Roda de premsa LA NIT DE LA MOLLY BLOOD – (temp. 17/18 – RdP nº 62)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

A la Sala Muntaner a partir de demà 28 de febrer es presenta una nova versió de LA NIT DE LA MOLLY BLOOM, un text que fa més de 18 anys que no es representa a Barcelona, després de la memorable actuació de Rosa Novell de l’ara desaparegut teatre Artenbrut.

Aquesta nova versió que ara veurem protagonitzada per Àngels Bassas, la dirigeix en Artur Trias; els dos ens la presenten en Roda de premsa a l’Hotel Internacional de la Rambles, al voltant d’una taula.

El text està extret de les ùltimes 51 pàgines de l’Ulysses de l’autor irlandès James Joice novel·la publicada el 1922, que està inspirada en L’Odissea d’Homer; una peça considerada clau de la literatura contemporània i d’avantguarda.

Àngels Bassas i Artur Trias afirmen que creuen que aquestes darreres pàgines es poden separar perfectament de l’obra original, per passar a tenir una personalitat pròpia.

Una dona, Molly Bloom, l’heroïna infidel de l’Ulysses, en una nit d’insomni i estirada al llit al costat del seu marit Leopold (que serà interpretat per Jep Barceló); aquest ha arribat a casa molt tard i amb una borratxera important i ara resta profundament adormit.

Molly deixa fluir lliurement els seus pensaments més íntims i passa revista al seu petit entorn vital, i es recrea en els seus records, formulant desitjos lascius, fantasies i somnis. Però també manifesta esperances i expressa els seus sentiments i opinions. Emergeix en tot aquest pensament la frustració o la resignació, però amb un fort sentit de l’humor.

S’ha treballat a partir de la versió teatral que en el seu dia va fer en José Sanchis Sinisterra que va reduir el text en tan sols unes 24 pàgines.

Es tracta d’una dona molt vitalista que planteja tot amb la màxima naturalitat, d’una manera molt directe i planera, sense pèls a la llengua. Parla obertament del seu marit al qual estima profundament, però també dels seus amants. En realitat són pensaments i com a tals rajen sense parar, que surten de la seva ment, barrejant els temes sense cap ordre i sense aturador, com són els pensaments de qualsevol persona.

És per això que és un text sense signes de puntuació, una mena d’experiment amb el llenguatge escrit, que té la seva dificultat a l’hora d’aprendre el text i d’interpretar-ho. Àngels Bassas comenta que està satisfeta d’haver acceptat aquest repte, perquè li agrada sempre fer coses diferents i malgrat que també és un monòleg com va ser CIARA, que va interpretar l’any 2016, no té res a veure amb aquella proposta.

Àngels s’ha arribat a plantejar, després d’haver treballat en l’obra, si la Molly Bloom era una adúltera o simplement somiava en ser-ho, per tal de recercar en el seu matrimoni la guspira que tenia al seu inici, 17 anys abans, perquè està convençuda que la protagonista a la única persona que estima de debò és al seu marit.

La interpretació de Jep Barceló que no dispara ni una sola paraula, diu que l’ajuda molt i assegura que no tindria la mateixa força interpretativa sense la seva presència.

En el transcurs de la representació d’uns 70 minuts, ella canta fins a tres cançons, un petit fragment de l’òpera Don Giovanni i dues cançons populars irlandeses.

Es podrà veure a la Sala Muntaner a partir de demà 28 de febrer, fins al 25 de març.

Us deixo aquí l’àudio de la Roda de premsa …