografia: Max Glaenzel \ Vestuari: Ikerne GimĂ©nez \ CaracteritzaciĂł: Eva FernĂĄndez \ Il·luminaciĂł: Juan GĂłmez-Cornejo (a.a.i) \ So: Igor Pinto \ Ajudant de direcciĂł: Ester Nadal \ Ajudant d’escenografia: Josep Iglesias \ Ajudanta de vestuari: Maria Albadalejo \Mobiliari: Jorba Miró \ ConfecciĂł de vestuari : Tytti Thusberg i Goretti Puente \ Acabats: MarĂ­a CalderĂłn
Idioma: catalĂ 
Durada: 1h. primera part\ 20’ pausa\ 1h. segona part

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.